Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mai prou ben ponderats germans i germanes, que Déu em perdoni, però la lectura que he fet dels anomenats Pressupostos Participatius m’ha fet pensar que aquesta ciutat està plena de barruts i, el que és més greu, sota el paraigua de l’anomenada democràcia directe, n’hi ha que riem les gràcies a una bona colla d’aprofitats. Aquest any s’ha incrementat la dotació per a les propostes ciutadanes a 200.000 euros i, gràcies a Déu, s’ha modificat el sistema de votació ja que, en la primera experiència, només calia portar una bona claca per endur-se la pasta. Mirant els projectes finalistes, no vull ni imaginar els que queden descartats perquè diria tants renecs que l’Altíssim no em perdonaria. Això de la participació ciutadana sempre ha estat complicat. Primer de tot perquè, encara que sembli increïble, a un tant per cent molt elevat de la població se li’n foten un tant per cent encara més elevat de les activitats socioculturals que s’organitzen. Trist, però cert. I, per altra banda i que Déu em perdoni, s’ha de ser molt tenaç com a polític per creure fermament en la translació de les necessitats ciutadanes a les polítiques municipals. Fonts properes a una cuina del carrer d’Alfons XII m’indiquen que la regidora Àuria Caus, quan va ostentar l’àrea de Participació, tampoc no destacava per ser, i perdoneu la broma fàcil, massa participativa. Ara ha deixat la cartera a la republicana Mireia Estefanell. Déu dirà si canvien les tornes.
En qualsevol cas, no sé pas si hi ha interessos prou pulcres darrere d’alguns dels projectes que se sotmeten a votació. I, és clar, encara que sorgeixin del poble, l’establiment de prioritats no sempre genera consensos entre els interessats a conèixer de ple les propostes. Em fa gràcia, per exemple, comprovar els interessos de l’Associació de Veïns de la Font dels Capellans que, passats els anys de vaques grasses i les subvencions d’Acció Cívica i Adigsa, ara demana recursos al municipi. Valga’m Déu, com ha canviat la història! També és curiosa la demanda d’il·luminació de la UBIC a certs carrers o l’ajuda per a l’ambientació de Nadal dels comerciants de Sobrerroca. Interessos ciutadans o privats? Ètica o estètica? Entrant en el meu gremi, i que Nostre Senyor m’entengui, tampoc em sembla gaire adequada la petició de d’adequació de la casa Costafreda que, en bona part, ja és de propietat municipal. Si l’Església, com seria d’esperar, vol iniciar projectes comunitaris, que afluixi la bossa i deixi tirar endavant les nobles iniciatives dels voluntaris de Càritas que, aquests sí, em mereixen tot el reconeixement. Al cap i a la fi, a un servidor li semblen més coherents projectes de caràcter més universal i que beneficiïn el conjunt de manresanes i manresans. Perquè, tenint en compte que els calés són de tots, el més raonable és prendre partit per iniciatives que beneficiïn tanta població com sigui possible. I si, a més, cobreixen dèficits que no pot atendre l’Ajuntament, encara millor
