Etiqueta retrats

Jacobina Gil. «L’amor que sento em manté viva»

RETRATS. Les mans delicades i gastades pel temps reposen sobre una fotografia de l’àlbum que recull la seva història. És un retrat d’ella en plena joventut. Encara es reconeix amb aquell vestit blanc amb coll, els cabells foscos i rinxolats i l’expressió tendra, sense cap plec al rostre. Aquest any Jacobina Gil ha bufat 106 espelmes i recorda amb detall algunes escenes de la seva vida, tot i que, d’altres es dilueixen i queden tan llunyanes que semblen un somni.

Geraldine Cruz. Un viatge amb el destí de complir el seu somni

RETRATS. Tria el gronxador com un bon lloc per fer-se la fotografia. S’empeny amb les cames per enlairar-se i notar el balanceig del seu cos. Des de petita, percep dins seu una vibració que la convida a moure’s. Li agrada imaginar-se la vida com una successió d’instants en moviment, on ella evoluciona, canvia de casa, de paisatges i d’amics.

Montse Prat. L'impuls vital de la campiona mundial en salt de perxa

RETRATS. «Sovint em recorda molt a mi», pensa l’atleta Montse Prat mentre observa el fill practicant el salt de perxa a la pista d’atletisme del Congost de Manresa. Explica que, anys enrere, corria i jugava al seu costat quan ella tot just aprenia a enlairar-se amb la perxa, amb 45 anys. Fins que un dia li va dir: «mama jo també vull provar de saltar amb la perxa».

Valentí Oliveras. L’ànima de l’últim videoclub que queda a Manresa

RETRATS. Cada pel·lícula és una finestra que li mostra el món. Li agrada el cinema que el trasllada a altres indrets que presenten formes de viure i pensar diferents. Quan un film l’emociona de debò prefereix guardar l’obra en un calaix i no veure-la mai més. Vol conservar la frescor de la primera vegada que descobreix una història. Retenir-la a la memòria i veure com es transforma en un record emboirat i dolç. 

Una espelma en un carrer fosc

RETRATS. L’interiorista manresà Pep Roma critica que promou l’art en una ciutat grisa.

La màgia de ser un mateix

RETRATS. El manresà Jordan Bosco afirma que ser mag dona el poder de sorprendre.

«Si demà em moro, estic vivint la vida que vull?»

RETRATS. Arriba un dia que el verd de les fulles s’esfuma i les flors comencen a arrugar-se. El moment que l’aigua del riu veu el final del seu camí. El mar. El precís instant on el sol s’enfonsa a l’aigua i només queda un fil de llum taronja. Malgrat estigui a punt de desaparèixer, brilla tant que encara fa mal als ulls. L’últim tram de la vida conté bellesa, però sovint és difícil percebre-la.

Un mirall i un cos ballant

RETRATS. «Quan una balla aprèn a observar el seu cos». Un gran mirall reflecteix la figura de la ballarina Laura Bataller mentre recolza la mà a la barra i enlaira la cama al sostre. Es mou amb l’elegància de qui controla cada moviment, tot i que el riure que se li escapa sovint li dona un toc d’espontaneïtat. 

El personatge que atrapa històries

RETRATS. El reflex del mirall comença a perfilar la Karla. Ell s’amaga les celles amb pintura i se’n dibuixa unes de més perfilades. Acosta els seus ulls grans al vidre i, amb el pinzell, els dona el color de les flors de lilà. S’esborra les marques de la pell facial amb pintura. Les galtes se li envermelleixen. 
Pàgina 1 de 2
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.