Amatents!

N’hi ha que ja granats d’anys comptem el temps per cursos escolars. I en sortir la revista de setembre, s’iniciarà un nou curs escolar. Posats a repassar les assignatures pendents, resulta que tenim dos exàmens generals de ciutadania: unes eleccions a la Generalitat — suposem que quan el nostre president es desperti les ha de convocar a la tardor, sinònim d’assignatures suspeses— i unes eleccions municipals a la primavera vinent.

Des de la butaca, el primer cop d’ull és municipal, i ara faig acte de contrició, donat que massa vegades he aixecat la vista a la societat catalana, i prometo (no en el sentit polític i devaluat de la paraula), dedicar-me a reflexionar envers els nostres problemes més de ciutat. Vull assenyalar que costarà, ja que la proximitat de les persones, conegudes —la meva àvia deia que per conèixer una persona s’havia d’haver menjat amb ella un quintà de sal— em pot frenar comentaris, i seguir els fets i la disbauxa corporativa de Manresa em pot obligar a un empatx de notícies poc afalagadores.

De fet, a la política actual li falta governament i li sobra gestió. I si parlem de gestió ja podem avaluar aquest període amb un suspens. Ni s’han sabut gestionar les obres, ni s’ha sabut aplicar un model de comunicació adequat dels funcionaris. Entenc que la retallada de sous no sigui ben rebuda per ningú però que el nivell de tracte sigui, excepte en pocs casos que confirmen la norma, d’una dolenta i barroera educació, que l’accessibilitat i capacitat d’ajuda als ciutadans per resoldre problemes sigui encara de l’època del clarivident i suïcidat Sr. Larra, vol dir que a les persones que tenen la responsabilitat de gestionar aquest tracte ja els està bé o és que ells ja tenen línia directa?

He comentat que faria acte de contrició, però la naturalesa humana és dèbil i no volia acabar sense recordar que, a dia de presentar aquest escrit, el Govern de la Generalitat no ha fet cap acord de Govern per finançar la part que li toca de la segona fase de les obres del nou hospital de Sant Joan de Déu. Althaia ha fet els deures per tal que les obres s’acabin i el finançament sigui possible, el president i la consellera de Salut van prometre el finançament. Ens quedem en una promesa política més?