Naturalment

Mal lleig o mal dolent són expressions que s’han utilitzat per referir-se al càncer, el mal que sovint no té cura, el que ens pot portar ràpidament a la mort sense remei, aquell del qual molta gent no vol ni sentir-ne a parlar. L’ensenyament públic també té un mal lleig, un mal que és en part responsable del fracàs d’aquest servei. Aquesta malura es ben coneguda pels ensenyants, però la majoria de la població la desconeix o no sap ben bé quina dimensió té. Estic parlant del gairebé nul control efectiu de la feina que fan els funcionaris ensenyants, especialment en el cas dels que han guanyat unes oposicions i no són interins. Jo sóc un d’aquests funcionaris, faig de professor de biologia i geologia en un institut i he estat cap del seu departament de ciències durant més de deu anys.

Arreu de Catalunya hi ha amples franges de terreny situat sota les línies d'electricitat on la vegetació és més baixa que la del seu entorn. Una gran xarxa de corredors amb poca massa vegetal recorre el país, travessant territoris coberts de boscos o vegetació arbustiva. Això és així perquè, des del voltant de l’any 2000, la vegetació que creix sota les línies elèctriques és tallada periòdicament. Aquestes actuacions es fan amb la intenció d'evitar que els cables elèctrics entrin en contacte amb les plantes i, per aquest motiu, siguin causa d'incendis forestals. Sobre el paper això sembla una acció lloable, però, quan hom s'ho mira sobre el terreny, veu que molt sovint està mancada de tota lògica: els tècnics de les companyies elèctriques sovint ho fan arrasar tot, a vegades desafiant forts pendents, sense tenir en compte la relació entre l'altura dels cables elèctrics i l'altura màxima que pot assolir la vegetació tallada.
Denses garrigues que protegeixen de l'erosió vessants assolellats, pedregosos i molt inclinats, garrigues que en aquestes condicions difícilment superaran mai els dos metres d'altura, són estassades periòdicament amb la intenció de protegir cables situats normalment a més de vuit metres del terra. Si estan sota les línies elèctriques, el mateix tracte que les garrigues reben les brolles de romaní esclarissades de menys d’un metre d’alçada mitjana, autèntiques pioneres de les terres més pobres, que en millor dels casos podrien arribar amb el temps a fer un metre i mig d’alt. Vells arbres, a vegades singulars, que ja creixien molt poc en alçada, han estat talats per tal d'evitar el seu altament improbable contacte en un futur amb cables situats més de cinc metres més amunt que el punt més alt de les seves capçades.

L'èxit de les botigues en què es pot comprar tota mena d’objectes a preus econòmics, les antigues Tot a 100 (pessetes) que van aparèixer a començament dels anys 1990, ha estat gran des dels seus inicis. En molts casos, la gent que va a aquestes botigues ho fa més que res per matar per pocs diners el cuc de les ganes de comprar. El que ens agrada a les persones és buscar, trobar i comprar la ganga: caçar, recol•lectar.

En un període de sequera com el que vivim l’administració s’escarrassa a dir per tots els mitjans que fa tot el que pot per estalviar aigua. Una de les mesures estrella adoptada els últims anys en aquest sentit, que els governants esgrimeixen amb orgull, és l’ús per regar d’aigua procedent de les depuradores. Qui sent parlar amb complaença els propietaris de camps de golf i determinats polítics de l’ús d’aquesta aigua podria arribar a pensar que les depuradores són una mena de fàbriques d’aigua. Que hi ha tres tipus d’aigua, l’aprofitable de primera categoria o natural, que és la que va pels rius i canals, la gastada, que va per les clavegueres, i la depurada, que seria una aigua aprofitable de segona categoria, una aigua que, si no hagués passat per la depuradora, no es podria aprofitar, una mena d’aigua fabricada. Realment, però, l’aigua que circula per rius i canals és, en gran part, aigua de depuradora i, afortunadament cada cop menys, aigua residual no depurada. La proporció d’aigua natural als rius catalans va disminuint a mesura que ens acostem a la seva desembocadura. En el cas del Llobregat, el seu cabal, just abans de sortir del Bages i entrar al Baix Llobregat, ha rebut ja les aportacions de 27 depuradores. Això que acabo de dir sembla una realitat òbvia, però sovint es parla com si no ho fos.