Etiqueta retrats

Maria Jesús Isart. El vestit infinit

RETRATS. Un vestit de color violeta reposa sobre una taula de fusta. És la peça de la sastreria La Disfressa que més estima Maria Jesús Isart. Amb les mans, acaricia els botons negres i el teixit de vellut del vestit. Se l’acosta al rostre i l’olora. Entre les teles, intueix el perfum del seu pare. Ell sovint es vestia amb aquesta disfressa per interpretar papers dalt de l’escenari. 

Emili Panosa. El motorista a la corda fluixa

RETRATS. «La meva és una història petita», adverteix Emili Panosa mentre introdueix la clau al pany d’una entrada del carrer Santa Maria, al costat de la plaça Gispert. La porta s’obre, l’Emili cedeix el pas i tanca amb un petit "clec". «Seguiu-me». Travessa un garatge on reposen motocicletes velles, una galeria decorada amb una ràdio antiga, un rellotge de corda i altres relíquies, i un pati cobert de plantes des d’on es veu el campanar de la Seu. 

Baixar del tren i observar el paisatge

RETRATS. «No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie. No duerme nadie». Federico García Lorca inicia així "Ciudad sin sueño", el poema on dibuixa Nova York com una ciutat en eterna vigília que esdevé un malson. Igual que l’impacte que rep l’artista granadí quan trepitja la ciutat dels gratacels, el poeta bagenc Carles Morell percep Barcelona com una metròpolis rodejada de fum, soroll i pressa on és difícil viure.

Pol González. El vol del ballarí

RETRATS. És un noi de quinze anys, però podria ser el vent, una onada, la tempesta. Quan balla, els seus pensaments desapareixen. Només existeixen ell i el seu cos. Es mou més ràpid que el temps. Si els seus moviments deixessin estela, dibuixaria línies daurades en totes direccions. El Pol González és un ballarí de hip-hop.

Isabel Casanova. Un mirall a la càmera

RETRATS. Dues adolescents s'enamoren i, per mantenir-ho en secret, es submergeixen al fons de la piscina per fer-se petons. Aquesta és la història que explica la manresana Isabel Casanova a través del curtmetratge "Salir del agua". Una peça de vuit minuts que posa de manifest la pressió social que senten les joves a l'hora de mostrar els seus sentiments.

Lídia de la Cruz. La butaca vermella màgica

RETRATS. S’apaguen els llums del teatre i s’aixeca el teló de l’escenari. L’obra avança i es va perfilant una història d’amor plena d’entrebancs entre dos homes que l’atrapa i l’aïlla de la boira dels seus pensaments. Decideix veure aquest espectacle teatral titulat "Smiley" tres vegades més i es compra el guió de l’obra per reviure les escenes mentre viatja amb tren, quan descansa en una pausa de la feina o abans d’anar a dormir.

Jacobina Gil. «L’amor que sento em manté viva»

RETRATS. Les mans delicades i gastades pel temps reposen sobre una fotografia de l’àlbum que recull la seva història. És un retrat d’ella en plena joventut. Encara es reconeix amb aquell vestit blanc amb coll, els cabells foscos i rinxolats i l’expressió tendra, sense cap plec al rostre. Aquest any Jacobina Gil ha bufat 106 espelmes i recorda amb detall algunes escenes de la seva vida, tot i que, d’altres es dilueixen i queden tan llunyanes que semblen un somni.

Geraldine Cruz. Un viatge amb el destí de complir el seu somni

RETRATS. Tria el gronxador com un bon lloc per fer-se la fotografia. S’empeny amb les cames per enlairar-se i notar el balanceig del seu cos. Des de petita, percep dins seu una vibració que la convida a moure’s. Li agrada imaginar-se la vida com una successió d’instants en moviment, on ella evoluciona, canvia de casa, de paisatges i d’amics.

Montse Prat. L'impuls vital de la campiona mundial en salt de perxa

RETRATS. «Sovint em recorda molt a mi», pensa l’atleta Montse Prat mentre observa el fill practicant el salt de perxa a la pista d’atletisme del Congost de Manresa. Explica que, anys enrere, corria i jugava al seu costat quan ella tot just aprenia a enlairar-se amb la perxa, amb 45 anys. Fins que un dia li va dir: «mama jo també vull provar de saltar amb la perxa».

Valentí Oliveras. L’ànima de l’últim videoclub que queda a Manresa

RETRATS. Cada pel·lícula és una finestra que li mostra el món. Li agrada el cinema que el trasllada a altres indrets que presenten formes de viure i pensar diferents. Quan un film l’emociona de debò prefereix guardar l’obra en un calaix i no veure-la mai més. Vol conservar la frescor de la primera vegada que descobreix una història. Retenir-la a la memòria i veure com es transforma en un record emboirat i dolç. 
Pàgina 1 de 2
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.