És a l’extrem septentrional i alhora oriental del terme solsonenc de Navès, al costat de riu d’Aigua d’Ora, que una mica mes amunt es denomina de l’Aigua de Llinars, però que en entrar al terme de Navès canvia el nom, que ja no perdrà fins a l’aiguabarreig amb el Cardener, molt prop de Cardona i de Sorba.

Encara que sembli estrany, algunes vegades els rius poden canviar sobtadament el seu recorregut, com va passar en un tram del Calders en uns temps geològicament molt recents, i podem veure en el paisatge els efectes d’aquell esdeveniment.

En aquesta ocasió, no ens referirem a un indret purament geològic, sinó a un lloc on han estat explotats en el passat els materials geològics i que posteriorment ha estat convertit en un centre geoturístic, malgrat que en aquests moments estigui tancat per problemes geològics que esperem ben aviat quedin superats.

Al Bages hi ha diverses surgències d’aigua salada, algunes de les quals són conseqüència de l’activitat minera i altres que no hi tenen cap relació, com la del torrent salat de l’Abadal, d’origen totalment natural i coneguda des de fa segles.

Els miradors són llocs elevats des dels quals es pot fer una bona observació de diferents indrets alhora. A molts dels Geoparcs i dels Parcs Geològics hi ha llocs que tenen de la categoria de miradors. En aquesta ocasió, ens centrarem en els situats al Port de Compte. I ho farem amb el més meridional, situat al costat del repetidor, a la carretera de Coll de Jou al Port de Comte.

Es consideren materials geològics tots els que constitueixen el nostre planeta, entre ells l’aigua, la neu i el glaç, i la seva explotació es pot considerar una forma particular de mineria de la qual ara parlarem.

Aquest indret, geològicament molt espectacular, es troba situat al terme municipal de la Pobla de Claramunt (Anoia). Concretament, es localitza lleugerament al Nord del poble, a tocar del riu Anoia i de la via dels ferrocarrils, en el seu sentit cap a Igualada.

A prop de Manresa, el Llobregat travessa uns paratges despoblats on hi ha el magnífic indret anomenat els Tres Salts, on el cabal de riu es divideix en tres saltants, l’un al costat de l’altre.

És un conjunt de relleus espectaculars situat al bell mig de la Nou de Berguedà. A l’altre cantó de la muntanya de Sobrepuny, els relleus continuen pel terme de Castell de l’Areny.

Els darrers moviments de formació del Pirineu van plegar en alguns llocs de la Catalunya Central les roques sedimentàries originades milions d’anys abans; un dels plecs formats passava per l’actual Santa Maria d’Oló i era del tipus "anticlinal", o sigui, més aixecat del centre que de les vores.

Situat al Solsonès, dins del municipi de Lladurs, a l’entitat disseminada de Montpol i molt a prop del pont del Clop, forma part del Projecte del Parc Geològic i Miner del Solsonès, impulsat en part pel Consell Comarcal. A la confluència de dos riuets, que en conjunt son tributaris del Segre, per una banda, des del Nord (i en part del NNW) baixa el riu Fred i per l’altra, des del NNE arriba la riera de Canalda. A partir d’aquí, la conjunció dels dos riuets dona lloc a la ribera Salada, que tributa al Segre a Bassella.

Al sud de la vila de Navarcles comença una pista a força alçada sobre el Llobregat, amb bones vistes de la plana del monestir de Sant Benet. En un curt passeig podrem contemplar com el riu forma una elegant corba o meandre, la riba externa del qual és abrupta, mentre que la interna és una plana ben aprofitada per al conreu.

Al bell mig del Berguedà, lleugerament al NE de Berga, es troba fonamentalment al terme de la Quar, on es troben les màximes alçades de tota la serralada, com és el cas de la Salga Aguda, que assoleix els 1.169 metres i les Tallades, que arriben als 1.150 metres d’alçada. Aquests són els punts culminants de la serra de Picancel, conjuntament amb el serrat del Migdia –de 1.080 metres– que es troba al terme de Vilada.

La balma del Balç de Fontanilles es troba situada al terme municipal de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, molt prop dels límit occidental, fronterer amb la Conca de Barberà. És al bell mig del terme, prop de les antigues escoles, en una zona de relativa complexitat estructural, des del punt de mira geològic.