Actualitzat el 16/11/2017

Més Plató i menys Prozac

DES DEL DIVAN. PEL DOCTOR LACETÀ


Aquesta frase, que per cert encara que sembli mentida ja li anava bé a la industria que comercialitzava el Prozac , ja sabeu: «És bo que parlin de mi encara que en parlin malament», ens serveix per, parodiant-la, parlar de més filosofia i menys judicialització de la vida quotidiana. Fa anys, a Manresa impartia classes de Filosofia, a l’Insti, només n’hi havia un,  com a catedràtic, llavors eren catedràtics,  conegut com el "Foques", si en plural, a causa d’un bigoti llarg, blanc i molsut, que adornava la seva cara i cobria un ampli sotanas. Una persona que no aixecava la veu, meticulós, un gran professor de filosofia amb alumnes adolescents més interessats en els seu temes que a investigar i conversar envers el sentit de la vida. El Sr Rosal,  es deia així , era un home culte, amant de l’òpera, bon conversador i que intentava aplicar el principi de la raó  i dels sil·logismes en la seva vida diària. La seva frase preferida, per intentar posar ordre,  era «no sean ustedes caballos», en castellà i de vostè, tot d’acord a l’època.
 
Aquesta asseveració sempre m’ha ballat el cap perquè de fet sempre ho aplicava en situacions en què el alumnes estaven esvalotats i actuaven com a adolescents producte de les pròpies alteracions i pujades i baixades hormonals. Em deixava pensant: ser cavall, deu ser bo o dolent? El cavall, en moltes al•legories filosòfiques, representa l’impuls; en la del carro, de Plató, conduit per 2 cavalls, l’impuls té 2 vessants, una de les bèsties té una tendència més racional de les passions, inclou una justa indignació,  i l’altre bestiola és relaciona més amb  les passions no racionals, amb  les baixes passions primàries (en llenguatge moralista). De tota manera el Sr. Foques es referia a l’estultícia del cavall, sí estultícia, encara que avui dia algunes persones creuen que quan hi parlen o xiuxiuegen  als cavalls, aquets ens entenen.  El cavall, un animal que tot el que fa és defugir el patiment o qualsevol molèstia per mínima que sigui, i que si no fos per la protecció humana , els  depredadors l’haurien fet  desaparèixer com a espècie.
 
Qui mana el carro, l’auriga, de les nostres vides?  En els sil·logismes que han de presidir els nostres pensaments, quina és la premissa principal? La racionalitat o l’impuls  en un intel·lecte suposem superior al del cavall; un diàleg interessant que, avui dia i massa tard , m’agradaria mantenir amb el Sr. Rosal.

Navega per les etiquetes

DES DEL DIVANProzacPlatófilosofia

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.