tema del mes

28/10/2021
Recuperació d’un marge de Cal Cuques.
Recuperació d’un marge de Cal Cuques. | Foto: Francesc Rubí.
per Jaume Puig i Ibáñez
Gairebé 400 barraques de vinya –d’un total d’unes 4.000 en tot el Bages–, tines, marges, camins empedrats, pous, fites o fins i tot una era. L’inventari fet per Jaume Plans, per encàrrec de l’Ajuntament, ens dona fe que el terme de Manresa conserva nombrosos testimonis de construccions de pedra seca. L’any 2018, la Unesco va declarar aquest art Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i a la ciutat hi ha diverses iniciatives per mantenir i refer barraques, camins i marges en mal estat.
27/09/2021
Fotografia d'un grup d'usuaris camper al pla de la Cova.
Fotografia d'un grup d'usuaris camper al pla de la Cova. | Francesc Rubí.
per Ramon Fontdevila i Subirana
Es tracta d’un fet contempo­rani: la passió per les furgonetes, les càmpers o les autocaravanes. Aquella antiga dèria de la classe mitjana per disposar d’un apartament a la costa o bé instal·lar la caravana al càmping tota la temporada d’estiu ha deixat pas a una pràctica més lliure, itinerant i cada dia a l’abast de més butxaques. Fins al punt que alguns d’aquests vehicles ja no són un recurs puntual per a les vacances sinó que, si molt convé, poden esdevenir l’habitatge quotidià.
27/07/2021
Escalada en roca.
Escalada en roca. | Foto: Judit Montón.
per Judit Montón Sanmarti i Marta Cárdenas Monell
El món de l’esport local obre els braços a dues tendències que han arribat per quedar-se: el crossfit i l’escalada. La companyonia, la desconnexió i l'evolució física són els trets característics que tenen en comú aquestes disciplines. L’exercici és imprescindible en un estil de vida saludable, però no es pot oblidar la importància de la socialització i la salut mental.
01/07/2021
Antic local d'Oysho al carrer Guimerà.
Antic local d'Oysho al carrer Guimerà. | Francesc Rubí.
per Marc Prat Puig
El primer any de pandèmia ha generat un gran impacte en l’activitat econòmica de la nostra ciutat. El sector serveis ha patit especialment el canvi constant de mesures decretades per fer front a la propagació de la covid. Som conscients que cada tipologia de negoci dins del sector mereixeria un monogràfic, però en aquest reportatge fem un recull significatiu de les llums i ombres de la realitat que viu aquest sector a Manresa.
08/06/2021
Sala de simulació i pràctiques de la Clínica Universitària de la FUB.
Sala de simulació i pràctiques de la Clínica Universitària de la FUB. | Foto: Marc Prat.
per Carles Claret Vilaseca i Judit Montón Sanmartí
Els processos de desindustrialització en territoris com el del Bages es poden contrarestar amb la creació de llocs de treball en empreses d’alt valor afegit o que tinguin impacte directe en les necessitats i l’economia del territori. La investigació i el desenvolupament articulats entre institucions, universitats, centres tecnològics i el mateix teixit empresarial resulten clau.
28/04/2021
Dibuix idealitzat del recinte el 1951 (llibre de R. Aliberch).
Dibuix idealitzat del recinte el 1951 (llibre de R. Aliberch).
per Ferran Sardans, Jordi Sardans i Lluís Virós
El divendres 25 de gener de 1946, l’endemà de la festa de la ‘Liberación’ de la ciutat, segons la visió de les autoritats franquistes, va començar la primera vaga general important de la Dictadura, protagonitzada majoritàriament per les obreres de la Fàbrica Nova. Aquest inici d’any se n’han complert 75. La majoria d’historiadors estan d’acord a considerar-la la primera gran vaga en contra del feixisme espanyol.
31/03/2021
Imatge il·lustrativa
Foto: Francesc Rubí
per Ferran Sardans
L’origen de la tecnologia de cadenes de blocs o blockchain es troba en el bitcoin, descrit per Shatoshi Nakamoto l’any 2008 en el document Bitcoin: A peer-to-peer electronic cash system. Les potencialitats i utilitats de les cadenes de blocs, però, van molt més enllà del bitcoin i les criptomonedes. Des de la votació electrònica fins als registres mèdics, passant per la identitat digital, l’agricultura, la logística, la banca, la formació, la salut o l’educació, aquesta tecnologia té el potencial d’eliminar intermediaris i reconfigurar el funcionament de les indústries i les societats. Catalunya té un ecosistema potent i Manresa una situació propícia per crear un entorn d’economia digital pioner que aporti valor al seu entorn socioeconòmic.
16/03/2021
Imatge de la plaça Major.
Imatge de la plaça Major. | Francesc Rubí.
per Redacció. Fotos: Francesc Rubí
Aquest mes hem demanat a deu persones que ens parlin de la seva plaça, allà on viuen o van viure, on treballen o bé on projecten, també, el futur de Manresa. Som conscients que, per tal de completar una panoràmica global de la ciutat, queda pendent per a un proper reportatge una revisió dels espais dels barris que s’han anat configurant amb l’expansió del teixit urbà.
11/02/2021
Il·lustració: Jaume Gubianas.
Il·lustració: Jaume Gubianas.
per Jordi Estrada
​El teixit social manresà té persones significatives, sovint massa oblidades. La nòmina és llarga i diversa. En la història recent de tots els pobles i ciutats –també a Manresa i al Bages– hi ha persones que han estat significatives en el desenvolupament cultural, dins i fora de l’àmbit local, i que sovint resten oblidades en la desmemòria col·lectiva.
08/01/2021
Columbaris de Mémora-Fontal.
