Dues notícies recents aparegudes a la premsa m’han portat a preparar aquestes noves reflexions. Efectivament, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa ens informava que anaven a començar les obres de remodelació del carrer del Balç, però que, per problemes pressupostaris, l’àrea dedicada al centre d’interpretació de la ciutat medieval quedava ajornat, a l’espera de temps millors. D’altra banda, la publicació d’un informe del Ministeri d’Economia i Hisenda ens feia saber que Manresa és la quarta ciutat de Catalunya que gasta més en sous municipals; només superada per Granollers, el Prat i Vilanova i la Geltrú. En xifres concretes, l’Ajuntament es gasta 464,79 € per habitant, mentre Barcelona, per exemple, 291,63 €. Déu n’hi do!

No voldria tornar a incidir en la qüestió del funcionariat, que ja vaig apuntar a l’article anterior, però sí que voldria dir que ambdues notícies van, en bona part, lligades. Resulta ara que, al marge de la crisi econòmica general, ens falten diners per tirar endavant projectes estratègics, que porten anys esperant, i podem, en canvi, pagar nòmines per gestionar -sobregestionar, diria jo!- el dia a dia administratiu. A veure, això no s’entén. ¿Tantes coses, s’han de controlar des de l’Ajuntament? ¿Per què necessitem tanta gent? Si, al cap i a la fi, tampoc poden fer gran cosa, ja que els projectes interessants no disposen de finançament i, molt sovint, els treballs s’encarreguen a empreses externes.

Ja sé que cadascú de nosaltres té les seves idees, fílies i interessos. En el meu cas, penso que no podem aturar l’aposta que s’ha fet als darrers anys -amb alguns punts negres, tanmateix-, de recuperació del patrimoni històric i artístic, acompanyada de la seva introducció als circuits turístics. En aquest sentit, el carrer del Balç no pot quedar ajornat sine die. Sobretot quan ben a prop s’han produït desviacions pressupostàries -a l’alça, evidentment- en la famosa passera de la via de Sant Ignasi, que no aporta cap valor patrimonial! Pitjor encara, tapa la visió des de baix d’un casal barroc.

Penso que possiblement no hi hagut pas mala fe a l’hora de muntar l’organigrama municipal i que tots els nostres regidors s’han deixat anar, estirant més el braç que la màniga, i confiant que els diners ja arribarien d’alguna banda. Però ara ja no pot ser que els cabals relativament escassos que gestionen se’n vagin en sous, majoritàriament. Queda un any per a les eleccions locals i convindria que els que hi aspiren comencessin a preparar noves estratègies. Si no, ja em diran què hi faran a la Casa Gran. ¿Ser bàsicament gestors de personal i de recursos humans? Un panorama poc atractiu, oi?