Isabel Palà | Actualitzat el 12/07/2014

Adéu

Reconec que fins ara no he estat capaç de seure i parar-me a pensar i a sentir tot el que se’m remou per dins després del tancament d’un mitjà local com Televisió de Manresa. No només per la meva implicació emocional i vivencial en aquest mitjà i amb les persones que en formen (perdoneu, formaven) part, sinó també perquè crec que mor el mitjà televisiu històric per excel•lència a la Catalunya central. El mitjà que, malgrat els equilibris i malabarismes qualitat-pressupost ha sabut mantenir-se amb qualitat periodística i audiovisual, gràcies a l’impuls i les ganes dels professionals que n’han format part durant tot aquest temps.

Jo em sento orgullosa i contenta d’haver pogut contribuir, en una etapa de la meva vida professional, a fer-la créixer. Recordo gairebé tots els moments passats allà: la il•lusió en la tria dels reportatges, l’emoció quan aquests eren acabats, l’adrenalina quan apareixia una noticia “bomba” o la riquesa de coneixement que adquiríem tots en cada nova entrevista, amb els protagonistes de casa que, de sobte, tenien un instant per caçar-nos a tots amb la seva petita/gran història. També amb els nervis, els imprevistos i els comptes enrere i aquell “parlaaaant!!” arran de pinganillo que moltes vegades he enyorat. Estimo molt i m’enamora cada dia més tot el que em va aportar treballar en un mitjà local com “la meva tele”. Em va convertir en una professional multidisciplinari i em va obrir les portes a oportunitats molt riques i emocionants que sense el bagatge adquirit no m’haurien estat brindades.

A Televisió de Manresa vaig aprendre, vaig gaudir com mai de la sort de ser periodista i vaig conèixer a persones molt importants a la meva vida. Amistats que perduren i que s’han fet fortes més enllà dels reptes professionals. Potser per això avui em sento trista. Per ells. Per mi, pels meus records, per la nostàlgia, pel “com” m’agradaria que haguessin anat les coses i per la pena immensa, com a periodista, de veure com la nostra professió cada dia es queda una mica més coixa amb l’adéu d’aquells mitjans que ens van ajudar a créixer.

En realitat a tots ens toca fer un dol, sentir aquest sentiment de buit que ens deixen algunes pèrdues i la incertesa o el salt sense xarxa que tant espanta... I ara què? Toca entristir-nos, enfadar-nos i refer-nos. Passar pàgina, mirar endavant però no oblidar les coses bones que ens ha regalat l’etapa que deixem enrere. I, sobretot, fer reflexió.

El meu avi, amb gairebé 90 anys, és d’allò més feliç llegint les pàgines del Regió7. Li agrada descobrir i conéixer què passa al costat de casa seva. El periodisme de proximitat. Aquell que fan molts professionals a casa nostra fent visible i mirant amb ulls de curiós tot allò que ens envolta. Fan comunitat, ens ajuden a estimar-nos una mica més el nostre petit univers. Fan xarxa.
Una vegada el van entrevistar. Al meu avi, vull dir. A ell i a la meva àvia, mentre seien en un banc al jardí de Valls de Torroella (estic segura que a Barcelona ni ho situarien al mapa). Allà hi anaven cada tarda, com dos joves enamorats. Recordo que quan va sortir publicat l’article vam retallar el diari i el vam guardar, com un petit tresor. Se’ls veia d’esquena, ben juntets. Va ser una d’aquestes petites/grans històries que guarden en paper i a la memòria.

No crec que sigui l’única persona que desitja que això mai deixi de passar. Que una persona anònima pugui retallar un tros de diari o guardar un DVD perquè se’l sent pròxim i perquè les històries que explica són les seves o les dels seus veïns. Alguns poden dir que això no interessa a ningú. Però s’equivoquen. Això fa feliç a qui ho crea i a qui ho rep. O, almenys, a mi me’n va fer.
I bé, només em queda dir adéu. Adéu a una bona professora, tot esperant que sigui l’última que marxa. A mi, personalment, no m’agraden els comiats.








COMENTARIS

Isabel
Pepita Vidre, 23/04/2015, 01:19

hola,
Gràcies per la resposta, l'he vist ... però ja no vull res.
Pepita
Isabel, 11/08/2014, 09:56

Disculpi Pepita,
no havia vist el seu comentari fins avui.
Si ho creu convenient pot escriure'm a Isabel_vila@hotmail.com i m'explica.
Salutacions i abraçada

Isabel
Avui
Pepita♥, 21/07/2014, 17:25

Aquest matí de dilluns m'he adonat que ND té un telèfon de contacte, però no el puc fer aquest pas. La montanya haurà d'anar a Mahoma
L'acompanyo en el sentiment sra. Palà
Pepita♥, 20/07/2014, 13:52

Jo ho feia abans això de retallar alguna cosa que m'agradava i que no m'he mirat mai més, encara, però ho tinc guardat "per si..". Son les " cuques i granotes" uns dibuixos de Daniel Boada, articles amb dibuix de l'Orteu (ja no recordo el nom), del Salvador Sostres.. després m'he fet gran i he llegit però sense retallar. Quim Monzó (em vaig comprar 10 llibres seus de cop), Empar Moliné, Iu Forn, Sebastià Alzamora, Eva Piquer i molts d'altres que si m'agrada el títol de l'article també llegeixo com m'ha passat amb vostè. I el meu poble té una biblioteca molt ben assortida gràcies a déu. nota al marge: tampoc desitjo que es deixin d'entrevistar anònims de proximitat, hi ha gent que no s'ha passat per l'UAB, la FUB ni cap d'aquests llocs terribles i té coses a dir. Només per l'edat que tenen ja són professors. Jo conec un avi que vol ser entrevistat, fà moltes coses i no diré quines. Ja vaig demanar (em sembla) a Toni Aira que me'l entrevistés i es fà el sord, he agafat tal cabreig que he deixat d'escriure. Aquest avi està trist perquè diu que no se li ha reconegut mai res (del que fà) i veu com a altra gent se li fan homenatges i coses. Li passo (sra.Plà) la mateixa petició que vaig fer al profe de carn i ossos (aquest no és una tv) i si me la compleix sort (bona) i gràcies.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Isabel Palà

@IsabelPala Manresana (del 1984), inquieta, tastaolletes, lletraferida i amant de la cultura en general. Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en el món del periodisme escrit al diari Regió7 i Manresainfo, i a les ones de Catalunya Ràdio i Ràdio4. La seva vinculació amb el mitjà televisiu comença a Televisió de Manresa on presenta el programa “Angular”. Posteriorment, treballa per les productores E2S i Alguna Pregunta en diversos projectes audiovisuals. També desenvolupa  tasques de guionista i projectes de comunicació 2.0.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.