Ignasi Cebrian | Actualitzat el 22/01/2019

Aigua?

NATURA URBANA. Allò que és evident i que tenim davant dels ulls no ho veiem o no ho tenim present ni en compte. Si, a més de ser evident, és del tot necessari i indispensable per sobreviure, tenim davant un perill que ens fa del tot vulnerables.
Reflexos al reservori d’aigua del parc de l’Agulla.

Per il·lustrar-ho, una paràbola explicada per l’escriptor David Foster Wallace:  dos peixos joves van nedant i es troben un peix més vell nedant en sentit contrari que els saluda i els diu «Bon dia, joves. Com està l’aigua?». Els dos peixos joves continuen nedant i l’un mira l’altre i comenta: «Què és l’aigua?». 
 
No cal dir que l’aigua és indispensable per als peixos i que sense es moren. El mateix ens passa als humans amb l’aire que respirem, l’aigua que bevem i els aliments que mengem. Si a alguns joves i no tant joves els preguntéssim què respiren, què beuen i què  mengen, no sabrien què respondre. Alguns ens dirien que beuen aigua de l’aixeta o embotellada, sense qüestionar-ne l’origen ni els processos que ha patit per arribar a la seva boca. Molts sí que dirien els aliments que mengen, sense importar-los gaire el seu origen ni la manufactura prèvia. I pocs sabrien dir què respiren i quina és la procedència d’aquest aire. Molt poca gent té un sentit crític sobre les nostres necessitats vitals més primàries i sobre la mercantilització, el negoci que se’n fa. Tenir totes aquestes necessitats bàsiques assegurades és una qüestió d’equitat social i ambiental i de pensar allò que és evident de manera crítica.
 
Per exemple, la privatització de l’aigua. No pot ser que algunes empreses privades gestionin aquest recursos amb l’única finalitat de guanyar-hi diners. Les empreses privades de la gestió de l’aigua haurien d’assegurar, només, que l’aigua arriba amb molt bones condicions de salubritat  a les cases de tothom. I si és dona un benefici econòmic, aquest s’hauria de reinvertir en la seva totalitat. Aquestes empreses han de ser públiques i sotmetre’s a un control ferri de les despeses i guanys que tenen. Si deixem que privatitzin la gestió de l’aigua, un dia ens trobarem pagant fins i tot per l’aire que respirem. A Manresa, anem per bon camí; l’aigua que bevem la gestionem des d’una entitat pública. Una entitat que té com a prioritat principal l’abastament d’aigua a ciutadans que viuen al Bages i que té clar que l’aigua és vida, no pas una mercaderia.

Navega per les etiquetes

NATURA URBANAaigua

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.