Isabel Palà | Actualitzat el 12/03/2014

‘The end’

Quan et miro així tan despullat, tan buit de tot, sense la teva essència ni els teus detalls. Un complet Incomplet i sol, de nou, se m’encomana la tristor. Aquests darrers dies entre caixes i més caixes, camí cap a una nova etapa, sense que t’adonessis he començat el dol de deixar-te enrere. T’he mirat de reüll i, fins i tot, m’has vist regalimar alguna llàgrima. No tothom entendrà que t’enyori, que envegi, en certa manera, els que vindran darrere i t’ocuparan, creant amb tu, de nou, un petit món a on construir, esperem, coses ben màgiques. Però, els sentimentals, els que entenen els espais com tot allò que s’hi ha viscut a dins saben de què parlo. No dic adéu a quatre parets i 50 m2, dic adéu a un moment i a un instant que tatxant números m’adono que ha durat més de 3 anys.

Aquests últims mesos la bogeria de canviar-me de pis (deixant-te desordenat i sense olor de llar) no m’ha donat massa temps per a res més, ni tan sols per parar i respirar-te per últim moment. Quan fas un trasllat sembla que la vida es posa en mode pause i només vius per organitzar, empaquetar, transportar i col•locar caixes. Respires perquè has de fer-ho, però poc més. Però canviar-se de casa és, també, un moment emocionalment significatiu. Remenes, et remenes, trobes, recuperes i llences objectes i emocions que van anant i venint com si es tractés d’ones viatgeres arran de sorra.

Si tens un moment per seure (encara que sigui damunt una caixa o a terra davant el buit de la rentadora) pots veure l’espai net i buit tal com vas conèixer-lo i te’n vas enamorar. Aleshores, t’adones de tots els somnis que vas portar a la maleta quan vas arribar allà, els que van complir-se, els que van quedar-se pel camí i els que van convertir-se en noves fites. Recordes, sobretot, les coses bones i boniques que vas viure-hi: els sopars amb els amics, el primer moment que van despertar-te el so d’aquelles campanes, les estones de sofà-peli-i-manta, els viatges que vas programar-hi i les vegades que vas deixar-te estimar i vas estimar amb cor i ànima. Els mals moments deixen de fer-te mal, gairebé ni hi penses, i notes que et punxen menys que mai. Els recordes i els hi somrius des d’una altra distància, un xic més lluny que ahir, reconeixent-los com a aprenentatges que t’han fet ser com ets i decidir en cada moment el rumb a seguir.

El mateix et passa quan tornes al barri de sempre i veus que aquella botiga és tancada. Sí, allà a on solies parar-te a tafanejar a l’aparador o saludar al propietari que, per cert, fa temps que també va marxar. O quan mires les fotografies guardades a una caixa a “ca la iaia” i els veus i t’hi veus tan jove i tan diferent. I saps, a consciència, que no només els anys tan modificat el rostre, sinó que també t’han retocat l’esperit i el caràcter.

Enyorança i record, pocs dies abans de fer els 30 i desenfocant i enfocant de nou. Emprenent nous reptes que espanten i il•lusionen. Reptes. Com diria la il•lustradora Paula Bonet: Què fer quan a la pantalla apareix The end? Quan se’ns acaba una etapa? Doncs senzillament rendir-nos a l’apassionant aventura que és el viure: agafar trens, llogar habitacions d’hotel, conèixer i viatjar, somiar dormint, però més desperts, aprendre a il•lusionar-nos, estimar-nos més que mai, ajudar-nos a superar moments difícils, tenir-nos a nosaltres mateixos i a aquells que ens fan vibrar, però, sobretot, començar històries noves en les quals mai haguem de fingir ser persones que no som.





FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Isabel Palà

@IsabelPala Manresana (del 1984), inquieta, tastaolletes, lletraferida i amant de la cultura en general. Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en el món del periodisme escrit al diari Regió7 i Manresainfo, i a les ones de Catalunya Ràdio i Ràdio4. La seva vinculació amb el mitjà televisiu comença a Televisió de Manresa on presenta el programa “Angular”. Posteriorment, treballa per les productores E2S i Alguna Pregunta en diversos projectes audiovisuals. També desenvolupa  tasques de guionista i projectes de comunicació 2.0.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.