En els temps que corren hi ha conceptes que sembla que no puguin portar-se a la pràctica. N’és un exemple la premissa emprenedora.
I, per què ha de ser així? És impossible emprendre ara i aquí? Les grans idees o els projectes ambiciosos no entenen de moments idonis o més o menys apropiats. Fa falta una idea, creure-hi i apostar-hi fort. La resta pot convertir-se en història o en oblit. Però, creieu-me, els grans empresaris moltes vegades, tot i que sembli mentida, n’entenen molt més de fracassos que d’èxits.

No dic tot això perquè hagi decidit fer un gir a aquesta columna i convertir-la en una incubadora d’idees empresarials. Dic això perquè, a nivell artístic, la dinàmica funciona igual. M’atreviria a dir que, fins i tot, funciona portada més al límit. Els artistes han de continuar portant a terme els seus projectes i, com més arriscats i innovadors, més ressò acaben tenint. Per això entusiasmen iniciatives com la que es va dur a terme a Cabrianes, fa aproximadament un mes, sota el nom de Clic. Va ser una espècie de Visa pour l’image (Perpinyà) portada a la comarca del Bages, en la qual diversos artistes (un total de vint) van exposar les seves fotografies en diferents espais del poble. S’hi van poder veure, entre d’altres, obres del reconegut fotògraf Tino Soriano, Andreu Olivé, Marta Pich, Mireia Arso o Salvador Redó, cap de fotografia del diari Regió7. A més, la iniciativa va omplir de vida el poble donant la oportunitat al visitant de recórrer els seus punts més característics. Sabíeu, per exemple, que a Cabrianes hi ha una casa de turisme rural? Cal Sidru.

Una altra de les propostes culturals que s’han dut a terme recentment és Konvent.0-kontventpuntzero, a l’antic convent de monges de Cal Rosal. El ritual, entès en tots els sentits possibles, n’era el nexe conductor. Es tracta d’una mostra multidisciplinària que es realitza des de fa cinc anys. En l’edició d’enguany hi han conviscut propostes escultòriques, pintura i videoart, entre altres expressions. Fins a arribar a un total de cinquanta. 50 projectes, 50 idees, 50 persones (o més) que no tenen por d’emprendre. Una mostra (i mai millor dit) de bona salut en el món artístic.
Em va encantar retrobar la imaginació de Josep Grifoll (L’últim sopar amb el meu pare). Encara em ressonen els seus mots: “En la meva carrera d’obstacles, d’obstacle, només n’hi ha un: jo”. (Del seu llibre De paraula).
I, per últim, vull parlar d’una gent, d’un grup de gent que fa anys va decidir EMPRENDRE moguts per una passió: el teatre. El Galliner va néixer l’any 1995 i es va moure per tornar a dinamitzar el moviment teatral a Manresa (tant amb la inauguració del teatre Kursaal com amb la creació d’un gruix de públic aficionat al gènere). Sense ells avui no hi hauria el teatre Kursaal a Manresa. Estan de celebració. Quinze anys al capdavant d’un projecte amb identitat que s’ha ocupat de gestionar les programacions municipals estables de teatre, dansa i música a Manresa. Només espero que la seva feina sigui imparable i… és clar, felicitar-los.