‘La nit de Vàlia’ guanya el 14è Premi Amat-Piniella

per Anna Navarro , 14 de març de 2014 a les 22:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
REPORTATGE. La visió emotiva i directa de la vida als gulags a La nit de Vàlia, de Monika Zgustova, es va erigir com a vencedora del guardó de la darrera edició del Premi Amat-Piniella. La novel·la russa, escrita en català, va captivar al jurat.

El guardó, convocat per Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor del 2012 i la del 2013. El lliurament es va fer el passat 19 de febrer a l’Auditori de la Plana de l’Om, dins els actes de la Festa de la Llum. L’acte, amb la participació de l’actriu Mercè Sampietro i el músic Eduard Iniesta, va homenatjar també el centenari del naixement del poeta barceloní Joan Vinyoli. També s’hi van llegir textos de l’escriptor manresà i referent del certamen, Joaquim Amat-Piniella. El tradicional guardó atorgat al guanyador és una peça única i emblemàtica, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

El Premi Amat-Piniella
El premi, que es va convocar per primer cop l’any 2000 amb la finalitat de distingir novel·les històriques inèdites que se centressin en algun moviment social contemporani, amb els anys ha hagut de reenfocar l’orientació inicial, i des del 2007 té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa o llibre de memòries que tracti sobre una preocupació social encapçalada en el temps i el món contemporani. «Amb aquest plantejament es vol fer un homenatge al més important dels escriptors manresans del segle XX, Joaquim Amat-Piniella, i especialment a la seva obra de capçalera, K.L. Reich, que retrata la vida en un camp d’extermini nazi», comenta Llorenç Capdevila, secretari i membre de la comissió que selecciona l’obra guanyadora del guardó.
El procés selectiu comença quan vàries institucions i entitats implicades en el premi fan una primera selecció, en què es trien les quatre novel·les finalistes. Enguany, les novel·les finalistes, a part de La nit de Vàlia, van ser El pou dels maquis, de Margarida Aritzeta; Les guerres del pare, de Pere Rovira, i El banquer, de Núria Cadenes. Seguidament, un jurat format per escriptors, periodistes, historiadors i especialistes en la lectura acaben escollint la guanyadora tot valorant els encerts literaris i històrics de cada obra. En el cas de La nit de Vàlia el jurat ha tingut molt en compte que «parteix d’un testimoni real per explicar una realitat poc coneguda i poc explicada, com són els camps de treballs forçats stalinistes i la gran sensibilitat que es desprèn dels personatges», apunta Capdevila.



La novel·la guanyadora
La nit de Vàlia, publicada per Proa, parteix d’un testimoni real i recrea la història autèntica de Valentina Griogòrievna, una artista russa que va ser empresonada durant anys en un gulag, els camps de concentració soviètics, a Sibèria. L’obra explica la seva vida abans de ser empresonada acusada d’espionatge, durant l’estada als camps i finalment, després de sortir-ne, quan la protagonista retroba la seva filla i, amargament, s’adona que, tot i ser alliberada, sempre seguirà empresonada a aquella experiència adversa. L’autora desgrana amb cura, atenció als detalls i múltiples narradors, molt ben travats i treballats, un relat personal de la vida als camps i de la penalitat de la vida posterior. La novel·la detalla amb amargor i duresa l’hostilitat als camps de treball. No obstant, l’eix vertebrador és la gran història d’amor entre Vàlia i Bill, un marine americà. D’altra banda, la literatura i la poesia esdevenen un refugi per a la protagonista, alhora que el lector aprèn a desxifrar la bellesa entre tanta adversitat. De fet, aquest és el gran missatge final de la lectura: «en un món hostil, s’hi pot intuir sempre l’amor i l’amistat», explica la Monika.



