El 20 de febrer de l'any 1978 la nostra Demarcació de Manresa del Col·legi de Perits i Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya va fer donació a la ciutat d'un primer monument dedicat al Bages, que va presidir la plaça Bages fins al desembre del 2005. En aquesta data la plaça es va urbanitzar i la illeta on s'erigia l'escultura requeria ser desplaçada i per tant calia desmantellar tot el monument, que lluïa alt i esvelt imitant una hipèrbole de revolució.

Als que us atreu la tecnologia i potser també als que no gaire, us deu haver cridat l’atenció l’anunci recent del Departament d’Energia dels Estats Units, que deia que els investigadors del Laboratori Nacional Lawrence Livermore han aconseguit produir més energia a partir de la fusió que l’energia làser que s’ha utilitzat per conduir-la.

La Internet de les Coses és una de les grans revolucions tecnològiques que vivim. És clau en la indústria 4.0, en la mesura que la interconnexió de tots els elements que intervenen en la fabricació permetrà prendre decisions en temps real per optimitzar processos i costos.

A les fàbriques, ben aviat, un treballador equipat amb ulleres de rea­litat augmentada podrà reparar una màquina des del mateix lloc de treball, sense necessitat de desplaçar-se. Aquesta és només una de les aplicacions que permetrà aquesta innovadora tecnologia, que ja s’està fent un lloc en les indústries més punteres i en el que no són indústries, com veiem a la imatge adjunta.

La majoria de nosaltres ja hem vist alguna impressora 3D treballant, però com funciona la impressió 3D? La impressió en 3D o fabricació additiva s’estendrà a produir lots de productes personalitzats i això permetrà reduir les matèries prime­res, els estocs i les distàncies de transport.

L’anàlisi d’un gran volum de dades, que ultrapassa la capacitat dels sistemes informàtics habituals, permet optimitzar la qualitat de la producció i l’estalvi d’energia. El Big Data és essencial per a una de les premisses troncals de la indústria 4.0: la presa de decisions en temps real i immediat. Recordem que quan ens referim a la industria 4.0 volem fer referència a totes les noves tecnologies aplicables que ens estan canviant el model tradicional de la nostra empresa: robòtica, internet de les coses, impressió 3D, intel·ligència artificial, simulació...

Les tecnologies al Núvol, o "cloud computing", aconsegueixen millores substancials pel que fa al temps de reacció davant de qualsevol situa­ció. Per això, cada cop hi ha més tasques informàtiques que es van passant al núvol i, progressivament, passarà el mateix amb els sistemes de control de la producció. Entre els seus principals avantatges hi ha l’estalvi econòmic, la capacitat per adaptar-se a les necessitats reals de l’empresa i el fet que obre la porta a accedir a altres tecnologies punte­res que seria molt complicat adquirir directament.

Poden les màquines arribar pensar i actuar com ho fem els humans? Els sistemes d’intel·ligència artificial treballen per aconseguir màqui­nes que assimilin gran quantitat d’informació i siguin capaces de pren­dre decisions per elles mateixes. Això ja fa possible, per exemple, que les plataformes de televisió o de música recomanin continguts d’acord amb els gustos de cada usuari. En la indústria, dona lloc a sis­temes de producció més eficients, flexibles i ràpids.

Empreses més connectades, però també més vulnerables. La ciberse­guretat és un eix clau en la indústria 4.0, ja que la connectivitat impli­ca riscos i, per tant, la necessitat de protegir els sistemes industrials davant les amenaces informàtiques.

Els robots van entrar a les fàbriques fa molts anys. Tradicionalment, s’han utilitzat per portar a terme tasques complexes i repetitives, i han substituït moltes vegades el treball humà. Amb la indústria 4.0, una nova onada de robots arriba a les empreses. Són els robots col·laboratius o "cobots".

L'economia circular és un concepte econòmic que s'interrelaciona amb la sostenibilitat i que té com a objectiu que el valor dels productes, els materials i els recursos es mantingui en l'economia durant el major temps possible, reduint al mínim els residus.

Tots l’hem vist alguna vegada, al costat dels interruptors magnetotèrmics, però cal no confondre’ls. L’interruptor diferencial protegeix contra derivacions elèctriques a terra, que es produeixen per exemple quan algú de nosaltres accedeix a una part en tensió de la instal·lació i diem casolanament que ens enrampem. El que estem fent és provocar una fuita de corrent de dins el circuit elèctric. Això ho detecta l’interruptor diferencial, que talla en mil·lèsimes de segon el pas del corrent elèctric.

La podem confondre amb un sistema de climatització convencional de bomba de calor que fem servir per escalfar o refredar els locals, perquè els equips instal·lats són molt semblants.

Si la primera revolució industrial va ser la introducció dels sistemes de producció mecànics amb tracció hidràulica i de vapor –anys 1750 als 1850–, la segona va ser la producció en sèrie, la divisió del treball productiu, l’ús de l’electricitat, la indústria química i l’automobilística –anys 1850 als 1950–. La tercera revolució va ser la incorporació dels ordinadors –la microelectrònica i tecnologies de la informació– per automatitzar processos –anys 1950 als 2000.

L’hidrogen és net, invisible, inodor, inòcul i menys pesat que l’aire. A més, ben gestionat és totalment segur i suposa el 70% de la matèria del nostre Univers. Com a font de combustible és entre dues i tres vegades més eficient que els actuals motors de combustió i no emet CO2, ni cap altre gas contaminant (òxids nitrosos, monòxid de carboni, restes d’hidrocarburs, benzopirens, òxids de sofre, òxids de nitrogen...).

L’empresari o el futur empresari ha d’estudiar molt bé quines són les seves obligacions legals abans d’obrir portes d’un negoci, totes associades al pagament d’uns tributs o taxes. En algun cas poden ser insalvables, tot i fent aquests pagaments, perquè van associades a aspectes de prevenció i seguretat de les instal·lacions, que si no es poden complir el negoci no podrà obrir portes o les haurà de tancar un cop obertes, cosa encara més greu.

En el número d'estiu del Pou, es parlava àmpliament de la febre de les càmpers. Per diferents raons, ara és això, una febre i una moda, fins al punt que costa molt trobar càmpers o furgonetes per adequar. Diversos casos eren analitzats i s’exposava l’ús, les vivències i les anècdotes de cadascun. Avui ens toca comentar que en tota reforma important que fem en un vehicle caldrà fer-ne l’homologació i legalització a la ITV, amb la documentació que ens pot preparar un enginyer.

Fa temps que sentim a parlar del 5G, la cinquena generació de telefonia mòbil, i ara sembla que serà una realitat aviat.

Fa poc l’Ajuntament de Manresa ha publicat la guia "La fotovoltaica a la ciutat de Manresa. Generar energia solar a casa teva és ara molt més fàcil!". La guia entre altres coses ens diu que Manresa es una de les ciutats catalanes propícies per a la instal·lació de plaques solars per la irradiació global que rep (entre 14,5 i 15 MJ/m2dia). També la Comissió Europea ha vinculat els seus ajuts als països per la pandèmia de la covid a una implicació efectiva contra el canvi climàtic.

Ha passat més d’un any d’ençà que estem tots trasbalsats per la presència del virus. Una pandèmia que ha superat els dos milions de morts a tot el món i els 90 milions d’infectats. Les vies de contagi reconegudes són per contacte directe o contacte estret amb persones infectades a través de bioaerosols: partícules transportades per l’aire, constituïdes per components vius o molècules grans que han estat alliberades per un ésser viu.