El cul del Pou

L'irreductible Ricoh

Ho anunciava una pancarta profètica que es va mostrar des del sector de la grada del Nou Congost que ocupen els membres de la penya Fora Dubtes: «Teniu els ***** més grans de l’ACB». Era a la mitja part del partit disputat el diumenge 21 de març en el qual els jugadors del Ricoh Manresa van aconseguir batre el Regal Barça després de 4 pròrrogues i tres hores de partit! La batalla va ser tan dura que el tècnic local Jaume Ponsarnau va estar a punt d’haver-se de vestir de curt per mantenir 5 jugadors sobre el parquet, ja que els seus anaven quedant eliminats del partit exclosos per les faltes personals. Al bàndol blaugrana, ni internacionals, ni catalans, ni exjugadors NBA, ni bombes van poder fer front a la lluita inesgotable dels manresans que, des del primer minut, van saltar a la pista disposats a vendre molt cara la seva pell. Sens dubte, un bonic exemple esportiu dels que costen de veure amb els temps que corren on sembla que a cop de talonari es poden conquerir tots els títols. Un nou episodi d’emulació bíblica de l’enfrontament entre David i Goliat, en el qual la pedra manresana (mancada encara de 600.000 euros que li proporcionin el pes econòmic reglamentari) va impactar en tots els morros d’un totpoderós Barcelona mancat de l’habilitat, la humilitat i la destresa suficients per desfer-se del cicló manresà fins i tot en els moments que semblava haver tocat fons. Només per l’espectacle exhibit contra el Barça ja es justifica la presència d’un club com el Ricoh a la lliga ACB en les properes tres dècades. Si falten diners, que els posin la resta de clubs de la lliga que, ni jugant una setmana sencera, serien capaços de fer vibrar el seu públic i fer créixer l’afició de la manera que ho van aconseguir els manresans en el ja històric 122 a 117 de la vint-i-setena jornada de lliga.