Elisa Muixí-Fina Monell | Actualitzat el 11/02/2014

Educar

"L’ha educada bé, molt bé; l’ha educada per tenir criteri i valor, per lluitar pel que creu just, per defensar els febles i resistir els poderosos."
Maite Carranza. El fruit del baobab


Hi ha dues concepcions etimològiques del terme educar. Una diu que educar ve d'ex ducere: treure fora i treure el que la persona duu a dins, les potencialitats. I l’altra diu que educar ve d'educare: alimentar i omplir de coneixements.

Segons la concepció que adoptem la nostra relació amb l’educació i amb els infants serà diferent. En un cas l’adult està amatent a l’infant per captar les capacitats i acompanyar-lo en el seu desenvolupament. En l’altre és l’infant qui està pendent de l’adult perquè s’entén que és qui li ha de transmetre els sabers necessaris per desenvolupar-se, com si fos un recipient buit que cal omplir.

La presència de l’adult sempre educa, tant per acció com per omissió. No sempre en som conscients però és cert que els nens i les nenes ens miren com a models per anar comprenent el món que ens envolta. Sovint ens veiem reproduïts en el fer d’una criatura propera, fins i tot en allò que no desitgem mostrar. Pensant-hi poca estona, de ben segur en trobarem exemples.
Els valors que nomena la cita que presentem són universals en el temps i en l’espai.

Tenir criteri: trenquem el mite de l’obediència i d’esperar que em diguin què he de fer. Pensem en algunes de les situacions socioeconòmiques que vivim actualment, com podrien haver estat si tots haguéssim actuat amb criteri propi del que era el més convenient per nosaltres i no deixar-nos portar.

Tenir valor: significa sovint mostrar el propi pensar, poder pensar què volem cadascú i fer per aconseguir-ho. Ser diferent entre els diferents i també ser diferent entre els iguals i això darrer és complex.

Lluitar pel que creu just: anant més enllà del desacord i la protesta pel que no tenim, entrant en la dimensió del treball pel que creiem que ha de ser.

Defensar els febles: tots som febles en algun moment de la vida. Donar-nos suport per vèncer la feblesa és el que ens pot fer forts.

Resistir els poderosos: poderós és qualsevol que intenta sotmetre els altres en benefici propi, sigui proper o allunyat en la relació quotidiana.

Aquests valors són uns bons ingredients per tothom, des de la infantesa a la vellesa. Quan acompanyem els infants com a adults que som i també quan creixem interiorment com a persones en les quals el procés educatiu no s’acaba mai.

COMENTARIS

Con-ciència !
SomiArte, 12/02/2014, 18:23

Busquem que l'educació ens permeti - tant als adults com als infants - aprendre la ciència amb conciència !!! pensar-nos i pensar la realitat amb el nostre propi vocabulari, un que sigui coherent amb la nostra humanitat.
compatibles?
Anònim, 12/02/2014, 16:02

I jo em pregunto... podrien ser compatibles ambdós sistemes? deixar aflorar naturalment però, també, i alhora, acompanyar amb l'exemple i omplir d'allò que només el temps i l'experiència donen? perquè no trobar un punt mig on, com en una tribu, on els petits aprenen dels grans i aprenen també d'ells mateixos?
Educar sempre, però i els matissos?
Pere El Cerimoniós, 11/02/2014, 17:39

Certament s'entén per educació allò que dóna eines i valors. Però a l'hora d'educar podem com dieu fer-ho al menys de dues formes ben diferent: extraient o omplint. Vull matissar que ambdós formes extremes contenen molts intermitjos. Ara bé, a la natura en trobem espontàniament el 1r que és com plantar una llavor que amb un ambient òptim desenvolupa els seus potencials. El 2n implica la prepotència de qui sap sobre qui aprèn, dintre d'una artificiositat mental i analítica. El drama és que ens han ensenyat des d'aquest últim, i així ens va amb poca flexibilitat d'adaptació als nous temps i una desfeta de valors que ens deixen en mans de la por i per tant dels poderosos.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Elisa Muixí-Fina Monell
Mestres de primària, en actiu, amb més de 30 anys d’experiència a l’escola pública catalana. Són lectores per afició, vocació i professió. Troben referents educatius en la novel·la i exploren l’experiència d’escriure a quatre mans. Volen compartir amb els lectors tot un seguit de pensaments que ens conviden a reflexionar sobre l’educació. Tenen el desig que la conversa i el debat educatiu estiguin presents en la vida quotidiana, més enllà dels espais escolars i polítics.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.