Cada mot un món

Ha arribat el dia previst i Manresa t’ha retut l’homenatge que tu i el teu amo, Josep Vallverdú, us mereixíeu amb motiu dels teus quaranta anys. Quaranta anys són molts anys per a un gos però per a un llibre potser encara més. Que després de quaranta anys una novel•la es continuï llegint i, sobretot, continuï emocionant vol dir que s’ha convertit en un clàssic i cal festejar-ho. I ho hem volgut festejar.

Jo diria que l’escriptor Josep Vallverdú és l’escriptor més important del país en el camp del llibre per a joves. Si més no, és un dels més grans. I n’és el degà: enguany ja n’ha fet vuitanta-cinc tants com llibres infantils ha escrit. Va publicar la seva primera novel·la d’aventures, El venedor de peixos, l’any 1960 quan ningú havia publicat encara cap narració en català. I hi va tornar l’any 1965 amb una nova novel·la: Trampa sota les aigües. Va ser l’any següent quan ja s’hi van afegir altres escriptors de la categoria de Joaquim Carbó, Sebastià Sorribes o Emili Teixidor.

Aquest espai, per on han passat ja alguns dels manresans que tenen alguna implicació en la literatura per a joves, va destinat avui al Pep Tort: mestre, escriptor, narrador d’històries i amb pinta de follet belluguet escapat d’alguna de les històries que ell mateix explica i que són un plaer per als més petits de la colla.

El passat dia 9 d’octubre vam presentar a la nostra ciutat la segona edició del llibre de contes del manresà Lluís Calderer. Vint-i-quatre anys més tard de la primera edició, Edicions L’Albí, de Berga, de la mà d’en Jaume Huch, ens ha donat l’agradable sorpresa, d’una nova edició amb les mateixes il•lustracions que Josep Barés ja va fer a la primera.

L’amic Josep Maria Oliva, la foto del qual està penjada a prop de la meva en aquesta mateixa secció, en un dels seus comentaris parla de Harry Potter. Vaig llegir-me el text amb molt d’interès perquè entenc que criticar un llibre --o una sèrie-- és bo encara que sigui per carregar-se’l. Harry Potter és un fenomen complex i d’enormes dimensions i em sembla bé que tothom qui vulgui hi digui la seva. No s’havia donat mai un fenomen com aquest en el camp del llibre per a joves, un camp més aviat oblidat i que normalment no és notícia. Benvingut, doncs, un fenomen que ens ha agafat a tots plegats bastant despistats.

Últimament ens han martellejat amb eslògans sobre el fet de llegir: llegir ens fa grans, llegir ens fa més rics, llegir ens fa créixer... Segurament que tot això deu ser veritat però no és només exclusiu del fet de llegir. També ens fa més grans observar, viatjar, escoltar... també ens fa créixer aprendre, experimentar, reflexionar... I així podríem anar continuant.

Josep Vallverdú, l’any 1968, va agafar una soca, hi va instal•lar una màquina d’escriure i acompanyat dels sons i sorolls de la natura del seu jardí de Puiggròs, va escriure, amb unes quantes estones, una de les novel•les infantils més importants de tots els temps, Rovelló, la història tendra d’un gosset que es perd i passa mil aventures que el fan créixer i espavilar molt de pressa.

L’escriptor manresà Pep Molist i l’il•lustrador navassenc Valentí Gubianas acaben de publicar de la mà d’editorial Baula el conte titulat El meu primer llibre de Sant Jordi.

El primer llibre d’en Pep Molist és de l’any 1994 i el primer treball d’en Valentí Gubianas, del 1995 i amb tretze anys els dos han consolidat una obra sòlida i atractiva. El conjunt de l’obra d’en Pep Molist està format per 24 contes i dos llibres d’assaig i l’obra pictòrica o plàstica d’en Valentí la constitueixen una quarantena llarga de treballs.

Un dels actes més emocionants dels que es van celebrar dins la Setmana del Llibre Infantil i Juvenil va ser un col•loqui que un grup de lectors joves van tenir amb l’escriptora Maite Carranza. He d’advertir que aquesta autora ha esdevingut tot un fenomen literari gràcies a la seva trilogia sobre La guerra de les bruixes, que s’està traduint a més de vint idiomes. Es tracta d’una obra adreçada sobretot a adolescents que, el dia de la visita de l’autora van preferir quedar-se a casa, exceptuant, és clar, els més fidels, que sempre donen la talla.

Durant les passades festes de Nadal i Reis es va poder visitar a la Biblioteca del Casino una exposició de contes i d’il•lustracions del cèlebre artista i dibuixant Joan Ferrándiz.

Si demanés qui ha llegit un conte de Ferràndiz o qui ha vist o enviat o rebut una felicitació de Nadal dibuixada per ell, estic segur que la gran majoria dels habitants d’aquest país aixecaríem la mà. I en canvi, què sabem d’aquest excel•lent il•lustrador i poeta?