L’efecte bumerang

La setmana de Jocs al Carrer que des de fa vuit anys organitza el Centre d’Animació i Esplai es clourà, el dissabte 4, amb el 1r campionat de llançament d’espardenya, un divertiment que també es practica en diversos indrets de Catalunya, l’Aragó i del País Basc, on a més a més duen a terme concursos de llançament de txapeles.

Aquest entreteniment, consistent a llançar alguna cosa el màxim de lluny, presenta arreu del món tantes variants com coses llancívoles hi ha. Sense moure’ns gaire de l’entorn, a Vilafant cada any celebren el campionat internacional de llançament de totxanes. També a Palau de Plegamans i en altres poblacions catalanes té lloc, coincidint amb la Festa Major, el llançament de pinyols d’oliva. A Bunyol, al País Valencià, no llancen bunyols, però sí tomàquets, i a Tarragona, durant el Carnestoltes, es duu a terme el llançament de mòbils, com a Sant Feliu de Guíxols i Savonlinna, a Finlàndia. A Espanya, llancen cabres des de dalt dels campanars i als Estats Units, sempre a l’avantguarda de l’esperpent, fan llançament internacional de nans.

A Manresa, a més del llançament d’espardenyes, podríem convocar campionats de llançament de panets de Sant Ignasi i de bunyols arquitectònics. En aquest darrer cas, però, no es tractaria tant de fer un llançament sinó un llençament, en el sentit de llençar a les escombraries tot allò que no funciona, fa nosa i no serveix. Coses llençables? Postals típiques, alguns noms de carrers, mogudes d’oci pseudoanticapitalistes, mitja galeria de manresans il•lustres i un llarg etcètera d’andròmines materials i immaterials, que no cito per no exposar-me a un llançament d’ous, tomàquets o, encara pitjor, ametlles de la Llum.