El dret a vot és un dret fonamental que va estretament lligat al concepte de democràcia i que ens permet als ciutadans escollir els nostres representants polítics, qui ens ha de governar i, per tant, participar en les decisions polítiques que afectaran les nostres vides.
Tot i que trobem antecedents a l’antiga Grècia, serà a finals del segle XVIII i el XIX que aquest dret s’anirà consolidant a mesura que s’implantin els sistemes democràtics. Un dret també estretament lligat a la lluita feminista, moviment del qual sortiran gran part de les activistes capdavanteres en la llarga lluita pel dret a vot de les dones, que a l’Estat espanyol no es va reconèixer fins a l’any 1933. Abans, se’ns considerava intel·lectualment incapaces.
El dret a vot és un dret, i no un deure. Un dret que ens fa iguals a tots els ciutadans, sense que importi el sexe, la raça, les creences o la classe social. Limitat, això sí, al compliment d’uns requisits, com la nacionalitat o la majoria d’edat. L’abstenció és el dret a no anar a votar. Poden ser molts els motius i no se’n necessita cap en concret. Un viatge, una malaltia, indiferència. El seu significat, però, sempre és difús i cadascú en fa la interpretació que més li convé. L’únic tangible és el nombre de vots que es dipositen a les urnes. A les properes eleccions, a Catalunya s’escolliran 48 diputats dels 350 que conformen el Congrés dels Diputats, i 16 senadors. Tant se val el nombre d’electors que vagin a votar, només aquests decidiran.
Sense qüestionar-ne la legitimitat, em sorprèn aquesta darrera campanya que demana només a una part de l’electorat que no vagi a votar. No en conec l’origen, però s’argumenta l’abstenció com a mesura de denúncia i càstig, i s’han sumat a la iniciativa importants actors que n’argumenten la mesura. Però la campanya és, des del meu punt de vista, autodestructiva. Es posa tothom al mateix sac i com a resultat s’invisibilitza tot el moviment. I no, no crearà el buit de cap espai polític, senzillament aquest espai serà ocupat pel rival. Que la campanya només es dirigeixi a una part de l’electorat, a un moviment concret, pot fer sospitar de la manca d’innocència. Sobretot quan qui en resulta beneficiat intueixes que actuarà perquè aquest moviment al qual es demana l’abstenció, precisament, es situï en la completa irrellevància.
