Hi ha edificis que perden notorietat a causa de canvis urbanístics, com aquest acabat el 1878 al carrer de les Piques número 2, a la cantonada amb l’antiga plaça del Pes de la palla.

Les Marcetes és una de les masies més populars de Manresa pel seu bosc d’alzines, amb una font que s’havia convertit en un espai de lleure molt concorregut fins al final del segle passat.

Assegut just al centre de la fotografia, Climent Oliveró Torrens, amb els treballadors de la seva impremta a Barcelona, on va néixer el 28 de gener de 1870 i va morir el 7 de desembre de 1938.

L’edifici es troba en el número 2 de la Muralla de Sant Francesc, davant de la plaça de Valldaura. Aquesta zona es va urbanitzar al llarg del darrer terç del segle XIX amb edificis d’habitatges i petits negocis, funcionals i sense gaires elements decoratius, que contrasten amb aquesta casa de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa de 1910 (o 1901 segons el cadastre). És una obra una mica atípica d’Oms, perquè està resolta en un llenguatge neoclàssic premodernista, a diferència de la seva obra posterior.

Segons els responsables de la Biblioteca Nacional de España, es tractaria d’una fotografia d’uns 38 per 33 centímetres, amb la tècnica de paper albúmina sobre cartolina, feta segons sembla, el 1860 i signada per Charles Clifford, ja sigui perquè n’és l’autor o perquè la va comprar.

A Manresa hi ha molts edificis d’estil neoclàssic de postguerra, construïts entre els anys quaranta i cinquanta del segle XX, que han estat poc valorats tot i que han resistit el pas del temps. Es reparteixen entre el centre i la zona del Passeig i rodalies, com aquest del carrer de Jacint Verdaguer fet el 1953, que ha augmentat la presència amb l’enderroc recent dels edificis de la Bonavista. En aquesta zona hi havia moltes indústries, però el desplaçament del centre cap a la part alta del Passeig va propiciar als anys cinquanta la construcció d’edificis d’habitatges burgesos com aquest.

Tot i que la Biblioteca Nacional d’Espanya, lloc d’on s’ha estret la imatge, afirma que va ser publicada el 1860, creiem que és dos anys anterior. L’autor és el fotògraf gal·lès Charles Clifford, que tenia un estudi a Madrid des de 1850. El personatge va viatjar a Catalunya entre l’estiu i la tardor de 1858, per recórrer els llocs que l’any anterior havien visitat la germana de la reina Isabel II, Maria Luisa Fernanda de Borbón i el seu marit, Antonio de Orleans.

El carrer de Carrió, paral·lel al Passeig, combinava instal·lacions industrials amb edificis residencials construïts majoritàriament entre la primeria del segle XX i la Guerra Civil, com aquesta casa de 1925, segons el cadastre. Està feta en estil modernista tardà i amb alguns elements de transició al noucentisme.

A la fotografia observem el tradicional carrer de la Canal que tindrà continuïtat amb unes escales i després amb la nova edificació. Al davant es veu el darrere de les cases que donen al carrer Nou, la majoria del segle XIX i a l’esquerra l’estat de les obres del futur Mercat del Puigmercadal a començaments del 1986, davant d’un solar excavat, amb molta pedra, circumstància que va retardar considerablement la realització del conjunt de l’obra, que segons el periodista Josep M. Pintó era titànica.

La rehabilitació d’aquesta imponent xemeneia i el fet que sigui el reclam publicitari d’una promoció d’habitatges són la millor manera d’afirmar la importància d’un catàleg de patrimoni en una ciutat com la nostra. Aquesta zona de la carretera de Santpedor, ara coneguda per l’estació d’autobusos, va ser fins al darrer terç del segle XX un eixample industrial marcat per la platja de vies de l’estació de Manresa Alta. Al costat, hi havia aquesta fàbrica d’alcohol de 1914, cremada el 1930 i reconstruïda el 1932 en estil industrial tradicional, obra de l’arquitecte Josep Firmat i Serramalera.

Tres són els elements que destaquen en aquesta fotografia de l’estiu de 1935. En primer lloc, els familiars (els homes amb gorra) situats tant al mig de la carretera com a l’andana dreta de la Muralla del Carme, que acomiaden els seus fills, poc abans de participar en les colònies escolars catòliques que van tenir lloc a la Pobla de Lillet.

La zona de la plaça Clavé, situada dins de les muralles medievals, conté edificis construïts a partir del segle XVII, però la majoria són de la segona meitat del segle XIX, com aquesta casa gran en estil neoclàssic de 1869, segons el cadastre. Al llarg del segle XX, la zona s’ha convertit en centre comercial de la ciutat, a més de ser una àrea residencial burgesa.

