El dissabte 16 de març Manresa va ser proclamada Capital de la Sardana en un acte institucional que va omplir a vessar el saló de sessions per escoltar el pregó de Natxo Tarrés. Després, dinamitant qualsevol mena de formalisme, un espectacle a la plaça celebrava el goig de la dansa en una catarsi de foc que reduïa –metafòricament– el pes d’una espardenya gegant a cendra. Potser no era ben bé allò que s’esperava, però, si més no, la crònica jutja l’acte d’inoblidable per encetar els dotze mesos que dura aquesta capitalitat.
En l’acte de lliurament del 24è Premi Amat Piniella a Imma Monsó per la novel•la La mestra i la Bèstia, l’escriptora va dissertar sobre la realitat i la ficció en la literatura, i també sobre la llarga postguerra, la repressió i la lluita per la llibertat. Ens ha semblat interessant reproduir íntegrament el seu discurs en aquest espai.
per Sergi Blanqué, sommelier d’El Terrer 1834 de Santpedor
Varietat: Chardonnay. Un vi blanc que ha envellit la meitat en barriques de roure, fent battonage durant sis mesos, i l'altra meitat en inox amb les seves lies.
El gener de fa un any se’n van complir seixanta de la publicació de la La reducción, novel•la amb què l’escriptor Josep Tomàs Cabot va resultar finalista del Premi Nadal.
El celler Can Serra dels Exibis Viticultors, una masia ubicada al terme de Navàs, en un dels masos més antics de la comarca, és memòria de la nostra viticultura.
Aquest gener es compleixen 40 anys de Le ciel est noir, un espectacle icònic de dansa-teatre que la ballarina manresana Isabel Ribas va crear i coreografiar al final de la seva vida, tan curta com intensa i fecunda.
A la Sala Loiola, a la Pista Castell, al Congost o ara al Kursaal: des de bon principi, Manresa sempre ha estat al costat de la Companyia Elèctrica Dharma. Va ser un manresà, Claudi Montañà, un dels primers a escriure’n llarg i sentit. I un altre, Manel Camp, hi col•laborava en un moment clau.
Es descriu com «un tomàquet acostellat, que pot anar de ple a semi buit» i que «es caracteritza per un color vermell sense taques i espatlles de color verd, fins i tot quan és madur».
Dins els actes en memòria de l’obra del manresà Lluís Calderer i Cortasa –l’escriptor i mestre traspassat ara fa tres anys–, el dissabte 25 de novembre una ruta literària recorrerà llocs amb el calçat del mots. Txell Vall en llegirà textos i el recordaran tres amics de Calderer: els artistes Josep Barés i Josep M. Massegú, de costat amb aquest cronista.
Abadal és un celler de referència al Bages, que no deixa d’investigar amb nous cupatges recuperant varietats oblidades en el temps i experimentant amb noves elaboracions i criances per millorar la qualitat dels seus vins.
Amb la incorporació del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, a partir d’aquest any el mes d’octubre comptarà amb tres esdeveniments culturals d’alta volada a l’entorn del cinema, la literatura i les arts d’arrel tradicional.
per Joan Tomasa Garroset, sommelier de Vins Tomasa
Prop de Manresa i amb el teló de fons del Collbaix i de Montserrat hi ha la vinya de picapoll del Quim Fargas. Gràcies a la seva experiència i a una filosofia de respecte a la terra i al cep, el 2021 va poder embotellar 2.000 ampolles del seu primer varietal de picapoll.
En el reportatge que vam publicar en aquesta revista l’abril del 2020, parlàvem de l’existència del mot "esquilet", forma no recollida al diccionari normatiu, equivalent a esquilador, que Carles Riera, lingüista i sacerdot moianès havia inclòs en el seu treball "Caracterització de l’idiolecte d’un parlant de Moià". Efectivament, el nom del carrer dels Esquilets, oficialment Sant Joan Baptista de la Salle, és testimoni de l’espai que hi havia hagut per esquilar el bestiar.
La Fira Mediterrània de Manresa és un mercat de propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu. La 26a edició de la Fira Mediterrània es celebrarà a Manresa del 5 al 8 d'octubre.
A Castellnou de Bages, entre Súria i Balsareny, a començaments del segle passat l’empresari barceloní Manuel Saladrigas va fer realitat el seu somni: convertir l’antic mas de La Vila en un santuari wagnerià.
.jpg)
.jpg)
