Etiqueta urbana

Pedra, vi i paisatge

NATURA URBANA. Fixem-nos en un dels màxims exponents de la construcció en terreny agrícola. Construir amb pedra seca és minimitzar recursos i maximitzar l'enginy del procés de construcció. A cada moment s'ha de triar la pedra precisa per donar plena fortalesa a l'estructura.

El Xup riera viva, model de gestió ambiental

NATURA URBANA. El tram de riera de Rajadell més proper als manresans és el del barri del Xup. I els veïns el volen recuperar. Recuperar passejades des del Suanya fins al barri, caminar pel costat de la llera sense perill de ser atropellat per cap cotxe, sense la sensació que l’aigua és bruta i amb la possibilitat de contemplar un ecosistema natural agradable i net. És obrir-se de nou cap a la riera.

La torre Lluvià, entorn de creativitat ambiental

NATURA URBANA. Ignasi Oms i Ponsa, deixeble de Domènech i Muntaner, va ser, el 1869, l’arquitecte responsable de l’ampliació de la torre Lluvià. D’una casa d’una sola planta i un pis a una casa-torre de tres pisos. Molt semblant a la que ja tenim ara de nou. La torre ha renascut gràcies al suport ciutadà, amb la finalitat d’esdevenir el Centre d’Interpretació de l’Anella Verda i, per tant, un lloc de referència.

La torre Lluvià, entorn de creativitat ambiental

NATURA URBANA. Ignasi Oms i Ponsa, deixeble de Domènech i Muntaner, va ser, el 1869, l’arquitecte responsable de l’ampliació de la torre Lluvià. D’una casa d’una sola planta i un pis a una casa-torre de tres pisos. Molt semblant a la que ja tenim ara de nou.

L’Anella Verda i la gent

NATURA URBANA. Un mapa només és un tros de realitat complexa i simplificada sobre un full de paper. Els espais que conformen l’Anella Verda sobre un mapa no són res. És difícil comprendre què és l’Anella només observant un mapa. El valor d’aquests espais o taques l’hi dóna la gent, les percepcions de la gent.

Abocar o reciclar

NATURA URBANA. Un abocador suposa la transformació del paisatge durant un període de temps prou llarg, entre 20 i 60 anys. Passem d’un paisatge natural, o transformat per la mà humana, a un altre totalment nou i per dissenyar encara.

La Sèquia i el canvi global

NATURA URBANA. Fa 10.000 anys, els paisatges dels espais que ocupava el terme de Manresa poc devien estar relacionats amb els actuals. Un espai sense la petjada humana. Paisatges condicionats per un clima mediterrani continental més fred que l’actual, que es caracteritzava per estius molt eixuts i hiverns freds.

L’horta històrica del Poal

NATURA URBANA. Un poal és una galleda per pouar. No sé si al Poal n’hi ha gaires de pous, però si que hi ha molta aigua que circula superficialment i es transforma en enciams, tomàquets, cebes..., producte de proximitat i paisatge agrícola. És una zona regada per la sèquia, pels canals del Poal, de la Talaia i dels Dipòsits Nous.

Pàgina 1 de 1
  
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.