Educar

per Elisa Muixí-Fina Monell , 11 de febrer de 2014 a les 10:52 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"L’ha educada bé, molt bé; l’ha educada per tenir criteri i valor, per lluitar pel que creu just, per defensar els febles i resistir els poderosos."
Maite Carranza. El fruit del baobab


Hi ha dues concepcions etimològiques del terme educar. Una diu que educar ve d'ex ducere: treure fora i treure el que la persona duu a dins, les potencialitats. I l’altra diu que educar ve d'educare: alimentar i omplir de coneixements.

Segons la concepció que adoptem la nostra relació amb l’educació i amb els infants serà diferent. En un cas l’adult està amatent a l’infant per captar les capacitats i acompanyar-lo en el seu desenvolupament. En l’altre és l’infant qui està pendent de l’adult perquè s’entén que és qui li ha de transmetre els sabers necessaris per desenvolupar-se, com si fos un recipient buit que cal omplir.

La presència de l’adult sempre educa, tant per acció com per omissió. No sempre en som conscients però és cert que els nens i les nenes ens miren com a models per anar comprenent el món que ens envolta. Sovint ens veiem reproduïts en el fer d’una criatura propera, fins i tot en allò que no desitgem mostrar. Pensant-hi poca estona, de ben segur en trobarem exemples.
Els valors que nomena la cita que presentem són universals en el temps i en l’espai.

Tenir criteri: trenquem el mite de l’obediència i d’esperar que em diguin què he de fer. Pensem en algunes de les situacions socioeconòmiques que vivim actualment, com podrien haver estat si tots haguéssim actuat amb criteri propi del que era el més convenient per nosaltres i no deixar-nos portar.

Tenir valor: significa sovint mostrar el propi pensar, poder pensar què volem cadascú i fer per aconseguir-ho. Ser diferent entre els diferents i també ser diferent entre els iguals i això darrer és complex.

Lluitar pel que creu just: anant més enllà del desacord i la protesta pel que no tenim, entrant en la dimensió del treball pel que creiem que ha de ser.

Defensar els febles: tots som febles en algun moment de la vida. Donar-nos suport per vèncer la feblesa és el que ens pot fer forts.

Resistir els poderosos: poderós és qualsevol que intenta sotmetre els altres en benefici propi, sigui proper o allunyat en la relació quotidiana.

Aquests valors són uns bons ingredients per tothom, des de la infantesa a la vellesa. Quan acompanyem els infants com a adults que som i també quan creixem interiorment com a persones en les quals el procés educatiu no s’acaba mai.

Arxivat a:
Opinió


Participació