Adam Majó | Actualitzat el 28/12/2015

El Comissionat

 
Com que he detectat un cert interès pel meu futur laboral entre gent que em coneix poc o gens, em permetré aprofitar aquest espai per explicar com ha anat això del Comissionat del Centre Històric.

No és cap secret que després de trenta anys d’actuacions i inversions públiques, i malgrat els èxits puntuals aconseguits, la situació del centre històric de la ciutat no és la que tots voldríem. Un segle després que la burgesia abandonés la Manresa antiga encara no hem aconseguit capgirar la tendència negativa llavors iniciada. Constatant això, els grups municipals de CiU i ERC, amb l’alcalde al davant, arriben a la conclusió que cal algú que es dediqui en exclusiva al centre històric, que resolgui petits i grans conflictes i impulsi projectes transformadors. Pensen, també, que aquest algú hauria de tenir prou autonomia, criteri propi i iniciativa com per tibar d’aquest carro sense esperar ordres assegut en una cadira, i aquest estiu arriben a la conclusió que un servidor podria ser la persona.

He viscut molts anys al barri vell, me’l conec, m’hi coneixen i me l’he rumiat bastant. Em sento preparat i amb ganes per fer de Comissionat del Centre Històric, però també sé, perquè és lògic, que hi deu haver altra gent que podria fer aquesta tasca tant o més bé que jo. Ara bé, no penso que un examen, unes oposicions, siguin la millor manera de trobar la persona per a una feina com aquesta, en la qual els coneixements requerits són difícilment compilables i l’actitud n’és el factor determinant. Sempre he defensat la necessitat de càrrecs de lliure designació (de confiança, si ho preferiu) per a determinades funcions i amb determinades condicions salarials i laborals (1.800 € al mes, en el meu cas). De fet, tots els grups polítics (i quan dic tots, vull dir tots) disposen de càrrecs d’aquesta mena quan tenen responsabilitats de govern (o d’oposició…) en institucions d’una certa importància.

En tot cas, i més enllà de la polèmica sobre la meva designació, a finals de gener començo una feina que crec necessària per a la ciutat i compto fer-la des de l’ampli marge d’autonomia del qual disposaré, però també des de la coresponsabilitat amb el barri, amb la ciutat i amb tots els grups municipals sense excepció. Al capdavall, no veig qui hi guanyaria si jo renunciés a fer una tasca que algú ha de fer i que crec que puc fer bé. I és que ja ho deia el lema d’un club de futbol malauradament desaparegut: ‘Ni Barça ni Madrid, Barri Antic!’.
 

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Adam Majó@adammajo Manresà des de l'any 1968. Flamero des del 1970. Militant de l'esquerra independentista des del 1986. Cambrer des del 1991. Veí del barri vell des del 1993. Jugador de rugby des del 1995. Opinaire des del 2001. Regidor de l'Ajuntament des del 2004. Llicenciat en Filologia Alemanya des del 2011. I treballador de la bicicleta també des del 2011.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.