L’oli d’oliva verge i l’oli d’oliva verge extra (OOVE) són els que predominen a les cuines de casa nostra. L’oli d’oliva, sense especificar que sigui verge, és un oli refinat, una barreja d’oli refinat amb altres olis. Que sigui verge ens assegura que mantingui les propietats beneficioses pel nostre organisme i que durant el procés d’extracció no s’hagin vist alterades per procediments químics.
Diuen que és sentir “xocolata” i salivar. Que si xocolata a la tassa, xocolata de cobertura, xocolata desfeta, xocolata a la pedra, xocolata amb llet, xocolata blanca i xocolata negra. La xocolata és aquella textura dolça que ens permetem a qualsevol hora del dia, sigui a mig matí, després de dinar, a mitja tarda o al vespre.
Carlota Bruna, nutricionista, activista mediambiental i autora de "Camino a un mundo vegano", ha iniciat aquest passat setembre el projecte de Macaranda, que pretén lluitar contra el canvi climàtic mitjançant l’alimentació.
Una molla tova per fregar el tomàquet i fer-hi regalimar un bon raig d’oli d’oliva verge, una molla flonja per sucar al fricandó de vedella, una molla humida per menjar pa amb xocolata i una crosta cruixent perquè quan queixalem encara sentim l’olor del torrat.
Més enllà dels supermercats i hipermercats, font de concentració de productes nacionals, internacionals i globalitzats, hi continua havent el petit treballador que ha d’aixecar la persiana per guanyar-se el pa de cada dia. El petit treballador que fomenta el comerç local no ha perdut l’esperit de comerciant i segueix oferint productes de proximitat i un tracte proper al consumidor. El producte de quilòmetre zero ha tingut molta rellevància durant aquests darrers anys i arran de la pandèmia la tendència ha augmentat encara més.
Segur que beveu llet i segur que més d’una vegada al dia. Quan som nadons és el nostre principal aliment, sigui llet de la mare o de fórmula. Quan som nens, bevem llet per esmorzar i possiblement abans d’anar a dormir. Quan som adults continuem bevent llet amb el cafè amb llet del matí o amb el tallat de després de dinar.
Coneixem la crema de cacauet perquè hem vist desenes de pel·lícules en què la ‘peanut butter’ és l’estrella dels esmorzars a les cuines americanes. Una crema de textura espessa, que els ianquis anomenen mantega de cacauet. L’escampen amb un ganivet sobre les llesques de pa amb un toc de melmelada de maduixa o bé se la mengen a cullerades.
