El dissabte 16 de març Manresa va ser proclamada Capital de la Sardana en un acte institucional que va omplir a vessar el saló de sessions per escoltar el pregó de Natxo Tarrés. Després, dinamitant qualsevol mena de formalisme, un espectacle a la plaça celebrava el goig de la dansa en una catarsi de foc que reduïa –metafòricament– el pes d’una espardenya gegant a cendra. Potser no era ben bé allò que s’esperava, però, si més no, la crònica jutja l’acte d’inoblidable per encetar els dotze mesos que dura aquesta capitalitat.

En l’acte de lliurament del 24è Premi Amat Piniella a Imma Monsó per la novel•la La mestra i la Bèstia, l’escriptora va dissertar sobre la realitat i la ficció en la literatura, i també sobre la llarga postguerra, la repressió i la lluita per la llibertat. Ens ha semblat interessant reproduir íntegrament el seu discurs en aquest espai.

El gener de fa un any se’n van complir seixanta de la publicació de la La reducción, novel•la amb què l’escriptor Josep Tomàs Cabot va resultar finalista del Premi Nadal.

A la Sala Loiola, a la Pista Castell, al Congost o ara al Kursaal: des de bon principi, Manresa sempre ha estat al costat de la Companyia Elèctrica Dharma. Va ser un manresà, Claudi Montañà, un dels primers a escriure’n llarg i sentit. I un altre, Manel Camp, hi col•laborava en un moment clau.

Dins els actes en memòria de l’obra del manresà Lluís Calderer i Cortasa –l’escriptor i mestre traspassat ara fa tres anys–, el dissabte 25 de novembre una ruta literària recorrerà llocs amb el calçat del mots. Txell Vall en llegirà textos i el recordaran tres amics de Calderer: els artistes Josep Barés i Josep M. Massegú, de costat amb aquest cronista.

Amb la incorporació del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, a partir d’aquest any el mes d’octubre comptarà amb tres esdeveniments culturals d’alta volada a l’entorn del cinema, la literatura i les arts d’arrel tradicional.

A Castellnou de Bages, entre Súria i Balsareny, a començaments del segle passat l’empresari barceloní Manuel Saladrigas va fer realitat el seu somni: convertir l’antic mas de La Vila en un santuari wagnerià.

Durant els dies 15, 16 i 17 de juny la ciutat acollirà el VI Congrés Català de Filosofia, organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, la Societat de Filosofia del País Valencià i la Societat Andorrana de Ciències.

Amb motiu de la diada del llibre i de la rosa, l’escriptor Jeroni Muñoz ha escrit aquest relat per a la revista El Pou de la gallina, il·lustrat per l’artista Marta Genís.

En un dels relats del penúltim llibre de Joan Jordi Miralles, "Marginàlia", hi ha un personatge que passa les tardes escrivint en el marge dels llibres manllevats de la biblioteca municipal. I així com Mateu escriu en el marge d’un compendi d’anacronismes filosòfics, Miralles exorcitza narrant la cara fosca de la realitat.

En parlem amb el musicòleg, assagista i crític musical Oriol Pérez, autor de dues novetats recents a l’entorn de dos grans músics: Johann Sebastian Bach i Robert Gerhard.

A l’espai d’exposicions del Casino, la mostra ‘Alfabet Calderer’ converteix en obra gràfica de gran format l’escriptura de Lluís Calderer, l’envolta dels artistes amb qui havia col·laborat i ens l’explica des de Manresa i en el món, local i universal sempre, mestre, poeta, savi.

Una vegada conclòs l’Any Saramago, parlem amb Joan Morales, estudiós de la figura i l’obra del novel·lista portuguès, sobre el qual acaba de publicar "Entre Barcelona i Saramago".

L’any que ve se celebrarà el centenari del naixement d’Italo Calvino. Serà l’ocasió perquè a molts llocs del món se’n recordi la figura i es divulgui l’obra d’aquest escriptor de referència de la segona meitat del segle XX. A començaments de novembre es va inaugurar a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra, a Barcelona, l’exposició "Italo Calvino (1923-1985), fantàstic", comissariada per Joaquim Noguero, amb il·lustracions de Maria Picassó.

Del 18 al 30 d’octubre se celebrarà en diferents espais de la ciutat el festival Tocats de Lletra, que enguany arriba a la setzena edició, amb el lema "Acollits".