Una petita anècdota que explica l’autora encara fa sentir més fascinació envers la protagonista de la novel·la. En un primer moment, Zgustova tenia en ment escriure un assaig sobre com les dones havien sobreviscut a la vida als gulags durant l’etapa soviètica. Aquest fet la va conduir a fer un seguit d’entrevistes pels barris inhòspits de la perifèria de Moscou. Resulta, però, que l’última de les dones de la llista era Vàlia, o més ben dit «la senyora Valentina» com diu la Monika. «Per arribar a on vivia Vàlia calia fer tot de combinacions de transport públic i tot i així semblava impossible trobar la casa on vivia. Vaig telefonar a la senyora Valentina per dir-li que cancel·lava la cita. La resposta de Valentina va ser tota una lliçó d’esforç i superació: “Quan algú vol alguna cosa, ha d’esforçar-s’hi. I de valent! Si no, mai no aconseguirà res a la vida. Si el primer obstacle que troba la fa desdir-se de venir a veure’m, millor que es quedi a casa seva asseguda còmodament i no es proposi res”. Una senyora a qui els anys, les injustícies i la incomprensió l’havien fuetejat per tot arreu, agafa el telèfon i contesta just aquestes paraules a l’escriptora txeca. Amb aquesta espurna com a anècdota i detonant de la historia, no es pot imaginar millor manera de deixar-se captivar per una narradora excepcional.

L’autora
Monika Zgustova, nascuda a Praga, fa més de trenta anys que està establerta a Catalunya. La seva trajectòria professional és coneguda per la seva vessant narrativa, però sobretot també per la seva tasca com a traductora. Ha traduït un nombre important d’obres del txec i del rus al català i al castellà, d’autors com Bohumil Hrabal, Milan Kundera o Dostoievski. És precisament amb aquesta tasca que ha rebut reconeixements varis, com el Premi Ciutat de Barcelona o haver estat finalista del Premi Europa. Com a narradora, és autora de diverses obres que han estat traduïdes a moltes llengües: La dona dels cent somriures, Menta fresca amb llimona, La dona silenciosa, Jardí d’hivern i Contes de la lluna absent (Premi Mercè Rodoreda).

L’autora, coneixedora de l’obra d’Amat-Piniella, admet sentir un gran reconeixement i respecte rebent aquest guardó, ja que «es tracta d’un guardó fundat en la memòria d’un autor excel·lent». L’escriptora, que cerca la inspiració entre la lectura i el seu entorn més proper, explica alguns projectes de futur: una novel·la sobre la vida d’Stalin i la finalització de l’assaig sobre la vida als gulags.



Atrets per Vàlia
Deixar-se encisar per La nit de Vàlia és reconèixer que ens queixem nombrosos cops sense cap motiu. És un cant a la vida, a viure-la plenament, a examinar què ens fa ser infeliços. La seva lectura fa entendre la importància de somriure en l’ara i aquí, ja que no sabem què ens portarà l’endemà, o sobretot, què ens prendrà. Vàlia no defalleix en cap moment. Ni quan es queda sola, sense Bill, ni als camps de treballs forçats, ni quan té vora noranta anys i viu en cadira de rodes en un quart pis sense ascensor. Vàlia sacseja i es filtra entre la pell per fer-nos reaccionar, i el més sorprenent de tot és que sap mantenir el cap i la mirada altiva i brillant sota qualsevol circumstància, entomant el que li brindi la vida amb una bellesa permanent.

La lectura encara es fa més fascinant quan ens adonem que Vàlia és un personatge real, que somia, recorda i mira per la finestra tot imaginant noves històries, i això ho troba meravellós. Quan ha sobreviscut entre tantes tonalitats de gris, descobrir el gran ventall de colors li resulta magnífic.
Llegint el llibre voldries allargar la mà per acaronar Vàlia i fer-li saber, des dels afores del seu Moscou recòndit, que hi ha lectors encisats i commoguts per la seva historia. Lectors que voldrien adreçar-li les paraules que s’hauria merescut i que ningú mai li va adreçar: «Puja a l’escenari, explica’ns la teva història. Et farem costat».




Participació