Segons els responsables de la Biblioteca Nacional de España, es tractaria d’una fotografia d’uns 38 per 33 centímetres, amb la tècnica de paper albúmina sobre cartolina, feta segons sembla, el 1860 i signada per Charles Clifford, ja sigui perquè n’és l’autor o perquè la va comprar.

Tot i que la Biblioteca Nacional d’Espanya, lloc d’on s’ha estret la imatge, afirma que va ser publicada el 1860, creiem que és dos anys anterior. L’autor és el fotògraf gal·lès Charles Clifford, que tenia un estudi a Madrid des de 1850. El personatge va viatjar a Catalunya entre l’estiu i la tardor de 1858, per recórrer els llocs que l’any anterior havien visitat la germana de la reina Isabel II, Maria Luisa Fernanda de Borbón i el seu marit, Antonio de Orleans.

A la fotografia observem el tradicional carrer de la Canal que tindrà continuïtat amb unes escales i després amb la nova edificació. Al davant es veu el darrere de les cases que donen al carrer Nou, la majoria del segle XIX i a l’esquerra l’estat de les obres del futur Mercat del Puigmercadal a començaments del 1986, davant d’un solar excavat, amb molta pedra, circumstància que va retardar considerablement la realització del conjunt de l’obra, que segons el periodista Josep M. Pintó era titànica.

Tres són els elements que destaquen en aquesta fotografia de l’estiu de 1935. En primer lloc, els familiars (els homes amb gorra) situats tant al mig de la carretera com a l’andana dreta de la Muralla del Carme, que acomiaden els seus fills, poc abans de participar en les colònies escolars catòliques que van tenir lloc a la Pobla de Lillet.

Fotografia presa a la cantonada de l’actual carrer Joan Brossa amb la futura avinguda Francesc Macià, en obres a mitjan mes de febrer de 1997, en una remodelació de la Sagrada Família amb Viladordis, ara fa 26 anys, abans de la urbanització global del sector que es va fer posteriorment.

Cal Gravat és el barri residencial més nou de Manresa, situat al nord-est de la seva perifèria que delimita amb la ronda de circumval·lació de la carretera C-1411 i el polígon de Bufalvent. L’any 1980, per solucionar la manca de terreny edificable dins l’interior de la ciutat, l’Ajuntament en va promoure la urbanització, dissenyada des de Barcelona, i va cedir els terrenys a l’Institut Català del Sòl (Incasol) de la Generalitat de Catalunya.

Espectacular fotografia, feta dos dies després de l’aiguat del 12 d'octubre de 1907, que mostra els efectes causats per les inundacions a l’estació de Manresa-Riu del Ferrocarril Econòmic de Manresa-Berga.

Efectes devastadors de la riuada del 12 d’octubre del 1907 a Manresa, que va tenir conseqüències nefastes per a la fàbrica tèxtil dels Polvorers o de les Obagues, com a totes les indústries de vora del riu Cardener.

Benet Cabanes va fer vistes de Manresa, però segons explica Joan Vila-Masana Portabella en l’article publicat a "Dovella" la tardor-hivern del 2007, "Els inicis de la fotografia a Manresa", no se n’ha conservat cap.

A la foto observem les autoritats municipals el dia de la inauguració de la roda al Guix el 21 de febrer del 1988, dins els actes de la festa de la Llum. D’esquerra a dreta: Jordi Rodó, Simeó Selga, Santiago Morros Llobet, que més endavant va cobrir la roda amb una capa de polièster, Ramon Roqueta (exalcalde i pregoner de la Llum 1988), Juli Sanclimens i Jaume Soldevila, entre d’altres.

Primavera de 1955, a finals de la construcció de la foneria nova de MISA. Veiem una bandera espanyola que es posava a les obres a punt d’acabar quan no hi havia hagut víctimes. Només faltava col·locar algunes finestres. La foneria es va inaugurar el juny, amb entrada pel carrer Gaudí.

25 de maig de 1929. Som davant la tribuna principal dels actes relatius a la festa per honorar les banderes del Bruc, prop de les façanes de l’institut, decorades amb tapissos i banderes espanyoles. L’espectacle més significatiu va ser la imposició per part del rei Alfons XIII de les insígnies de capità general a les banderes del Bruc.

Aquesta fotografia del 14 de maig de 1959 mostra la construcció de la Maquinària Industrial (MISA), al carrer Magnet, actualment Pompeu Fabra.

Imatge de les quinze jugadores de la Selecció Organitzada de Futbol Femení de Manresa i Comarca SOFFMIC que van assistir a la trobada de pioneres el 6 de març del 2022, als jardins del Centre Cultural el Casino.

L’11 de febrer de 1982, Marta Ferrusola esposa del president Pujol, va visitar Manresa procedent de Sallent, on el matí va inaugurar la guarderia L’Esquitx. A l’arribada a la capital del Bages, va inaugurar la llar d’infants Picarol, al parc de la piscina, on va intercanviar impressions amb la directora, Margarida Borràs. Després va visitar el Museu i l’Arxiu Històric de la Ciutat.

