Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb aquest titular, el diari
Regió 7 publicava la denúncia que en Josep Fuentes, de CCOO de la Catalunya Central, feia arran de la publicació “Althaia. Fets i dades 2013”. Fuentes es queixava de la manca de transparència del sistema, de l’increment dels temps d’espera, dels maquillatges de les estadístiques, de l’ús dels equipaments de Sant Joan de Déu en benefici de l’activitat privada, de la reducció de plantilla, de la migració de pacients de la pública a la privada... tot i que sense parlar de números concrets.
El primer que vaig fer va ser anar a “Althaia. Fets i dades 2008” i veure com les altes de la Clínica havien passat de 6.023 a 6.220 (augment del 3%), i que les intervencions quirúrgiques havien passat de 8.122 a 9.159 (augment del 13%) en aquests 6 anys. Durant el mateix període de temps, les altes a Sant Joan de Déu havien passat de 14.293 a 15.605 (augment del 9%), i les intervencions quirúrgiques havien passat de 6.342 a 8.327 (augment del 31%).
Sé que, a Catalunya, en sanitat i ensenyament, l’Estat hi ha invertit molt poc, i que els catalans tenim, històricament, molts centres concertats. Sé que, a Catalunya, i de fa anys, un 25% dels ciutadans tenen doble cobertura, pública i privada.
De fet, i des de fa 35 anys, he treballat sempre en hospitals manresans concertats (Centre Hospitalari, Clínica Sant Josep i Hospital de Sant Joan de Déu). De fet, en aquests centres, ara Fundació Althaia, és on es fa l’atenció hospitalària pública de la Catalunya Central.
Fuentes parla de l’ús dels equipaments públics de Sant Joan de Déu en benefici de l’activitat privada. Tots els treballadors d’Althaia sabem que l’activitat privada es fa a la Clínica, i només pacients que requereixin serveis com UCI o accidentats de trànsit que no poden atendre’s a la Clínica van a Sant Joan de Déu; i la facturació d’aquesta activitat es queda a Althaia, i no treu recursos a la pública.
I que la plantilla d’Althaia ha vist augmentada la seva dedicació laboral per pacte entre les parts, a part de baixar-se el sou com tants d'altres treballadors catalans.
També sé que mai abans s’havia fet política de la salut, i mai abans m’havien dit que jo treballava a la privada. De fet, Althaia no té accionistes, no té ànim de lucre.
Mai com ara, l’activitat dels diferents hospitals i àrees bàsiques de salut havia estat tan transparent i tan exposada als ulls de qui la vulgui mirar. Només cal entrar a la web del Departament de Salut, només cal buscar a la central de balanços o a la central de resultats. Sí que exigim que l’actual transparència vagi augmentant, que la salut és massa important per fer-hi política. Com hem defensat de fa temps, ens cal un Pacte Nacional de Salut per preservar el funcionament del nostre sistema sanitari, per dotar-lo del finançament que requereix, per fer-lo créixer en eficiència i sostenibilitat, per evitar que la ideologia dels diversos agents el posin en entredit. Tot això requereix coneixement, implicació, lluita i un objectiu clar: un sistema universal i públic al servei de la nostra ciutadania.
