Cartes al Pou

La Candidatura d´Unitat Popular de Manresa vol mostrar el seu màxim suport a les mobilitzacions dutes a terme pel Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans en contra de la imposició del pla Bolonya,un procés que pretén convertir les universitats públiques en centres elitistes.

La situació que viuen els professionals de l’ensenyament a Catalunya no és gens fàcil: som el país d’Europa que ha acollit més immigrants durant els darrers anys –de multitud de procedències, amb llengües i cultures diferents–. A més, el fet de treballar en aules saturades d’alumnes i sota un nivell d’exigència social molt alt tampoc els ajuda. Partint d’aquesta premissa, el PSC Manresa vol manifestar que:

El conreu de l’albergínia Bt per aliment animal i humà presenta un risc seriós per a la salut. Aquest és el veredicte del científic francès professor Gilles-Eric Seralini, del Comitè per una Recerca i Informació Independent en Enginyeria Genètica (CRIIGEN), que va fer una avaluació independent del dossier de toxicitat lliurat per Montsanto-Mahyco a les autoritats reguladores de l’Índia. El profesor Seralini va ser comissionat per Greenpeace i va trobar diferències significatives en les dades dels grups d’animals que havien estat alimentats amb l’albergínia OGM i els que no, diferències que havien estat negligides per Montsanto. Entre altres resultats, rates alimentades amb OGM tenien diarrees, menor pes del fetge i de la raó pes del fetge en relació al pes del cos. També s’han observat en animals de laboratori altres canvis com en el temps de coagulació de la sang, i en la química d’importants substàncies a la sang i al fetge. L’albergínia té un contingut de la toxina Bt de 17 mg/kg, pesticida que mai ha estat autoritzada apta pel consum, ni tan sols en el seu estat natural derivat del bacteri Bacillus thuringenesis, i que està demostrat que és tòxica per les persones. Així mateix, l’albergínia Bt conté una proteïna que indueix resistència als antibiòtics. Això és un problema major de salut i la fa inapropiada per la comercialització. Segons el professor Seralini els experiments en què es basen aquests resultats són només de 90 dies, passant per alt possibles efectes a llarg plaç per la salut. També considera potencialment insegur menjar animals que tinguin aquests problemes de salut causats per l’albergínia Bt.
El ministre de salut de l’Índia s’ha posicionat en contra d’aquesta albergínia transgènica, així com el primer ministre del país. Per què hauria un país amb tantes varietats diferents d’albergínia haver d’introduir una varietat d’altre lloc, i amb el potencial perill de contaminació que això implica? A l’Índia s’ha conreat l’albergínia durant milers d’anys. 70 000 persones i moltes organitzacions de pagesos, consumidors, de dones, d’agricultura ecològica, han signat contra la introducció de varietats OGM a l’Índia, i la organització GM Free India diu que hi ha estratègies per tractar les pestes, i que aquestes només han estat un problema després de l’adveniment de la Revolució Verda, amb el seu ús indiscriminat de fertilitzants i pesticides L’agricultura és una cultura que hauria de rebre un tractament integral i no una font d’entrada de substàncies cada vegada més tòxiques en els aliments d’un país.
Laura Esquis (Som lo que Sembrem)

Amb el meu home fa un temps que ens hem jubilat i ens estem a Manresa. Ens agrada caminar i conèixer a peu els voltants d’on vivim. Encara no havíem anat fins a la font de l’Arrel, que ens van dir que era tan maco, i ens hi vam arribar un matí grisós. Era un dia laborable i pel camí vam trobar ben poca gent. Vam veure arbres trencats per la ventada del gener i ens vam ficar en trossos de bosc on la molsa de l’hivern alternava amb els brots primerencs d’algunes plantes. Va ser preciós. (Llàstima que al berenador de la font, on vam estar ben sols, encara hi havia el contenidor d’escombraries ple a vessar, qui se’n cuida?).

Deu mil a Brussel·les per l’Autodeterminació de la nació catalana és una iniciativa que té per objectiu que milers de catalans i catalanes ens manifestem el proper 7 de març pels carrers de Brussel ·les sota el crit de Volem l’Estat propi!, en defensa i reclamant l’autodeterminació del nostre poble.

Darrerament he tingut força males experiències amb els serveis tècnics d’algunes marques d’electrodomèstics. Crec que no cal dir fabricants perquè el fet és generalitzat a totes les marques i hi ha molt pocs serveis tècnics oficials que realment funcionin. L’última moda són els telèfons d’avaries 902 que et posen en contacte amb operadors de Madrid que, per postres, ni entenen el català ni sovint saben on és Manresa. En teoria, el servei es posa en contacte amb el taller més proper al teu domicili, però, personalment, encara no he aconseguit que la informació madrilenya de la meva avaria arribi a Catalunya. El més efectiu és intentar trucar al directament al servei oficial que òbviament també té telèfon a part de l’inoperant 902 i comunicar la incidència. I després, paciència. Esperar que vinguin i a l’hora que els vagi bé. Perquè, la formalitat, generalment, tampoc no és una de les virtuts de molts establiments.

L’Associació de Veïns de Cal Gravat convoca el primer concurs literari de Sant Jordi. La temàtica és lliure i de lectura per a totes les edats, l’únic condicionant és que en qualsevol moment del relat hi ha de sortir el nom de Cal Gravat. Poden haver-hi il·lustracions i els textos han de ser en llengua catalana, inèdits i no haver estat guardonats en cap altre certamen.

Durant molts anys he estat dependenta de comerç a Manresa i a Barcelona i, darrerament, m’he adonat que moltes botigues i restaurants estan atesos per persones que no estan gens capacitades per estar de cara el públic, desconeixen els articles que venen i, en ocasions, el seu tracte és totalment deficient. Atribueixo aquesta situació als mals sous del sector i a l’arribada de molts immigrants que acaben treballant en feines pels que no estan preparats o que realment no agafarien si poguessin escollir. I tot plegat, acaba anat en contra de la bona qualitat del nostre comerç. Un comerç que és un dels sectors forts de la ciutat i del país.

Considerant d’una banda la necessària participació de veïns i veïnes en els afers públics d’interès comú i general com la clau que pugui motivar i incentivar a la ciutadania per aprofundir i millorar el nostre sistema democràtic –i sentir-se part en la construcció col·lectiva de la societat, no com a oients, sinó com a participants proactius–, i considerant d’altra banda la bona intencionalitat dels nostres il·lustres representants polítics en la modificació del Reglament, creiem que resulta insuficient i poc adequada per aconseguir més participació i més implicació de veïns i veïnes en la quotidianitat del barri i de la ciutat.

El mes de juliol de 2005, la Comissió d'Urbanisme de Barcelona aprova definitivament la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Rajadell promogudes per l'Ajuntament i amb l'objectiu de construir un polígon industrial. Aquesta modificació consistia a requalificar 26 hectàrees de terreny qualificades com d'alt valor agrícola pel Pla Director Urbanístic del Pla de Bages, a zona industrial. Aquests terrenys, ubicats a tocar del poble de Fals (Fonollosa) pretenen acollir una empresa de subhasta de cotxes, que ocuparà 10 ha de terreny i donarà feina, segons va explicar l'Ajuntament de Rajadell als veïns, a 70 o 80 persones, també, una zona d'activitats complementàries a l'activitat de subhasta, una gasolinera i un hotel. Sí, sí, un hotel al polígon industrial.