Elisa Muixí-Fina Monell | Actualitzat el 11/01/2015

La família

 
"Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera."
Lev Tolstoi, Anna Karènina

Quan utilitzem el mot família ens estem referint a l’entorn afectuós i educatiu imprescindible per una bona creixença i integració al món. Amb aquestes condicions és indiferent les característiques o la composició familiar.

Tots tenim una família amb la que ens hi podem sentir més o menys a gust però que en tot cas és el nostre referent. Pels nostres fills els referents som nosaltres. Probablement els que llegim aquestes línies som pares o mares i també som fills; com a tals, on estem situats respecte a la nostra pròpia família? I això cal que ens ho preguntem perquè de la resposta en dependrà el nostre estil educatiu.

La influència de la família és innegable. Tendim a repetir el que hem rebut, el que hem viscut tot i que sovint no ho voldríem. Cal prendre’n consciència precisament perquè aquests estereotips funcionen des del subconscient. El fet de ser-ne conscients ens permet triar, lliurement, entre la continuïtat o no i poder, així, elaborar el nostre propi estil.

En les diferents etapes de la vida veiem la família com a necessària. Imprescindible a la infantesa, d’ella rebem tot el que ens cal per créixer amb harmonia. Necessària a l’adolescència, encara que els nois i les noies la pugin percebre com un destorb o un fre. I a la maduresa quan ja creem la pròpia família i la d’origen passa, o hauria de passar, a un segon terme, de manera que ens permeti dedicar les energies als propis fills. És el moment de recollir el bagatge i deixar llast.

Els moments de benestar en les famílies solen ser similars i els que ens provoquen sentiment de malestar també encara que sigui per motius ben diferents. Tots tenim una imatge idealitzada de família feliç que sol correspondre a la família dels altres perquè no en coneixem, com a la nostra, les relacions emocionals que s’hi mouen, els conflictes per resoldre que romanen més o menys visibles,... i tot allò que ens fa humans i sentir-nos vius!

Com a educadors heus aquí un munt de variables que hem de tenir presents tot i saber que no les podem controlar. Els nostres infants ja venen programats per recollir-les i utilitzar-les adequadament com hem fet o estem fent nosaltres. Per tant, una bona aportació educativa és un família amb baix nivell d’angoixa, amb la frescor necessària per gaudir i la fortalesa per afrontar els mals moments.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Elisa Muixí-Fina Monell
Mestres de primària, en actiu, amb més de 30 anys d’experiència a l’escola pública catalana. Són lectores per afició, vocació i professió. Troben referents educatius en la novel·la i exploren l’experiència d’escriure a quatre mans. Volen compartir amb els lectors tot un seguit de pensaments que ens conviden a reflexionar sobre l’educació. Tenen el desig que la conversa i el debat educatiu estiguin presents en la vida quotidiana, més enllà dels espais escolars i polítics.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.