La Salle Manresa retorna a Primera Catalana vuit anys després

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=oQUqDFyfyY8[/youtube] L'entrenador de la Salle Manresa, Sergi Muñoz, fa una valoració de la trajectòria d'un equip renovat, amb gent de la casa, castigat per les lesions i notablement unit. Analitza, a més, les diferències amb els mals anys anteriors, i qualifica aquesta temporada com a «molt positiva». Per altra banda, declara que de cara a la propera campanya espera «poder competir a Primera».

per Marc Orriols, 22 d'abril de 2012 a les 01:26 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

En la 26ª jornada de la segona categoria masculina de Catalunya, el primer equip de La Salle Manresa, dirigit per Sergi Muñoz i el seu ajudant Josep Piqueras, va poder consolidar matemàticament l’ascens a primera guanyant a Cuines Stil Balsareny (78-66) al pavelló dels manresans com a escenari. Enguany, l’equip blanc-i-vermell ha fet una proposta jove, de la casa i amb molt de talent, donant aires frescos a un conjunt que, a partir del treball i la constància, han obtingut el gran i únic objectiu de la temporada. Un any gens comparable amb la temporada 2010 – 2011 en què, en la mateixa categoria, van culminar amb un descens que va deixar el club lasalià en una situació força delicada. 

Dos anys, doncs, que són com la cara i la creu d’una moneda. Què ha passat durant aquests dos anys perquè l’equip manresà hagi produït un canvi tan accentuat? En primer lloc s’ha apostat per la renovació de jugadors del primer equip: Albert Aguilera, jugador de la casa, igual que Roger Tàpies; Xavier Pujol, provinent del CB Artés, així com Miquel Moreno. En segon lloc, la paciència i la confiança també han tingut un paper molt important per poder arribar a aquest final tan dolç. El culpable, les lesions. Al llarg de la temporada l’equip ha estat infectat de lesions constants, que han produït baixes, algunes de molt important durada com les de Xavier Pujol, que l’ha deixat fora de les pistes quasi bé tots els partits; la de Jordi Lopez Toti, que també l’ha apartat en moltes jornades, o a Marc Corominas.



«Després de Nadal, hi va haver algun partit en què només érem quatre sèniors per culpa de les lesions», declara Pau Virós


Pau Virós, que va viure des de primera línia el descens a Tercera fa dos anys, declara que està «molt content i orgullós que l’equip que sempre des de petit he vist a Segona, ara el pugui veure a Primera i, a més a més, formant-ne part», i afegeix que «ara tocarà mantenir la plaça a la màxima categoria i sobretot competir-hi i gaudir-ho molt». Les ajudes de jugadors com Ignasi Lavin, Sergi Huerta o Marc Cantarell han pogut compensar molt positivament les baixes. 

Amb l’ascens a la butxaca, a l’equip li falta quatre partits per finalitzar la temporada, que quedarà tancada el dissabte dotze de maig contra el CB Ripollet A al pavelló del carrer de la Pau de Manresa. Hauran culminat una temporada perfecta, amb els deures fets, però amb molta feina per endavant. Pau Virós confirma que «les meves expectatives són que l’equip continuï en el mateix bloc i que puguem competir dignament amb els equips que ens trobarem la temporada que ve».





Participació