Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'octubre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 30 de maig de maig de 1976, el campió del món d’escacs Anatoli Kàrpov va participar en una exhibició al Casino de Manresa, organitzada per l’obra esportiva de la Caixa d’Estalvis de Manresa i pel club d’Escacs Catalònia. El Catalònia no era pas el club d’escacs més antic de la ciutat. El primer a fundar-se havia estat el Club d’Escacs Manresa (1928), tot i que el Catalònia (1947) aviat l’avantatjà en dinamisme. El 1976 va passar a tenir el seu propi local social a l’edifici del Casino, el qual va ser inaugurat coincidint amb la visita de Kàrpov.
Foto: Fons particular Antoni QuintanaL’exhibició va consistir en una sessió de simultànies, en què el campió es va enfrontar a la vegada amb 25 jugadors. A la foto, s’observa Kàrpov (esquerra) davant d’un dels oponents, enmig d’una gran expectació del públic. L’alcalde Ramon Roqueta va ser l’encarregat de respondre a la primera jugada del rus, que el dia abans havia disputat una altra sessió de sis hores contra una selecció barcelonina. Potser per la fatiga de la jornada anterior, en la sessió de Manresa Kàrpov va jugar amb molta precaució i es va limitar a utilitzar la tècnica freda i sense floritures que el caracteritzava. Tot i això, també va fer gala de la seva rapidesa i amb poc més de tres hores va acabar totes les partides, de les quals en va guanyar divuit. Hi va haver sis partides que van acabar en taules i només un contrincant el va poder derrotar. El mèrit de la victòria va ser per a Estanislau Herraiz, de disset anys, que més tard seria president del Club d’Escacs Manresa.
Anatoli Kàrpov (Zlatoust, 1951) s’havia proclamat campió mundial el 1975, tot i que ho havia fet sense jugar cap partida. I és que s’havia classificat com a finalista, però el fins aleshores campió, el nord-americà Bobby Fischer, havia renunciat a enfrontar-se a ell. És per això que des del món dels escacs encara es dubtava de la seva vàlua com a líder mundial. En aquest sentit, després de l’exhibició manresana, el cronista del diari "Manresa", escrivia: “Personalmente me dio la impresión de ser un ‘producto de laboratorio’ elaborado con rapidez por enfrentarlo a Fischer lo antes posible, con el fin de recuperar para la URSS la corona mundial”. Ho deia en part per la seva joventut (25 anys); de fet entre els assistents havia causat la impressió d’aparentar molta menys edat de la que en realitat tenia. Si aquell dia Kàrpov no va convèncer plenament, el temps acabaria confirmant la seva superioritat: va ostentar el títol mundial durant deu anys. No va ser fins l’any 1985 que va ser superat pel també rus Garri Kaspàrov.
