Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'editorial del mes de desembre
Il·lustració: Isaac Bosch
Esperpèntic. L’adjectiu no pot ser més adequat per qualificar el cas de les germanes caputxines del carrer de Talamanca que, si la cosa no millora, haurien de quedar a la bona de Déu. No, aquestes paraules no són de Mossèn Gudiol... Descriuen el conflicte que van destapar els companys de Manresainfo.cat i que rau en la marxa (prevista per aquest desembre) de la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) de les instal·lacions del convent des d’on coordinava el servei d’atenció domiciliària. El 2014, l’entitat s’havia compromès a tenir cura de les germanes i de les despeses corrents a canvi de la cessió de l’espai, però, ai las! en el moment que ho creu l’autoritat episcopal, sense tenir en compte cap circumstància, la FSSM ha de marxar i les caputxines es queden amb una mà al davant i l’altra al darrere. Segons el designis del bisbat de Vic, l’acord entre les clarisses i la Fundació no té «aprovació canònica» i, per tant, és nul. Nul? D’acord. Però, a part d’aquest dogma diví impresentable, qui se suposa que s’ha de fer càrrec de les quatre dones? Tres passen dels vuitanta anys!
La cirereta del pastís, però, són les declaracions de les germanes que van desenterrar la destral del guerra. Textualment, segons les caputxines, «el bisbe de Vic ens va arribar a dir que érem quatre velles que ja no sabíem què ens dèiem». Un aplaudiment per a Romà Casanova que, per acabar-ho d’adobar, es va proclamar Comissari Pontifici del convent. Des dels temps de Galceran Sacosta i l’excomunió de Manresa no se sentia res semblant! La FSSM fora i ja us enviaré unes tutores més velles que vosaltres a fer-vos companyia. Quina vergonya! El que hauria de començar a fer l’Església en aquest país és pagar algun impost i corresponsabilitzar-se més amb la realitat del carrer. Ja pot anar predicant la pastoral el papa Francesc des de Roma. Aquí, el bisbe és com un senyor feudal. Què en farà del convent? Deixar que s’ensorri? Com la Seu? Si s’acorda donar-li un ús social ja es pot passar l’aprovació canònica per la santa sotana.
