Massa flipats amb el 2022?

per El Pou, 12 de gener de 2018 a les 11:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
  EDITORIAL DEL CUL
Il·lustració: Maria Picassó

L’etapa de la postveritat potser sí que deu permetre algunes llicències... Convertir en notícies els rumors, donar per mort algú que continua viu, anar pel carrer dient que ets multimilionari o, fins i tot, catapultar les expectatives de negoci sense saber massa del cert si quelcom funcionarà. L’horitzó de la Manresa Ignasiana del 2022 –tema que fascina particularment el grup municipal de la CUP– preveu un seguit d’actuacions que, si bé han de permetre acabar d’endreçar una mica la façana Sud de la ciutat, potser preveuen unes sinergies amb el centre històric i la resta de la ciutat que alguns no acaben de veure massa clares. Tampoc no cal engegar-ho tot en orris i desviar directament els autobusos de fidels de la Cova cap a Montserrat sense solució de continuïtat. Però, és clar, si tenim en compte que el famós Iñaki ja va fer cap a Manresa per casualitat, valdria la pena ser realistes i confiar en el turisme espiritual amb les reserves pertinents, no fos cas que féssim un "Bienvenido Mr. Marshall".
 
Ja ens creiem força l’amic Josep Huguet quan diu que podem fer dinerons traient llustre a Sant Ignasi. I mira que hi posem imaginació tenint en compte el deplorable estat d’alguns punts del centre històric que, encara que alberguin passatges de la traça ignasiana, estan connectats entre sí per paratges semblants a les Termòpiles. El dubte és raonable quan "Regió7" es fa ressò de la rebaixa d’expectatives del Camí Ignasià de cara al 2022 tot i que el 2017 es van guanyar pelegrins. La dada més demolidora, però, la donava la Companyia de Jesús al diari afirmant que primer es pretenia aconseguir 100.000 pelegrins de cara al 2022 i ara es conformen amb 2.000. No és per ser gaire optimistes. Una altra realitat detectada és que els pelegrins no registren l’arribada al Museu i que, com ha passat durant anys, marxen de Manresa en un tres i no res. En fi, que haurem de millorar la capacitat d’atracció... i molt!



Participació