Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si volem anar a peu o amb bicicleta cap al Congost, ara per ara, travessant pel pont Nou, amb una excel•lent vista al parc de Cardener, és la via més ràpida i fàcil, cap problema. Però, per què volem anar a l’altra riba de Cardener? Per anar a visitar els espais de l’Anella Verda? A fer atletisme al CAM? A entrenar a bàsquet, futbol o beisbol? A veure partits de bàsquet setmanals? Per sortir de Manresa? Per anar al cementiri? Hi ha molta gent que necessiti, de forma molt ràpida, arribar a l’altra banda del Cardener competint per veure qui arriba el primer? No ho sé. És pura hipòtesi suposar que hi ha una necessitat imperiosa d’anar cap a l’altra banda del riu de la forma més ràpida possible com si fos una carrera? I tant que sí. Quants ciutadans al dia hi passen? És una gran quantitat de manresans? Quin mitjà de transport fan servir? La línia recta entre dos punts, des de la perspectiva de la sostenibilitat, és la distància més curta?
Fer arribar els vianants, els ciclistes i usuaris de transport públic al Congost abans que la gent que va amb cotxe, és possible? Com ho farien, els dissenyadors de recorreguts des de la seva prepotent poltrona? Sí que és possible, potenciant aquest tipus de mobilitats i, com a opció més sostenible, desincentivar i restringir l’ús del cotxe quan fes falta. Solució senzilla, ecològica i econòmica. També així es contribuiria a reduir el canvi climàtic. I incentivant l’ús de la bicicleta (elèctrica, de propietat o llogada), fent bons aparcaments de bicis i anant a peu, s’aconseguiria una mobilitat de proximitat .
L’altra opció és anar amb bus (elèctric, de gasoil, de l’ajuntament, d’una empresa externalitzada?) seguint vies establertes baixant pel carrer Francesc Moragas i passant per la plaça del Mil·lenari fins al Congost. Això comportaria una pèrdua de temps no molt considerable a escala humana. A més, aquests autobusos podrien arribar més ràpidament amb el seu carril o bé es podria restringir el trànsit de cotxes.
Pera anar més ràpidament cap al Congost, a bona part del ciutadans mai se’ls passaria pel cap gastar-se uns poquets milions d’euros per construir una infraestructura innecessària però possible tècnicament. Ja sabem que la tecnologia i la ciència poden construir amb bons o escarransits pressupostos qualsevol artefacte urbanístic. No hi ha cap mena de dubte. I també sabem que abusar de forma no gaire racional de la tecnologia i la ciència (i el capitalisme de les grans inversions i crèdits no retornables forma part d’aquest tipus d’abús) a vegades té efectes secundaris: crisi i empobriment de la població.
Per no dir que a vegades es parla per parlar sense tenir dades on situar els arguments, i sovint es fan plans urbanístics sense sentit tenint en compte massa suposicions incertes, sense incloure els serveis ecosistèmics, la matriu bioclimàtica, fonamentals per al bon funcionament d’una ciutat. Tot just ara alguns arquitectes comencen a treballar amb ecòlegs en ciutats molt properes a Manresa, mentre que aquí és fan insensats planejaments urbanístics.
Tampoc se’ls acudiria, als manresans, construir una infraestructura que els permetria “contemplar” i destrossar al mateix temps els valors de l’Anella Verda. Quina contradicció més poc coherent: destruir el que ens ha costat construir. Una infraestructura que en definitiva estaria a favor d’un model de ciutat no sostenible, i, evidentment, molt allunyat dels ciutadans. Una ciutat poc alternativa: que dóna prioritat als cotxes i a les grans construccions.
L’ infraestructura a la qual faig referència podria ser un túnel, unes plataformes d’enlairament per a helicòpters o un pont tobogan al final de la carretera de Cardona per fer anar més ràpidament busos, vianants i ciclistes. Això sí, en tots els casos, es faria malbé el parc del Cardener que tant ens ha costat recuperar. Hi ha alternatives més sensates, socioecològiques i econòmiques. Caldria debatre entre tots quines són aquestes alternatives i veure quines estan més al servei del ciutadà.
