Apunts

Sembla que ja ens trobem ben ficats en la famosa crisi econòmica fomentada, bàsicament, pel creixement irracional del sector immobiliari i el suport alegre que li han ofert les entitats financeres als darrers anys. I, és clar, la tresoreria pública, que ha viscut uns anys de bonança i fàcil creixement dels pressupostos, rebrà de seguida la patacada i haurà de reduir les seves inversions de cara als propers anys. És evident que, en el cas municipal, la dificultat de finançament ve donada també per un repartiment ineficient i injust per part de l’administració estatal dels cabals públics, la qual cosa ha portat molts ajuntaments a requalificacions forçades de terrenys de cara a obtenir-ne plusvàlues. Com també al fet que no s’ha sabut preveure prou bé una situació que es veia a venir i no sembla que els nostres governants hagin fet gaire bé els deures quan podien. Però, en fi, tot això és una altra dissertació, que ara no ve al cas.

Les darreres setmanes el grup de persones que reclamen el retorn del retaule barroc de l’església de Sant Sarduní de Salelles, que es desmuntà l’any 1936 per evitar-ne la destrucció amb motiu dels fets revolucionaris i que actualment es troba restaurat i exposat al Museu Comarcal de Manresa, han començat a agafar força mediàtica. Aquest grup tiba del fil sentimental i argumenta que en saber-se l’origen no és lícit i convenient que segueixi en una institució museística. Òbviament moltes persones de bona fe s’han sumat a la recollida de signatures sol·licitant la seva reposició. Ara bé, hi ha també d’altres visions que aconsellen que aquesta peça segueixi al museu manresà. Jo soc, doncs, partidari de mantenir-lo al museu.

Ara que la nostra terra pateix una forta sequera –dura, però històricament no pas excepcional- voldria demanar:

Per què disposem de les mateixes infraestructures de fa trenta anys per emmagatzemar l’aigua?

Per què s’ha confiat tant en el clima quan es veia a venir que cada vegada necessitàvem més aigua a causa de l’augment de la població i del nous costums?

Ara que vivim un període electoral del Parlament Espanyol i de formació del nou govern on, de grat o per força, es juguen els nostres interessos col•lectius, voldria demanar als nostres representants polítics –especialment els nacionalment catalans-- un seguit de preguntes: