La revista El Pou de la gallina del mes de març passat parlava dels 170 anys dels bombers a Manresa i recordava l’antic parc del cos, que hi havia al costat de l’edifici dit de les Mandongueres, el primer mercat cobert a la ciutat, en què hi havia una desena de parades de peix fresc i menuts. Era anomenat així per les activitats que s'hi portaven a terme, com explica l’historiador Francesc Comas.
Amb motiu de la diada del llibre i de la rosa, l’escriptor Jeroni Muñoz ha escrit aquest relat per a la revista El Pou de la gallina, il·lustrat per l’artista Marta Genís.
Sebastià Catllà va batejar amb el nom de Sagal aquests vins joves del celler El Molí, als peus del Collbaix. Aquest Sagal, de la varietat Garnatxa, és un vi àgil, alegre i divertit.
Aquest mes passat, l’amic Iscle Selga em va fer arribar una aportació interessant sobre el parlar de Manresa: «Ara escrivint, m'he trobat que volia posar una paraula que hem dit sempre i que no trobo al diccionari del DIEC, i he pensat que potser és una paraula manresana. Em refereixo al terme "bogor", en el sentit de vapor d'aigua que hi pugui haver en una estança. Per exemple: quan et dutxes queda tot el bany ple de bogor».
En un dels relats del penúltim llibre de Joan Jordi Miralles, "Marginàlia", hi ha un personatge que passa les tardes escrivint en el marge dels llibres manllevats de la biblioteca municipal. I així com Mateu escriu en el marge d’un compendi d’anacronismes filosòfics, Miralles exorcitza narrant la cara fosca de la realitat.
Presentem un nou vi del Celler del Molí de Collbaix, el RAW Macabeu brisat 2021. Ceps plantats entre 2009 i 2010 en sòl franc-arenós i de viticultura ecològica. Selecció de gra en taula de tria. Premaceració a 4 ºC durant 24 hores. Maceració amb les seves pells durant dotze dies i posterior criança en ou de granit durant cinc mesos, més sis mesos en ampolla de criança.
El refrany fa referència al fet que el 21 de gener el dia s’allarga força, encara que estrictament sigui una exageració i no hi hagi pas una hora més de claror encara.
09/03/2023
Jo Jet i Maria Ribot | Foto: Elisabet Mateu i Ignasi Àvila
Acabat de sortir al mercat i amb una nova imatge, l’Abadal Blanc –amb canvi de nom i disseny d’etiqueta– manté el cupatge tradicional que el fa un vi complex i gastronòmic.
L’amic Josep Maria Oliva, membre de l’equip de redacció d’aquesta revista, em parlava fa ben poc de l’expressió «llençar a la bassa», en el sentit de desprendre’s d’alguna cosa per sempre; és a dir, de llençar-la a les escombraries.
A l’espai d’exposicions del Casino, la mostra ‘Alfabet Calderer’ converteix en obra gràfica de gran format l’escriptura de Lluís Calderer, l’envolta dels artistes amb qui havia col·laborat i ens l’explica des de Manresa i en el món, local i universal sempre, mestre, poeta, savi.
Els grans àpats es culminen amb un brindis. Quan obrim una ampolla d’escumós els sentits afloren i formen un ambient de joia. Al voltant de la taula es crea un ambient màgic envoltat dels records amb la companyia dels que més estimem.
L’assagista, poeta i editor manresà Carles-Jordi Guardiola em fa arribar l’observació que la seva mare, nascuda el 1901 filla de les Escodines –com també els seus pares Josep Noguera Manubens i Antònia Puig Martí– feien servir habitualment el mot "relleus" per indicar el que havia quedat dels àpats i es podia –i s'havia– de reaprofitar. El mot no és al diccionari normatiu (DIEC), però sí que el recull el diccionari Alcover-Moll, que descriu com a «deixalles de menjar» i el situa en comarques com la Cerdanya, el Ripollès, Plana de Vic o Pla de Bages.
Una vegada conclòs l’Any Saramago, parlem amb Joan Morales, estudiós de la figura i l’obra del novel·lista portuguès, sobre el qual acaba de publicar "Entre Barcelona i Saramago".
per Joan Tomasa Garroset, sommelier de Vins Tomasa
Murallius és un dels cellers més petits de la DO Pla de Bages, situat a Sant Fruitós de Bages, concretament al costat del parc de l’Agulla, en una casa emmurallada d’on prové el nom. Josep Codina, gran amant del vi, conrea la vinya i vinifica aquest vi, cupatge de cabernet franc amb una aportació de syrah i merlot per donar-li el seu to característic.
La 25a Fira Mediterrània, que es va fer el mes d’octubre passat, es va acomiadar amb un regal sonor: ‘Narro’, un projecte definit com «un diàleg entre la tradició i la contemporaneïtat en el marc de la ciutat de Manresa».
20/12/2022
Eva Fernández, 'Present continu', a la Nova Sala Vella
L’any que ve se celebrarà el centenari del naixement d’Italo Calvino. Serà l’ocasió perquè a molts llocs del món se’n recordi la figura i es divulgui l’obra d’aquest escriptor de referència de la segona meitat del segle XX. A començaments de novembre es va inaugurar a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra, a Barcelona, l’exposició "Italo Calvino (1923-1985), fantàstic", comissariada per Joaquim Noguero, amb il·lustracions de Maria Picassó.
La recuperació del vi bullit al Bages és un homenatge al nostre territori i patrimoni de la nostra cultura. És per això que Oller del Mas, com a tribut, elabora un vi a través de la seva varietat principal, el picapoll blanc.
En el reportatge sobre "El parlar de Manresa", publicat l’abril del 2020, parlàvem de mots que porten el gentilici de "manresà" o "manresana". És el cas de varietats de plantes, com la "col verda manresana" o la "mongeta manresana" –que el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB) defineix com a «fàcil de coure, però menys fina que les ordinàries».
Encara no som prou conscients de la nostra condició d'esclaus en una dictadura neoliberal com la que regula tant els nostres patrons de funcionament socioeconòmic com la manera d'instal·lar-nos davant el món i la realitat.
A l’exposició “Hores de vol” (Centre Cívic Selves i Carner), l’artista Manel Gómez presenta la seva obra més recent, elaborada durant els darrers mesos, sobretot per vacances, en el transcurs d’unes estades a Normandia, la Costra Brava, Granada i el Berguedà. Entre la quarantena de dibuixos exposats, també hi són presents Barcelona, ciutat on viu, i Manresa, on va néixer.
Segon vi de la col·lecció iniciada pel sommelier David Seijas i la família Roqueta, fruit de l’experiència adquirida treballant i reinterpretant la tècnica del vi bullit.
