El cul del Pou
L'irreductible Ricoh

Ho anunciava una pancarta profètica
que es va mostrar des del
sector de la grada del Nou Congost
que ocupen els membres de la penya
Fora Dubtes: «Teniu els ***** més
grans de l’ACB». Era a la mitja part
del partit disputat el diumenge 21 de
març en el qual els jugadors del Ricoh
Manresa van aconseguir batre el
Regal Barça després de 4 pròrrogues i
tres hores de partit! La batalla va ser
tan dura que el tècnic local Jaume
Ponsarnau va estar a punt d’haver-se
de vestir de curt per mantenir 5 jugadors
sobre el parquet, ja que els seus
anaven quedant eliminats del partit
exclosos per les faltes personals.
Al bàndol blaugrana, ni internacionals,
ni catalans, ni exjugadors NBA,
ni bombes van poder fer front a la lluita
inesgotable dels manresans que, des
del primer minut, van saltar a la pista
disposats a vendre molt cara la seva
pell. Sens dubte, un bonic exemple
esportiu dels que costen de veure amb
els temps que corren on sembla que a
cop de talonari es poden conquerir tots
els títols. Un nou episodi d’emulació
bíblica de l’enfrontament entre David
i Goliat, en el qual la pedra manresana
(mancada encara de 600.000 euros
que li proporcionin el pes econòmic
reglamentari) va impactar en tots els
morros d’un totpoderós Barcelona
mancat de l’habilitat, la humilitat i la
destresa suficients per desfer-se del
cicló manresà fins i tot en els
moments que semblava haver tocat
fons.
Només per l’espectacle exhibit contra
el Barça ja es justifica la presència
d’un club com el Ricoh a la lliga ACB
en les properes tres dècades. Si falten
diners, que els posin la resta de clubs
de la lliga que, ni jugant una setmana
sencera, serien capaços de fer vibrar el
seu públic i fer créixer l’afició de la
manera que ho van aconseguir els
manresans en el ja històric 122 a 117
de la vint-i-setena jornada de lliga.