La nova talla de la Verge de l’Alba (1980)

per Mireia Vila, 12 de desembre de 2017 a les 10:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de desembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. Maig de 1980. Últims retocs a la talla de la Verge de l’Alba. La imatge estava a punt per tornar a presidir l’altar major de la Seu. Feia just un any, la nit del 28 de maig de 1979, que la talla gòtica originària havia estat consumida per un desafortunat incendi a l’interior de la basílica. Va cremar també l’aparell que sincronitzava les campanes, un monument de la processó de Setmana Santa, cortinatges i mobiliari divers.
 
El decorador Pere Roca amb la Verge de l'Alba.  Foto: Antoni Quintana


Poc abans de l’inici del foc, Ràdio Manresa i el 091 havien rebut una trucada anònima amb el següent comunicat: «Fuerza joven pro-ilegalización de la marihuana reivindica atentado seo anarquista manresana». La incoherència del missatge va desorientar la policia, que va patrullar per la ciutat sense identificar cap signe d’alteració. No va ser fins l’endemà al matí que mossèn Franquesa va descobrir els desperfectes enmig de la immensa fumera que hi havia a l’interior de la basílica.
 
L’incendi, originat en tres focus diferents, donava força a la hipòtesi d’un acte intencionat. Aviat va començar a sonar la paraula «atemptat». I és que corrien temps d’intensa violència terrorista: sense anar més lluny, dos dies abans hi havia hagut l’atemptat terrorista a la cafeteria madrilenya California 47, amb un balanç de nou víctimes. L’agressió a la Seu, arribava, doncs, enmig dels intents de desestabilització del procés democràtic espanyol per part de grups violents de tota mena de signe. Al Bages mateix, feia poc que s’havien produït incidents com la trencada de la placa de la plaça de l’Onze de Setembre, l’incendi de la porta del local dels Socialistes de Catalunya i un atemptat al local de CCOO de Sallent.

 
El consistori manresà va qualificar l’acte de «provocació que atempta al sentiment religiós d’una gran part dels ciutadans i al patrimoni cultural-artístic de tota la ciutat». La ciutadania es va bolcar a esborrar l’ofensa. L’endemà mateix el Consell Parroquial i els Amics de la Seu van organitzar voluntaris per netejar el temple, amb el suport material de l’Ajuntament, i van obrir una subscripció pública per cobrir els desperfectes.
 
Un any més tard, el 25 de maig de 1980, Manresa deixava enrere el trist succés amb la benedicció d’una rèplica de la Verge de l’Alba, sufragada per la parròquia i la subscripció ciutadana. La imatge era obra de l’escultor Ramon Majà i del decorador Pere Roca –a la foto–, i incorporava un fragment de la talla cremada. Tant la consagració dominical com el concert de corals del dia abans van omplir la Seu de gom a gom, en una gran mostra d’estima a un dels símbols del patrimoni ciutadà.


Participació