Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No soc aficionat a l’esport, a cap, però sé, evidentment, qui són el Messi, el Cristiano Ronaldo, el Rafa Nadal o el Pau Gasol. D’altres em són familiars de tant sentir-los anomenar però em costaria ubicar-los. Kimi Raikkonen, per exemple. Em sona el seu nom d’escoltar-lo als telenotícies però no sabria dir si corre amb moto, si juga al golf o si és un tennista. Ara sí que ho sé perquè l’he vist al diari i el titular ho deixava clar: «Kimi Raikkonen, pilot de l’Alfa Romeo Racing». No llegeixo l’entrevista però la vista se me’n va a un destacat on diu “Al darrere de la Fórmula 1 hi ha molt més avorriment del que sembla”. I ho crec, és clar, i no sento que m’hagi descobert res, però penso que és una afirmació que hauria de fer pensar molta gent –malauradament, molta gent adulta– i que seria ideal per comentar-la a les escoles.
No crec que hi hagi gaire canalla sense trastorns importants que diguin que de grans volen ser consultors en protecció de dades o tècnics de logística. És més normal que somiïn ser futbolistes, cantants, actors o actrius, bombers, policies... o corredors de Fórmula 1. Tot de feines d’acció i d’activitats brillants darrere les quals hi ha també molt avorriment, moltes hores de preparació, moltes hores d’estudi o moltes hores d’entrenament. I seria bo que els aspirants a aquelles professions tan llampants ho sabessin amb antelació si és que s’hi volen dedicar. I que la resta, els que ja tenim la vida feta, ho sabéssim valorar. Que penséssim que prèviament als seus moments de glòria hi ha molta feina i moltes renúncies. I que això és així tant per a un gran músic com per al rei de la cançó de l’estiu; tant per a un premi Nobel de literatura com per a un autor de "best-sellers". Diria que hi ha tan sols una excepció i és una excepció que aquests dies es fa bastant evident arran de la celebració a Madrid de la fira d’art contemporani ARCO. Darrere aquells suposades obres artístiques sense solta ni volta només hi ha la impostura dels seus autors, la complicitat dels crítics i la connivència de les galeries i de tots els que viuen d’aquell gran negoci. Això també s’hauria d’explicar sense embuts a la canalla. Perquè d’adults no restessin acomplexats ni es deixessin entabanar amb aquella gran mentida.
