Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juliol de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Podemos neix el gener de 2014 per participar en les eleccions europees de maig 2014, on obté el 7.98% de vots. No van participar en les eleccions municipals com a tals, però sí com a plataformes ciutadanes o agrupacions d’electors. A Manresa, Democràcia Municipal va treure un regidor, el company Dídac Escolà. Sí que van participar en les eleccions del Parlament del 27-S 2015, i van obtenir el 8.94% de vots i 11 diputats, com a Catalunya Sí que es Pot, coalició de Podem, ICV i EUIA; el Procés Constituent de Forcades i Oliveres va desestimar participar-hi.
En una altre ordre de coses, mirant els resultats de les darreres eleccions a Cortes, la marca catalana de Podemos, aliada amb ICV i EUIA, i sumada al PSC s’acosta als resultats que abans treien PSC i ICV-EUIA sumats: el 2008 sumaven el 50% dels vots dels catalans, i ara arriben al 40%. Si mirem els resultats que treien CiU i ERC al 2008, sumaven el 28.7%, mentre que ara sumen el 32%.
Què vol dir això, al meu humil i personal parer de militant de base d’ERC? Que ICV-EUIA s’acostava al sobiranisme quan els semblava que era central el dret a decidir, però quan ha sortit l’oportunitat de sumar-se a un partit que vol regenerar l’estat espanyol, que diu estar pel dret a decidir però que no té capacitat per ser majoria, que el seu desig és treure el PP del Gobierno per ser-hi ells, s’ha llançat als seus braços. Que molts de nosaltres no creiem que des de Catalunya puguem canviar l’estat espanyol: Ho hem provat manta vegades sense èxit; a més, crec que l’estat espanyol s’agrada com és i no vol canviar: Com s’explica, sinó, les repetides victòries del PP a les eleccions generals? Que nosaltres sí que volem un nou estat net, just i solidari, on un partit com el PP és residual i la majoria vol decidir què volem ser, qui volem ser i com volem ser-ho: el nou estat es diu República Catalana. I això es decideix votant, democràticament. Nosaltres sí que podem!
