RETRATS
22/10/2021
Laura Serrat
«Que ningú es dediqui al teatre», adverteix l’actor manresà Jordi Figueras. Ell sap més que ningú de què parla. La professió demana hores de sacrifici per aprendre’s un paper i capacitat per sortir en escena sigui quin sigui l’estat anímic en què et trobes. I tot plegat acompanyat per unes condicions laborals inestables que et poden deixar temporades llargues sense feina. «De debò, aconsello a aquell que estigui a punt d’embarcar-se en aquest món que abandoni abans no sigui massa tard, si no és que, igual que em passa a mi, no pugui viure sense el teatre», manifesta.
27/09/2021
Laura Serrat
«El rock és una filosofia de vida», destaca la manresana Susana Ramírez, una cantant que al llarg de la seva vida ha trepitjat fort tant en el terreny vital com el musical. Aquest estil descarat, atrevit i, a voltes, rebel sempre l'ha definit a l'hora de perseguir els seus objectius.
16/08/2021
Laura Serrat
Si la Mercè Bigorra fos una flor seria una rosa vermella bellugadissa i riallera que es gronxa cada vegada que bufa el vent. Quan el fotògraf d’aquesta secció l’intenta capturar amb l’objectiu, ella es mou d’una banda a l’altra amb un vestit de pics blancs i manté els ulls esquius darrere el vidre d’unes ulleres estilitzades.
29/06/2021
Laura Serrat
El diumenge es desperta amb un cel que amenaça tempesta. Les primeres gotes comencen a caure amb l’entrada del migdia, el moment en què els feligresos del barri del Poble Nou de Manresa es dirigeixen a la missa de la parròquia de Sant Josep.
27/05/2021
Laura Serrat
Víctor Martín espera a la seva parella de ball enmig d’un camp de cereals. Les espigues li freguen els genolls cada vegada que l’aire bufa. A pocs metres, es troba la finca on viu amb la família, situada a Castellfollit del Boix, i més enllà, s’estenen els prats d’un verd encès. Ell es manté dempeus, rascant-se la barba poblada, amb la vista lligada al cel rosat de la tarda.
27/04/2021
Laura Serrat
La Dolors Punsà contempla la llum de la tarda asseguda en un balancí de fusta. Els rajos de sol li il·luminen el rostre i deixen al descobert una pell clivellada pel pas del temps i unes galtes rosades i delicades, com els pètals de les flors. Quan es retira la mascareta, per deixar-se retratar, mostra el seu somriure natural, que no ha desaparegut mai malgrat les adversitats del camí.
21/02/2021
Laura Serrat
La lluna encara resplendeix en el cel negre. Manresa dorm en un son profund. Les vies de trànsit estan desertes, els fanals romanen encesos i els gats volten pels racons. De sobte, una flaire de pa de pessic s’escampa per l’aire fred de la nit. D’on ve aquesta olor? Un dels establiments del carrer Carrió, la pastisseria Perarnau, té la persiana mig oberta. Ring, ring. «Que puc passar?». «I tant, endavant!».
27/01/2021
Laura Serrat
Sobre la pell llisca el vent com un pessigolleig constant que ens acaricia. Sobre la pell cauen les gotes de la pluja que es bifurquen en petites partícules brillants per tot el cos. Sobre la pell transita la vida i és el lloc on van quedant les cicatrius, les ferides, els petons, les carícies.
22/12/2020
Laura Serrat
La paraula que designa el seu ofici podria ser ninotaire, però ell diu que la seva feina no és fer ninots. Tampoc no li convenç el terme acuditaire perquè ell va més enllà de les paraules. Inclús rebutja l’etiqueta d’humorista gràfic per ser massa pomposa. El Galdric no és ni més ni menys que dibuixant.
23/11/2020
Laura Serrat
Podria ser un núvol viatger que travessa el cel. O l’embranzida d’una onada a punt de xocar contra les roques. Fins i tot una ràfega de vent que arrossega les fulles caduques d’un arbre. Podria ser tots aquests elements que es troben en la naturalesa perquè a l’hora de viure segueix el seu impuls interior, com si fos una cigonya que recorre els continents amb l’únic guiatge de l’instint.
15/10/2020
Laura Serrat
El poeta manresà Valentí Parcerisa mira el cel emboirat des de la finestra del seu despatx cobert de llibres. Les formes ondulades i denses dels núvols li recorden el fum que desprenia la locomotora que quan era un infant veia arribar des del balcó de casa.
14/09/2020
Laura Serrat
Clara Gavaldà camina pel Parc Maragall d'Avinyó fent visera amb la mà. El sol de tarda enrosseix les fulles dels arbres i, sobre la gespa, es perfila un joc de llums i ombres. Tria aquest espai com el lloc ideal per fer la fotografia d'aquest retrat.
23/05/2019
26/03/2019
28/01/2019
Pàgina 1 de 0