Isabel Palà | Actualitzat el 12/07/2012

De valents i altres històries

Sempre he admirat les persones que prenen riscos, els valents i les valentes que es llancen a la piscina sense saber si hi ha aigua. Ostres! És que no veuen el que poden perdre?, em demanava! És evident que mai havia fet la reflexió en positiu: i el que poden guanyar?

Fa uns dies vaig estar a Formentera en un espai peculiar, casa Dorita. Un lloc on el silenci es valora més que la paraula, on s’aprèn a valorar tot allò que tenim i que ens sembla tan normal tenir, i sobretot on un s’adona que les coses importants a la vida no són precisament coses (crec que donaré la direcció a unes quantes persones per si volen fer-hi una cura intensiva). El cas és que allà enmig del silenci vaig trobar-hi un missatge clau per tot això que us deia abans del valor de prendre riscos. El cartell deia: “Si te arriesgas puedes perder, si no te arriesgas estas perdido”.

I el missatge em va fer reflexionar. I continua fent-me donar voltes. Normalment la vida et dóna el que necessites en cada moment. I, per això, vaig decidir: vull llançar-me a la piscina. Sempre. Cada dia de la meva vida. I prendre tots els riscos necessaris per mai haver de parar-me i pensar que m’he perdut coses importants per la por de perdre. Sense fixar-me que també podia guanyar. La fugida, encara que sigui cap endavant, sempre és fugida.

Per això admiro els valents que pensen sempre en el que poden guanyar i poc en el que poden perdre. Perquè fan una balança positiva. Admiro, per exemple, el manresà David Victori, director de cine, que ha tirat endavant el seu somni i és finalista del concurs Your Film Festival, que pot portar-lo a treballar amb Ridley Scott gràcies al seu curt “La culpa”. Amb tenacitat i il·lusió. La gent de Manrusionica, el festival de música electrònica de la Catalunya central, que amb empenta i hores de poc dormir han aixecat un festival amb cara i ulls (i l’any vinent amb els detalls per polir ben polits); la Mila López que amb una mà al davant i una altra al darrere ha donat forma al seu somni: La Desastreria, una botiga de roba “vintage” situada al barri de les Escodines. Amb segell propi, identitat única i marcada autenticitat. La gent de Ca la Samsona, un projecte ric amb matisos i gresol d’iniciatives que no para de créixer, també a les Escodines. I un llarg etcètera de valents.

I admiro també la Dorita, de Formentera, que un dia va aixecar-se i va tenir clar que volia crear un espai on la gent fes introspecció, treballés cap endins i no cap enfora, s’estimés, es respectés i deixés de viure de forma robotitzada. Un lloc per als valents a qui no els fa por fer una abraçada o regalar un somriure. I on ningú diu adéu, sinó fins aviat. I és que en realitat són aquests els valents que admiro: els que diuen el que pensen, viuen tal com senten i no s’acovardeixen davant del que desconeixen. Els valents que jo admiro saben el valor que tenen les paraules, el mal que fan i el dolor que generen, però saben valorar els silencis. Perquè allà és on resideixen els pensaments purs.

Els valents que jo admiro s’aixequen un dia, fan la volta el món i escriuen un llibre, com en Marc Serena i la seva “Volta dels 25”. Però en el camí, tot i la distància i el temps, no troben ni ciutat ni territori ni paraules ni silenci on deixar oblidades les persones que els estimen. Perquè saben que són aquestes les COSES importants a la vida. I ho valoren. Sense pors.

Això és ser valent. Per a la resta, no hi sé trobar definició. O sí, però necessitaria una altra columna...

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Isabel Palà

@IsabelPala Manresana (del 1984), inquieta, tastaolletes, lletraferida i amant de la cultura en general. Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en el món del periodisme escrit al diari Regió7 i Manresainfo, i a les ones de Catalunya Ràdio i Ràdio4. La seva vinculació amb el mitjà televisiu comença a Televisió de Manresa on presenta el programa “Angular”. Posteriorment, treballa per les productores E2S i Alguna Pregunta en diversos projectes audiovisuals. També desenvolupa  tasques de guionista i projectes de comunicació 2.0.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.