La pancarta és prou significativa: Teatre Kursaal. Diumenge 2 de juliol. Gran Concert Orfeó Català, amb 260 cantaires, a dos quarts de cinc de la tarda.

El 21 d’octubre de 1979, l’alcalde Joan Cornet, en presència del president de la "Casa del Sordomudo de Manresa y comarca", Ezequiel Pérez Pedraza, amb companys de junta i socis, i membres del programa "Hablamos", de TVE, entre d’altres, inaugura les noves instal·lacions del local social, al número 45 del carrer Calvo Sotelo, que actualment correspon al número 35 del carrer Circumval·lació.

31 de juliol de 1981, darrer dia de feina abans de les vacances d’estiu, els companys de treball acomiaden Ricard Lladó, el dia de la seva jubilació de Maquinària Industrial SA (MISA). D’esquerra a dreta, Josep Torres, Pere Sinfreu, Ricard Lladó, Isabel Garcia, M. Lluïsa Batlle, Antoni Sanz i Josep M. Pérez, dins l’oficina de comptabilitat.

Presidència d’un dels darrers partits de bàsquet a l’antiga pista del Pujolet, que hi havia en un dels laterals sobre el camp de futbol del Centre d’Esports Manresa. Es tractava d’una grada habilitada enfront de la tribuna.

Tal i com reflecteix el diari "Manresa" del 13 de juliol de 1967, els dirigents del Club Tennis Manresa (Augé, Calmet, Echevarría, Puigbó, Ramiro, Sallés i Vives) van transformar els terrenys de l’Agulla –com es pot veure en la fotografia, encara no hi havia el parc– en un complex esportiu que amb cinc pistes de tenis, una piscina de 25 metres, dues d’infantils i un frontó.

La foto és del 7 de juny de 1931, al balcó de l’Ajuntament de Manresa. Al centre, imponent, el president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, que feia poc s’havia dirigit als assistents a la plaça Major, aleshores anomenada plaça de la República, plena de gom a gom, després de descobrir la làpida commemorativa de les Bases de Manresa al Saló de Sessions de l’Ajuntament.

​Aquesta foto panoràmica es va fer durant la Festa Major de Manresa del 1921, des de sobre de l’estació del Nord. Ara fa justament 100 anys, quan la ciutat també sortia d’una pandèmia, la grip espanyola de 1918. Tal i com deia Josep Pla, Manresa era una ciutat de xemeneies i campanars.

Gasolinera de Cal Marsal, d’estructura de bigues amb totxos, amb pilar que aguanta el sostre i visera de formigó. En primer pla, el clàssic B-3672, amb placa de vehicle històric BH24, de la marca Autos España de 1917, fabricat per Felip Batlló, Societat Econòmica. L’any 1922 l’empresa va entrar en crisi i el 1928 va desaparèixer, unida a l’empresari tèxtil del Poblenou de Barcelona Vilfred Ricart, i el de motors Elizalde.

La fotografia aèria, pressa des del número 64 del passeig de Pere III, que durant la Dictadura es deia de Garcia-Valiño, un general franquista. Popularment es coneixia com l’edifici Grau Sala o Sallés, que segons el Cadastre és del 1966.

La fotografia és del 24 de maig de 1929, a finals de la Dictadura de Primo de Rivera. Els homes encara no anaven amb barret, sinó amb gorres. La Casa Jorba, que no amagava les preferències cap a la monarquia d’Alfons XIII, va engalanar les seves botigues del carrer del Born per rebre la família reial. Va fer construir un monument efímer, aguantat per pals i cables lligats als edificis.

Fotografia de l’abril de 1972, de la façana de Cal Jorba, amb el nom del nou comprador Gicos, un gran cartell que enlletgeix l’edifici. Al costat el Banc Central i la Gestoria Garriga. Sense voreres, i a la dreta hi havia taxis.

A finals de la dècada dels seixanta, les instal·lacions del Club Natació Manresa eren insuficients per cobrir la demanda ciutadana. El Ple Municipal del 7 de juny de 1968 va aprovar el projecte de construcció d'una piscina olímpica de 50x21 metres, que recorda la Picornell de Barcelona, i una pista poliesportiva amb un pressupost de quasi 60.000 euros, en temps de l’alcaldia de Ramon Soldevila Tomasa.

Situats a la plaça Valldaura, on podem observar perfectament el bar Puerto Rico, «Salón de té», o més popularment "del lloro", membres voluntaris portalliteres de la Creu Roja de Manresa, que tocaven la trompeta o els clarins, amb la seva boqueta per bufar. A la fotografia se n’aprecien set i els quatre més fàcilment identificables són: Senet, Cano, Ceferino García i Manel Marqués, segons ens confirma Joan Lladó, que va ser president dels Armats de Manresa i actualment encara fa de capità.

‘La lluita continua’ és un mural pintat el 1998 per joves de la SHARP –que més endavant van refer membres de l’Assemblea de Joves de Manresa–, en honor de Guillem Agulló, assassinat per feixistes espanyols, que va estar durant anys sota la Seu (en obres), en una de les parets de la plaça de la Reforma. Desaparegut per les reformes urbanístiques, es pensa refer la propera primavera, aniversari de la seva mort.