L'abocador de la Manresa passada

per El Pou , 13 de juliol de 2018 a les 11:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MANRESA, ESPÒILER 2022. PER EMISSARI 2022


A mesura que aneu llegint les meves comunicacions futuristes espero que us consciencieu que la ciutat que coneixeu i la Manresa de l'any 2022 no tenen res a veure. És com els personatges que apareixen en anuncis d'una fotografia amb l'"Abans" i una altra amb el "Després". En la primera, l'ésser humà que ven la seva dignitat per quatre duros, va brutot, amb mala cara i pesa més de 200 kg. En la segona, el tros de carn ha passat per la dutxa i per la perruqueria, i s'ha desinflat de manera extravagant i desigual com els globus dies després de la ressaca. Ah, i també somriu, –la sessió fotogràfica es paga amb estupefaents. Doncs més o menys aquest és el contrast entre les dues Manreses, un canvi superficial i sospitós.
 
On han anat a parar totes les tones que ha perdut Manresa amb aquesta transformació a base d'obres? A l'Abocador de la Manresa Passada. I quin millor lloc per situar-lo que a l'antic Parc Ambiental de –ja us explicaré en una altra ocasió on l'han traslladat. Imagineu-vos que sou el personatge dels anuncis i que, per tant, heu perdut més de 100 kg de greix, alguns cartílags i ves a saber què més. Una persona normal no es preocupa d'aquest excedent, però un romàntic empedreït s'ocuparia de parlar amb l'equip mèdic abans de l'operació i assegurar que la matèria extreta durant la liposucció se li entregués amb bosses no foradades –per allò del regalim. Aquesta és la Manresa que estimem, la del rentat de cara però que guarda allò del passat que li dona una màgia captivadora. L'Abocador de la Manresa Passada vindria a ser un museu amb molt bona ambientació sensorial que recull tots aquells elements simpàtics que s'han anat trobant en les incomptables obres executades per al 2022. Des de cementiris ocults en plantes baixes d'edificis enderrocats fins a altars amb ninots que representen alguns dels regidors del consistori d'èpoques pretèrites, passant per un suposat habitacle que s'ha demostrat que va ser el primer prostíbul de la ciutat. Entrar al nou abocador és com entrar a un antiquari obscur, on el propietari va tramat de tatuatges i saps del cert que és practicant d'alguna religió que ofereix les litúrgies per la "Deep Web".


Participació