Actualitzat el 19/12/2018

Escenes de cine

DES DEL DIVAN. PEL DOCTOR LACETÀ


Parlàvem el darrer mes d’"Amarcord" i la seva semblança manresana i repassant la història manresana en blanc i negre,  i la seva transició al color, em venien a la memòria les diverses sales de cinema de la ciutat, vull dir les que he conegut, és clar. No és el cas d’enumerar-les totes, però si que cal esmentar que fent una recerca al web dels nostres cinemes, en l’homenatge als 120 anys de cinema a Manresa –juny de 2016– hi trobo a faltar el Goya, el cinema dels no tan rics de la meva infantesa i el més barat; de fet hi ha una explicació referent al cinema Modern que, diu, es trasllada al carrer de Sant Andreu el 1907, sense posar-hi el nom. Per oblit o perquè durant una època no feia fi anar-hi? I tenia fama de tenir petits habitants?
 
S’expliquen anècdotes d’aquesta sala. Que, amb els llums apagats, des de el primer pis es feien sorolls guturals similars a l’acció de vomitar, sorolls que anaven "in crescendo" mentre es llençava el contingut d’una paperina plena de cigrons o mongetes cuites cap a la platea. Els de baix a la platea identificaven el producte caigut amb contingut gàstric i el sidral posterior amb diàleg encès i viu entre els de dalt i els de baix recordava l’esperit de germanor toponímica que hi ha entre Vilassar de Dalt i de Mar.
 
"In illo tempore" es deia que la majoria de sales de cinema, o almenys les més grans, tenien un mateix propietari, a la vegada també propietari de la distribució de les bombones de gas butà, i altres negocis, ep! legals. De la capacitat de fer negoci del cap de la nissaga n’és un exemple el que em van explicar. Posem-nos en situació, segona meitat de la dècada dels 80 del darrer segle, epidèmia de persones amb dependència a la heroïna i una certa inseguretat als carrers a causa que els heroïnòmans necessitaven diners cada dia per mantenir el consum i evitar l’abstinència. Lloc, passeig de Pere III, davant del Kursaal, les vuit del vespre d’un dia d’hivern manresà. Una persona heroinodependent intimida i amenaça el patriarca demanant-li diners. El patriarca respon com cal dins la seva concepció de la vida, regatejant la quantitat de diners i esgrimint que no es pot presentar a casa i dir-li a la dona que no porta un ral, o més o menys... I se’n va sortir amb una rebaixa. El maneig de les relacions, de la subsistència i de la submissió acceptada inconscientment en el dia a dia.

Navega per les etiquetes

cinemaDES DEL DIVAN

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.