Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Ursula Sperrer i vaig néixer a Kirchdorf an der Krems, un poble austríac d’uns 5.000 habitants.
Recordo que quan era petita podia anar sola a tot arreu; amb tan sols deu anys feia una petita prova per treure’m el carnet de bici per poder-me desplaçar sola allà on calia. Una altra circumstància que em va ajudar a créixer com a persona va ser anar sovint a casa dels avis; em van ajudar molt a aprendre alguns valors, com el de la responsabilitat i complir amb les obligacions. Els ajudava a la granja i aprenia d’ells a dur a terme tasques que n’eren pròpies, tant els caps de setmana com els estius. En aquell moment cursava els estudis de primària i secundària al mateix poble. A Àustria, el sistema escolar va diferent en comparació a Catalunya; el que aquí s’anomena selectivitat allà es diu Matura, que jo vaig fer en un escola superior a Linz, una cuitat a uns 50 quilòmetres d’on vaig néixer. Un cop a la universitat, em vaig decantar per estudiar llengües germàniques i hispàniques a Graz.
«A Catalunya el dia és molt llarg i es dóna molta importància al dinar»
Com vaig venir a parar a Manresa? Aquesta circumstància va lligada a la meva parella, ja que ell treballa a Moià. El fet que fos un poble tan petit, a mi no em feia massa el pes, i així va ser com vam decidir traslladar-nos a Manresa. Va ser aleshores que vaig conèixer l’Escola Oficial d’Idiomes, lloc on treballo actualment com a professora d’alemany, una feina que m’encanta. Per a mi és un privilegi poder ensenyar l’alemany a gent de totes les edats amb ganes d’aprendre idiomes. He tornat diverses vegades a Àustria. Intentem anar-hi un parell de cops l’any. Tinc dos fills i vull que coneguin la família que tenen allà, i els costums i tradicions del país. A casa els acostumo a parlar en alemany. Em considero una persona inquieta, amb ganes d’aprendre coses noves, no només relacionades amb la meva professió. M’encanta fer manualitats, cuinar, llegir, anar al gimnàs... Amb el temps, he après que s’han de prendre algunes decisions arriscades a la vida. Un cop vaig optar per marxar del meu país, vaig aprendre a valorar molt més tot allò que comportava viure a Àustria: les muntanyes, el paisatge nevat, el color verd... Tot això lligat al fet que, des de petita, m’ha apassionat esquiar. Marxar d’una país i començar la vida de zero no és tan fàcil com pot semblar; requereix un gran esforç. És una decisió que no s’ha de prendre a la lleugera. Ho vaig fer quan era ben jove, en un moment favorable, i és una decisió de la qual no em penedeixo!