Fotografia presa a la cantonada de l’actual carrer Joan Brossa amb la futura avinguda Francesc Macià, en obres a mitjan mes de febrer de 1997, en una remodelació de la Sagrada Família amb Viladordis, ara fa 26 anys, abans de la urbanització global del sector que es va fer posteriorment.

La carretera de Vic i els voltants és una zona d'eixample de la primeria del segle XX on hi ha una barreja d'instal·lacions industrials i edificis residencials com aquest conjunt de casa i nau industrial del carrer de Joan Jorba de 1918, segons el cadastre, d’estil neoclàssic i industrial.

Cal Gravat és el barri residencial més nou de Manresa, situat al nord-est de la seva perifèria que delimita amb la ronda de circumval·lació de la carretera C-1411 i el polígon de Bufalvent. L’any 1980, per solucionar la manca de terreny edificable dins l’interior de la ciutat, l’Ajuntament en va promoure la urbanització, dissenyada des de Barcelona, i va cedir els terrenys a l’Institut Català del Sòl (Incasol) de la Generalitat de Catalunya.

La fàbrica, aixecada el 1872, es troba al barri del Guix, davant de la carretera de Berga. És un conjunt d’estil industrial tradicional i en el segle XIX estava en un entorn allunyat del nucli urbà, tot i que actualment és al costat del polígon dels Dolors.

Espectacular fotografia, feta dos dies després de l’aiguat del 12 d'octubre de 1907, que mostra els efectes causats per les inundacions a l’estació de Manresa-Riu del Ferrocarril Econòmic de Manresa-Berga.

Allà on comença el carrer del Born trobem aquesta modesta casa de veïns feta el 1818 en estil neoclàssic popular. Està ben conservada per una restauració recent.

Efectes devastadors de la riuada del 12 d’octubre del 1907 a Manresa, que va tenir conseqüències nefastes per a la fàbrica tèxtil dels Polvorers o de les Obagues, com a totes les indústries de vora del riu Cardener.

Al centre de la ciutat, al final del carrer del Born i davant de la plaça Fius i Palà, hi ha un parell d’edificis força vistosos d’estil neoclàssic, com aquest de fa un segle, acabat el 1917, segons el cadastre.

Benet Cabanes va fer vistes de Manresa, però segons explica Joan Vila-Masana Portabella en l’article publicat a "Dovella" la tardor-hivern del 2007, "Els inicis de la fotografia a Manresa", no se n’ha conservat cap.

A vegades, els catàlegs de patrimoni serveixen per preservar elements destacats d’un edifici, com és el cas de les façanes de l’històric cinema Olímpia quan es va enderrocar l’interior i es va substituir per un centre comercial. La façana principal és una de les més característiques del carrer Guimerà.

A la foto observem les autoritats municipals el dia de la inauguració de la roda al Guix el 21 de febrer del 1988, dins els actes de la festa de la Llum. D’esquerra a dreta: Jordi Rodó, Simeó Selga, Santiago Morros Llobet, que més endavant va cobrir la roda amb una capa de polièster, Ramon Roqueta (exalcalde i pregoner de la Llum 1988), Juli Sanclimens i Jaume Soldevila, entre d’altres.

A la part del nucli antic anomenada dels Quatre Cantons, una zona d'eixample de la segona meitat del segle XIX, hi ha cases d'habitatges burgeses com aquesta de 1893, segons el cadastre, d’estil neoclàssic i molt ben restaurada a principi del nostre segle, que fa cantonada entre els carrers de les Barreres i de Sant Francesc, amb la façana principal de cara a la plaça Gispert.

"El Pou de la gallina" de desembre de 1989, informava, en la seva secció "De mes a mes", de l’atemptat terrorista perpetrat per la banda feixista Milícia catalana, contra la seu del centre d’acollida Alimara, situat al número 53 del carrer de Guimerà.

Una de les places més populars de la ciutat és la Plana de l’Om i, al mig del costat nord, hi destaca aquest edifici construït el 1890 –segons el cadastre– en estil neoclàssic acadèmic. Respon al model de casa de veïns propi de l'arquitectura burgesa del segle XIX, que substitueix les antigues cases del nucli antic.

Primavera de 1955, a finals de la construcció de la foneria nova de MISA. Veiem una bandera espanyola que es posava a les obres a punt d’acabar quan no hi havia hagut víctimes. Només faltava col·locar algunes finestres. La foneria es va inaugurar el juny, amb entrada pel carrer Gaudí.

Aprofitant el cinquè centenari del pas per Manresa d’Ignasi de Loiola, recuperem un dels edificis que formen part de la Manresa ignasiana. Es va construir al segle XV en estil gòtic, al peu del camí que sortia del pont Vell, i era l’església d'un hospital de leprosos que no s’ha conservat.