Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juny de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com diu Josep Pla, “no s’ha d’escriure res, ni una ratlla, que no s’hagi vist, observat i meditat. No s’ha d’escriure res, de la manera que en català anomenem a la babalà, a si l’encerto l’endevino, d’una manera inconscient i maquinal”. Els científics escriuen segons aquest principi; bàsicament veuen, observen, experimenten, mediten i, finalment, escriuen.
També diu que un escrit:“Tindrà una vida més o menys acusada segons la cura que hom posi en l’administració dels detalls i, en definitiva, segons les possibilitats de què hom disposi per a resoldre la pressa angoixant que semblen tenir els substantius d’ésser determinats i descrits amb l’adjectiu exacte, precís, ben encaixat”. Els escrits científics caduquen quan els adjectius per definir i concretar la natura ja no serveixen. Sorgeixen nous adjectius que es centren en els mateixos detalls i realitats. El canvi és l’adjectivació d’aquests detalls. La ciència i la comunicació del coneixement, en general, són en constant evolució i canvi. I, al mateix temps, contribueixen al canvi social.
Una altra frase de Pla: la literatura és un “reflex d’una societat determinada en un moment determinat”. La societat actual és la tecnocientífica, la capitalista, la insolidària, la individualista, l’egoista, la insostenible ambientalment... La literatura d’avui, per tant, segons Pla, hauria de reflectir les problemàtiques i realitats d’aquesta societat amb un paper preponderant del coneixement científic i reflectir, també, com aquest coneixement interactua amb la forma de gestionar les societats. El gènere literari emprat és el de menys: assaig, reportatge, biografia, dietari, memòries, relats de viatges, narració, poesia... Cal, però, que la societat estigui prou informada sobre aquests temes per tal de poder ser crítics amb els poders i tenir la capacitat i l’autonomia per poder prendre decisions.
