1989: 50 anys de l’ocupació franquista

per Redacció, 23 de desembre de 2013 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
FA 25 ANYS AL POU. La revista incorporava el color a la portada amb el monòlit que hi havia a la plaça de la Reforma, coincidint amb la proximitat del cinquantè aniversari de l’ocupació de la ciutat per les tropes franquistes, el 24 de gener de 1939.
El tema central presentava un retrat familiar de la Manresa de l’època i constatava que, cinquanta anys després, de franquistes convençuts en quedaven ben pocs. Els autors del reportatge central pretenien fer llum sobre el que va representar el franquisme, alguns personatges i adhesions i l’herència que havia deixat en la societat manresana. El periodista Josep Maria Pintó hi afirmava que només havia conegut tres falangistes acèrrims: “Agapito Mateos, cap de la policia municipal, el Méndez, secretari de l’institut Lluís de Peguera, i Manuel Pérez Rojas, que controlava la Tabacalera”. Altres falangistes esmentats eren Fernando Pastor, que segons afirmava Josep Oliveras, havia estat el responsable de l’expulsió de Joaquim Amat-Piniella, Mariano Calviño, amic íntim del general Franco, o Jaume Massana Naudi, tinent d’alcalde en diversos consistoris i un dels primers oficials que van entrar a Manresa amb l’exèrcit franquista.
 

 
Altres persones esmentades eren el catedràtic Fernando Hurtado, el director de Ràdio Manresa, Josep Mira i el director del diari Manresa, Juan A. Lozano. Un home clau era el cap local del Movimiento Pere Carreras i Roca. També s’hi recollia la pervivència encara de noms de carrers imposats pel règim franquista, com ara la plaça d’Espanya, els carrers de l’alcalde Montardit, de Lluís Argemí de Martí, el del capità Cortés i el del bisbe Perelló. Finalment, alguns d’aquests dirigents franquistes encara vius –Josep Mira, Pere Carreras o Ferran Hurtado-- opinaven sobre el manteniment del monòlit aixecat l’any 1958 en memòria dels caiguts pel bàndol franquista a la plaça de la Reforma, conegut com el supositori i Josep Balet es mostrava contundent en la defensa de la seva existència.
 
Fàbrica Nova i Regió7
 
En un reportatge de Jordi Pons es constatava la situació precària de la Fàbrica Nova, que havia passat de tenir 1.214 treballadors l’any 1979 als 300 d’aquell any, que es debatien entre el tancament i l’intent de trobar-hi viabilitat. D’altra banda, la persona entrevistada a fons per Jordi Sardans era el periodista Gonçal Mazcuñán, llavors director del diari Regió7, que el dia 30 de desembre celebrava els deu anys d’existència.
 
Vaga general
 
L’actualitat del mes quedava marcat per la vaga general del 14 de desembre, que va tenir una forta incidència en la indústria, el transport, els serveis i el comerç. En l’àmbit social, també destacava la dimissió de la junta de l’Agrupació Cultural del Bages, en una assemblea extraordinària on es volien modificat els règims interns de les seccions de la Innocentada i l’Esbart.



Participació