Etiqueta cuina

La fruita de l’atzar

 DEL TROS AL PLAT. Els cítrics van ser introduïts a la península ibèrica pels àrabs el segle XI. Aquests no els volien pas pel suc o la carn, sinó per la propietats medicinals i la bellesa. De fet, és tot un plaer passejar per un jardí amb tarongers, i si a més aquests han florit, ens veurem immersos dins d’un perfum molt agradable.

El color de la tardor

DEL TROS AL PLAT. Si heu tingut temps d’agafar els camins i corriols que s’endinsen pels boscos caducifolis de la vora, segur que haureu apreciat l’autèntic espectacle de colors que ens ofereixen. Des dels tons més groguencs cap als vermells i marronosos, passant per taronges ben encesos. Són els colors de la tardor, i sembla que hi ha un fruit que els agafa tots. El codony.

Les més grillades

DEL TROS AL PLAT. Qui hauria de dir que aquest tubercle cultivat a les serralades andines, vora els 4.000 m d’alçada, arribaria a ser un aliment tan familiar a les nostres cuines. El seu origen ens duu als pobles situats entre la frontera de Perú i Bolívia, que es veien incapaços de fer créixer blat de moro a tanta alçada i van trobar en la patatera la font d’alimentació bàsica per subsistir.

L’all, una medecina de la terra

DE LA SENALLA AL PLAT. L’all, un aliment tan prodigiós, però que ha caigut en la desgràcia d’originar tot aquell que en menja, un alè difícil de dissimular. Afortunadament per nosaltres, ens arriba la temporada dels alls tendres. Aquests comparteixen les mateixes propietats que els alls secs, però en canvi es deixaran pair més fàcilment i no deixaran un rastre tan contundent el nostre aparell digestiu.

La força del verd

DE LA SENALLA AL PLAT. De ben petits ens sol costar d’entusiasmar-nos davant d’un plat de verd. La verdura pot arribar a ser una cosa realment avorrida, sobretot quan hem tastat altres sabors molt més agraïts d’entrada, com ara uns bons macarrons gratinadets o uns llibrets arrebossats amb formatge. És aleshores quan ens cal una empenta, una presentació atractiva o un argument prou convincent que ens llanci de cap a la ingesta de verd.

De porc i de senyor

DE LA SENALLA AL PLAT. Ara que el rigorós hivern ha fet acte de presència, ens convé omplir les reserves de carn del rebost. Les baixes temperatures són bones per preparar la carn i guardar-la sense que se’ns malmeti, així doncs que des de principis de novembre, i sobretot per Sant Martí, serà quan a moltes cases de pagès catalanes es durà a terme la matança del porc.

El pare carbasser va portar...

DE LA SENALLA AL PLAT. De carbasses n’hi ha de moltíssimes varietats, però si anem al mercat segurament trobarem la Rabequet, la de violí, o la de cabell d’àngel. La Rabequet és la que té la forma més clàssica. S’arriba a parlar de la carbassa de Halloween, tot i que la carbassa tan carbassa és de fora, la nostre posseeix una pell més aviat verdosa i més rugosa. Se n’han arribat a fer de fins a 300 kg!

Xuflats

DE LA SENALLA, AL PLAT. La xufla és el tubercle de la xuflera, una planta d’origen sudanès. Es veu que els Egipcis ja en consumien com a postres. L’horta de València n’ha fet un dels seus productes estrella, i en part es deu a les bones condicions del sòl, arenós per afavorir l’arrodoniment del tubercle, i el clima, més aviat calorós.

Fer el préssec

DE LA SENALLA AL PLAT. Amb la calor la fruitera comença a omplir-se dels personatges més suculents. Ara és quan la gent poc amant de la fruita se’n recorda que hi ha vida més enllà de les pomes, taronges o plàtans, i s’animen a menjar-se uns bons préssecs, per exemple, que seran un refresc perfecte per als dies calorosos que ens esperen.

Fugint del bec de l’ocell

DE LA SENALLA AL PLAT. Potser el Prunus avium, també conegut com a cirerer, és l’arbre fruiter més buscat pels ocells, i això no és pas estrany si ens adonem que el seu segon nom, avium, hifa referència. I doncs per què us penseu que l’arbre florit és tan espectacular i els seus fruits tan cridaners?

Pàgina 1 de 2
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.