Columbaris de Mémora-Fontal. | Foto: Francesc Rubí.
per Ferran Sardans
Manresa és la ciutat catalana que té més empreses funeràries en funcionament. Dos dels grups privats que hi treballen controlen un terç del sector a Catalunya. Mémora disposa de 34 tanatoris i 151 sales de vetlla, i Àltima, té 29 tanatoris i 123 sales. Analitzem el sector en un moment de creixement de les incineracions i en què les defuncions s’han gairebé triplicat durant els mesos més àlgids del coronavirus. A finals d’octubre, l’hospital Sant Joan de Déu sumava 183 defuncions per covid-19 des de l’inici de la crisi, que sumades a les 65 que hi ha hagut a l’hospital de Sant Andreu fan un còmput global de 248 defuncions per coronavirus a la ciutat.
04/12/2020
Botiga de regals El Caribú.
Botiga de regals El Caribú. | Francesc Rubí.
per Jaume Puig i Jordi Sardans
Fa dos anys i mig parlàvem de les farmàcies centenàries que hi ha a Manresa i aquest mes fem un cop d’ull a una dotzena de botigues, la majoria també amb cent anys o més d’història, i la resta amb més mig segle d’existència.
29/10/2020
Un conjunt de fills i nets amb arrels a Binacet. Les seves mares van arribar a Manresa totes amb tren.
Un conjunt de fills i nets amb arrels a Binacet. Les seves mares van arribar a Manresa totes amb tren. | Foto: Francesc Rubí. Amb agraïment a les facilitats de RENFE.
per Ramon Fontdevila
Binacet –en aragonès Binazet i en castellà, oficialment, Binacet– és un municipi de l’Aragó situat a la comarca del Cinca Mitjà, vora les ciutats de Binèfar i Montsó, a la província d’Osca. L’any 2019 tenia tot just 1.575 habitants. Però la presència de gent d’aquest poble ha estat important a Manresa, 160 quilòmetres al seu oest. Una distància que avui es cobreix en poc més d’una hora i mitja de cotxe, però que cent anys enrere reclamava sis hores de tren. I amb tot, ara l’una i després l’altra, moltes noies de Binacet van emprendre aquest viatge com un autèntic trajecte vital.
07/10/2020
Gorg de les Escaletes.
Gorg de les Escaletes. | Francesc Rubí.
per Ignasi Cebrian, Jordi Planell, Jaume Torras i Marc Vilarmau
L’aigua i el seus senders naturals pel terme de Manresa podria molt ben ser la protagonista d’aquesta proposta d’itineraris. Però el valor de l’entorn natural del terme creix si, a part del patrimoni natural, hi sumem la petja històrica i els elements arquitectònics: les construccions modernistes propietat de l’antiga burgesia industrial, entre les quals s’hi compta la recuperada torre Lluvià.
19/09/2020
Punt d'Intercanvi de l'Ecoxarxa del Bages.
Punt d'Intercanvi de l'Ecoxarxa del Bages. | Francesc Rubí.
per Marc Prat Puig
La pandèmia del coronavirus ha tingut conseqüències en la vida de tothom. És un bon moment per reflexionar sobre com podem ser més resilients canviant els hàbits de consum i la manera que tenim de relacionar-nos. Parlem amb sis iniciatives manresanes d’economies transformadores basades en el fet de posar les persones al centre, en la gestió democràtica, en l’ètica, en l’arrelament territorial i en el medi ambient, i menys o gens lligades als cànons del sistema econòmic imperant.
27/07/2020
Joan Batista Garcia Argüelles, tercer per l'esquerra, dret. Batalló de treball a França el 1940.
Joan Batista Garcia Argüelles, tercer per l'esquerra, dret. Batalló de treball a França el 1940. | Fons Lluís Sala Sala
per Salvador Redó i Jordi Sardans
Disset anys, alguns divuit acabats de fer, era l’edat dels nous soldats llevats de les places, dels carrers i dels primers aprenentatges. Arrencats de la família amb un plat d’alumini, els coberts, una cantimplora i una flassada, i cap al front amb pocs dies d’instrucció i encara feta, de vegades, sense contacte amb cap mena d’armament. Alguns, molts, van ser morts, ferits o fets presoners calçant encara les espardenyes amb què van sortir de casa. Aquest any, els biberons que encara són vius compleixen cent anys.
09/07/2020
La Seu de Manresa des de la Casa d'Exercicis de la Cova.
La Seu de Manresa des de la Casa d'Exercicis de la Cova. | Francesc Rubí.
per Jaume Puig
El parlar de Manresa no s’ha estudiat gaire; hi ha pocs treballs fets sobre el tema i són d’aspectes parcials. A la ciutat i a la comarca es parla el català central, però hi ha alguns trets fonètics característics i hi ha també un inventari de lèxic propi, que sovint s’estén a altres poblacions del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Amb la normalització de l’ensenyament de la llengua a l’escola des dels anys vuitanta, les noves generacions tendeixen a fer servir el model estàndard i es perden molts d’aquests trets peculiars.
03/05/2020
Imatge il·lustrativa
per Carles Claret
30/03/2020
Imatge il·lustrativa
per Fotos: Antoni Quintana Torres (ACBG)
02/12/2019
21/10/2019
19/08/2019
Imatge il·lustrativa
per Francesc Comas i Jordi Sardans
25/06/2019
Imatge il·lustrativa
per Jordi Sardans. Fotos: Josep M. Oliva, Anna Rotllan, Francesc Rubí i Jordi Torras
29/04/2019
Imatge il·lustrativa
per Ramon Fontdevila i Jaume Puig
Pàgina 2 de 4