Sortint sense por dels caus, els animals silvestres es van acostar al teixit urbà de Manresa en ple confinament. I també les persones necessitem respirar aire pur, moure la musculatura i esbargir-nos. Això explica el creixement del trànsit per l’anella verda durant els tancaments perimetrals i el (re)descobriment de l’activitat física per part de moltes persones, fartes d’enclaustrament i àvides de notar com el vent els fa pessigolles a la cara i de relacionar-se compartint una caminada o un simple passeig.