El tema del mes

<style type="text/css"> </style>

 

El treball Manresanes que han fet història vol descobrir, divulgar i rescatar de l’oblit dones que van néixer o van viure a la nostra ciutat, fins a la dècada dels setanta, en què van sorgir els moviments feministes de la segona meitat del segle XX, i té un doble vessant: la recerca i la recopilació d’informacions disperses fins ara.

Per Lluïsa Font i Conxita Parcerisas

La continuïtat de l’esport d’elit a la ciutat dependrà de la capacitat del Bàsquet
Manresa SAE per continuar finançant-se malgrat l’escàs suport de les institucions
públiques i la dura lluita per aconseguir patrocinadors privats. La complicitat municipal
és alta, especialment en aquest moment en què s’ha donat el tret de sortida
a la conversió del Congost en una zona esportiva de primer nivell.

Un segle d’història entrellaça generacions familiars, moviments polítics, artístics i socials i va transformant, de manera progressiva, les tradicions dels pobles. Havent entrat de ple al segle XXI, l’Agrupació Cultural del Bages commemora l’existència i el bon moment d’un cos de dansa que estrena un espectacle de tradició renovada i moderna i llega a la ciutat 12 mesos d’actes festius amb la voluntat de celebrar molts anys més com a col·lectiu efervescent de manifestació del folklore de casa nostra.

Anys enrere el Bages era un lloc de pas per accedir a altres reclams turístics, si exceptuem Montserrat. Durant molt temps Manresa ha estat, en l’imaginari col·lectiu de molts catalans, una ciutat industrial, voltada de pobles miners i un grapat de colònies tèxtils. De mica en mica, les institucions públiques i també algunes de privades comencen a creure en la comarca com a destinació turística.

La convivència amb malalts mentals greus propicia una esquerda en el si de moltes
famílies, tot i que el suport d’aquestes esdevé vital per garantir als afectats una
inserció tan normal com sigui possible. Sensibilitzar la població sobre les causes i el
tractament d’aquest tipus d’afectacions contribueix a la major acceptació dels
malalts i a eradicar els prejudicis que se’n tenen.

Des de fa aproximadament uns quinze anys, i coincidint amb la creació de denominacions d’origen com la del Pla de Bages, hi ha hagut un increment palpable de l’interès social per conèixer més a fons el vi i tot el seu entorn. Ara, la majoria dels consumidors renuncien a beure’n grans quantitats com abans i aposten per descobrir les noves sensacions i emocions que els aporten els vins de qualitat.

Desenvolupar un projecte de vida propi amb un sou que voregi els mil euros és cada vegada més complicat. La crisi amplia les dificultats dels mileuristes. En molts casos, arribar a final de mes obliga a retallar o, directament, eliminar les despeses de les quals es pot prescindir. Fins i tot s’arriba a concebre el temps en mesades. Ara, en aquesta etapa de recessió econòmica, la condició de mileurista, d’haver de fer malabars per arribar al primer de mes, s’aguditza i atrapa una franja més gran de persones.

Què és l’educació? Només una pissarra, un mestre en una tarima i uns nens escoltant? I els pares, col•laboren en aquesta tasca educativa? Com ho veu el professorat? Està a l’alçada? Qui té realment la culpa del fracàs escolar? La nova Llei d’Educació resoldrà alguna cosa o més aviat ho empitjorarà? Mentrestant, Manresa té ja gairebé 10.000 estudiants de primària i secundària, molts centres col•lapsats i un nou institut que comença el curs amb dues classes de primer d’ESO en cargoleres.
Per Guillem Griera

Pocs feligresos a les parròquies i escassetat de vocacions sacerdotals. Bateigs i comunions que van davallant, mentre hi ha més baixes que noves ordenacions a les files del clergat. Reestructuracions organitzatives per fer front a una situació difícil, en què ser cristià en el món d’avui no està de moda i ser practicant és cada cop més inusual. Sacerdots que es veuen gairebé en terra hostil i consideren que cal fer de missioner en un territori de tradició cristiana. Mossens que vénen de l’Àfrica o d’Amèrica cap a Europa per donar un cop de mà. L’Església catòlica busca el seu lloc. Al món, a Europa. A Manresa també. N’hem parlat amb els mossens d’aquí. Sense sotanes.
Per Joan Piqué

Com la majoria de ciutats mitjanes catalanes, el creixement demogràfic i, sobretot, l’arribada de nouvinguts d’altres països han anat transformant, de manera progressiva, els comerços, els serveis i l’hosteleria. La gastronomia a Manresa s’ha anat adaptant als nous temps i, sobretot, als nous gustos i preferències dels clients potencials, tant immigrats com autòctons. Així, cada dia són més els estrangers que munten el seu restaurant amb l’esperança de fer-se un lloc en un aparador gastronòmic cada cop més multicultural.