Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“ De moment no hi havia encara una televisió que els portés el sexe al si de la família.”
Fred Uhlman. “L’amic retrobat”
Associar infantesa i sexualitat sovint és entès com una anormalitat. Volem fer una aportació d’absoluta i saludable normalitat de la sexualitat a totes les etapes de la vida. La vivència és diferent per a cada edat i per a cada persona.
Les manifestacions de curiositat i exploració sexual en els nens i les nenes no tenen res de preocupant ni ens han d’alarmar quan són fruit d’un instint natural que forma part del creixement harmònic de la persona. Tampoc les hem de llegir en clau de la sexualitat adulta.
Actualment no només tenim la televisió, que, amb excessiva precocitat, introdueix els nostres infants en un món que els és aliè. A més, hi ha Internet, que dóna accés a TOT.
Aquesta és la tasca que tenim com a educadors:
Preservar-los d’un món tecnificat sexualment mancat d’afectivitat.
Mostrar aquelles expressions d’estimació que els adults tenim entre nosaltres i en primer terme, les del pare i la mare, que contenen també un component sexual. Mirem d’explicar-nos: No estem avalant les relacions sexuals en presència d’infants, però sí diem que l’entorn familiar és determinant pel tipus de vivència que té i tindrà aquest infant. De fet, com en qualsevol altre aspecte de la persona.
Quan parlem de la televisió no podem oblidar els canals mal anomenats infantils que, alerta!, transmeten uns rols sexistes altament preocupants. Els veuen en edats tan tendres que encara no tenen un criteri prou format i tots aquests continguts els impregnen. Pensem que hi ha moltes sèries que els nens i les nenes no haurien de veure. Són les que després imiten amb unes conductes erotitzades que haurien d’inquietar als que eduquem.
A través de la cita d’Uhlman podem intuir uns temps obscurs pel que fa al sexe. Avui veiem com la infantesa s’exposa massa aviat a una llum que enlluerna. L’equilibri entre l’excés de foscor i de claror el podríem anomenar educació sexual. Òbviament, estem parlant d’una educació que comporta coneixement biològic i, sobretot, gestió emocional.
És cert que el món actual no ens ho posa fàcil, però no s’hi val a culpabilitzar tot el que ve de fora de casa. Nosaltres tenim la capacitat de decidir, acceptar o rebutjar. En tot.
