TEMA DEL MES. La situació privilegiada, en un eix de comunicacions al centre de la geografia catalana, fa de la comarca un pol d’atracció econòmica indiscutible. Una realitat que topa molt sovint amb els defensors del medi natural i paisatgístic. El debat està servit. L’equilibri sembla que es troba en la construcció del consens a partir d’un ens de gestió global d’abast supramunicipal.  

PER QUINTÍ TORRA CORDONS

TEMES DEL POU.  El dia 6 de març es va fer una taula rodona, dins del cicle "Temes del Pou", a la Sala d'Actes del Centre Cultural el Casino, sobre el tema “Ampliació de sòl industrial al Bages”.

NATURA URBANA. Les contribucions directes o indirectes dels ecosistemes al benestar humà s’anomenen serveis ecosistèmics. Ja fa més de quaranta anys que fem servir aquest concepte amb la finalitat d’atreure l’interès del públic cap a la conservació de la natura i, també, perquè es va començar a remarcar la nostra dependència social i econòmica de la natura. 

CIÈNCIA DE POT. «Bon Dia Catalunya, en els últims anys hi hagut una forta reducció i si arriben a desaparèixer a l’ésser humà només li quedarien quatre anys d’existència». Si ens despertem amb aquest titular tots faríem alguna cosa per evitar-ho. Doncs bé, el titular és cert. Voleu saber més?

NATURA URBANA. On comença i acaba Manresa? Una resposta fàcil: on finalitza el límit municipal, la frontera o límit establert per un seguit de circumstàncies històriques i administratives. 

NATURA URBANA. El periurbà de Manresa està conformat per diferents espais: el parc de l’Agulla, el Parc ambiental, els rius Cardener i Llobregat, el Poal i Viladordis, la riera de Rajadell, la riera de Guardiola, els plans de Santa Caterina, la torre Lluvià, Collbaix, la serra de Montlleó... Tots aquests espais, però, són naturals? Al llarg de la història, segons com els hem tractat, n’han esdevingut més o menys, de naturals.

NATURA URBANA. La visió dualista de la realitat ens ha comportat implicacions ètiques i estètiques preocupants. Voler fer creure que la realitat està composta, per una banda, només  d’humans i, per l’altra, de natura és una idea pobra. No és, però, l’únic dualisme.