En un article publicat fa un any a "Regió7", la sociòloga Núria Sensat es preguntava si Manresa té un problema d’autoestima o de falta d’ambició, una qüestió que hem debatut amb un psiquiatre, Pere Bonet; un historiador, Francesc Comas; un activista cultural, Joan Morros, i amb la mateixa Núria Sensat.

Amb un llenguatge enigmàtic i amb unes caixes com a suport, Antolina Vilaseca i Hilda Zagaglia plantegen l’art com a expressió d’altres realitats.

Amb més de cinquanta anys de carrera musical a l’esquena, Manel Camp ha tornat a Manresa per compartir el setanta-cinquè aniversari amb els seus conciutadans i els companys de professió.

De tornada a casa, i després de la presentació a Manresa l’1 de juny de 2012 del llibre de relats, "Contes del bé i del mal", el seu autor, Jordi Cussà va escriure aquesta facècia, inèdita fins avui, inspirada en la tertúlia posterior a l’acte en companyia del presentador, la dona i la filla; l’editor berguedà; una amiga actriu i mestra de música, i alguns lletraferits més. El correu amb el text d’aquest relat, adreçat als esmentats, deia així: «Companys de travessa: Un envio un present (...) Espero que us regali, si més no, un parell de somriures».

La manresana Maria Picassó, col·laboradora de la nostra revista, és la il·lustradora escollida pel dissenyador Jordi Duró, de Duró Studio, per a la nova imatge de l’edició d’Anagrama & Acantilado, últim intent seriós de rellançament del prolífic escriptor belga al nostre país. Amb aquestes cobertes, ara sí que sembla (i molt!) que «ara sí».

En el marc de l’acte de lliurament del 22è Premi Amat-Piniella a Vicenç Villatoro per l’obra ‘La casa dels avis’, la periodista Anna Vilajosana, presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, va mantenir una conversa amb l’escriptor terrassenc, de la qual hem extret aquests fragments.

En el termini d’un any, ha tancat una llibreria i una altra és a punt d’obrir. Tenen en comú que totes dues es troben situades al barri antic i responen a un projecte jove i engrescador, que va més enllà del fet comercial.

Coincidint amb els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa, del 4 al 6 de febrer es presentarà al Kursaal "Íñigo, l’home rere el sant", una farsa escrita per Carles Claret i dirigida per Jordi Gener. La 65a edició de la Innocentada s’escau en el vintè aniversari de la mort d’Agustí Soler i Mas, iniciador i mantenidor d’aquesta tradició teatral durant els primers 45 anys.

Un dels pioners del cinema fet a Manresa als anys seixanta, Josep Maria Lliró, vinculat al moviment Art Viu, dona a conèixer un poema que va dedicar-li Josep Junyent, inspirat en la pel·lícula del cineasta, "Corpus Christi" (1967).

"Ser arbre", de Josep Morral, serà al Centre Cultural el Casino fins al proper 24 d'octubre. Comissariada per l’artista, amb el fotògraf Enric Casas, company seu al col·lectiu Quaderns de Taller, i l'artista visual Roser Oduber, directora del CACiS El forn de la Calç, en l'exposició la pintura acrílica, la fotografia, els llapis i els elements naturals dialoguen amb sentit.

Després d’haver encapçalat els Serveis Territorials de Cultura des de 2017, el professor de filosofia i escriptor Lluís Cerarols reflexiona sobre les possibles causes que dificulten una vertebració i cohesió plenes d’aquest territori de la Catalunya interior.

En un món més tecnificat i deshumanitzat, el futur de l’educació necessita incorporar al més aviat possible assignatures d’humanitats també en la formació científica.

El 15 i 16 de maig, Cineclub Manresa, la Fundació Independència i Progrés i Òmnium van convidar-nos a tots a recordar el mestre, l’escriptor, l’activista i home de cultura Lluís Calderer en dues jornades a la Plana de l’Om que van aplegar molta de la gent que l’estimava. L’esperit i les paraules de Calderer van ser, de nou, punt d’unió i escalf.

El periodista i poeta Josep Maria Ripoll recupera una àmplia selecció d’articles del manresà Claudi Montañá a "Estoy hablando de mi generación. Artículos 1972-1977". Escrits en temps il·lusionats i convulsos, els textos de Montañá retraten amb nervi i personalitat l’underground d’aquells anys.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, aquest 8 de març les dones tornaran a reivindicar el seus drets en nom del feminisme. Per aconseguir la igualtat plena encara falta molt de camí per recórrer i l’hem de recórrer junts.